Gairebé mig milió de morts per desastres meteorològics des de l’any 2000

Moçambic, Zimbàbue i les Bahames, seguits pel Japó, Malawi i l’Afganistan, van ser els països més colpejats per fenòmens meteorològics extrems el 2019, i van patir especialment per tempestes fortes i ciclons tropicals d’alt impacte, segons conclou el ‘Global Climate Risk Index 2021’ (Índex de Risc Climàtic Global 2021) que l’ONG Germanwatch presenta aquest dilluns, poques hores abans de l’inici de la Cimera Global d’Adaptació al Canvi Climàtic.

Espanya, per la seva banda, se situa al lloc número 32 del rànquing, que empitjora per segon any consecutiu la seva posició, ja que fa un any ocupava el lloc número 38 i fa dos se situava al lloc número 47, segons l’anàlisi que Germanwatch sol presentar cada any en el marc de la Cimera de Canvi Climàtic de l’ONU, una cosa que no va poder fer a final de 2020 per l’ajornament de la trobada multilateral fins al novembre del 2021.

L’informe calcula que un total de 475.000 persones van morir arreu del món entre els anys 2000 i 2019 a conseqüència directa d’11.000 fenòmens meteorològics extrems, com inundacions, onades de calor i, sobretot, per tempestes i ciclons tropicals, que va ser el succés que més perjudicis va ocasionar.

Si a més del 2019 es tenen en compte els països que més han patit els efectes dels fenòmens meteorològics extrems entre el 2000 i el 2019, són Puerto Rico, Birmània i Haití els més perjudicats i els que més pèrdues han tingut a conseqüència de successos extrems, segons l’Índex de Riesgo Climàtic Global.

Un any més, el document de Germanwatch reitera que les persones més vulnerables als països en desenvolupament són les que més pateixen els esdeveniments meteorològics extrems com tempestes, inundacions i onades de calor, mentre que el canvi climàtic és visible ja a tot el globus.

El més mortífer i costós dels ciclons tropicals al sud-oest de l’oceà Índic, el cicló tropical ‘Idai’ va ser etiquetat com «una de les pitjors catàstrofes relacionades amb els efectes meteorològics en la història de l’Àfrica», segons recorda el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres.

L’‘Idai’ va provocar danys catastròfics i una crisi humanitària a Moçambic i Zimbàbue i Malawi, i els dos primers s’han convertit en els més afectats per aquests fenòmens a tot el planeta el 2019. Es va tractar de cicló tropical més mortífer i costós a la regió, amb danys per un valor d’uns 2.200 milions de dòlars (uns 1.807 milions d’euros). A més, va afectar uns 3 milions de persones i va deixar més de 1.000 víctimes mortals.

Les Bahames ocupen la tercera plaça després que patís la devastació de l’huracà ‘Dorian’, que el setembre d’aquell any es va convertir en l’huracà de categoria 5 més fort mai registrat al país. Després del seu pas, amb vents de més de 300 quilòmetres per hora, va acabar amb la vida de 74 persones, va deixar danys per més de 3.400 milions de dòlars (2.794 milions d’euros) i va afectar 13.000 vivendes.

Referent a això, la directora del Centre d’Investigació sobre el Canvi Climàtic de la Universitat de les Bahames i investigadora i autora principal del V Informe d’Avaluació de l’IPCC, Adelle Thomas, ha manifestat que «desafortunadament, el ‘Dorian’ és un exemple de les característiques canviants dels ciclons tropicals que es pot esperar com a resultat del canvi climàtic».

«L’escalfament global està relacionat amb l’augment de la temperatura dels oceans i l’elevació del nivell del mar, cosa que dona lloc a tempestes que s’intensifiquen ràpidament, es mouen lentament, tenen altes marees de tempesta i nivells elevats de precipitació. Dorian va exhibir totes aquestes característiques amb efectes devastadors per a la nostra gent, el medi ambient i l’economia», explica.

Per la seva banda, el director adjunt del Centre d’Investigació del Medi Ambient Mundial de l’Institut Nacional d’Estudis Ambientals del Japó i un dels autors principals dels informes V i VI de l’IPCC, Seita Emori, recorda que els dos tifons que van castigar el Japó el 2019 van causar uns danys rècord. De fet, el país del sol naixent ocupa la quarta posició en el rànquing.

«L’augment de les temperatures de la superfície del mar, impulsat per l’escalfament global induït per l’home, va enfortir els tifons del 2019», assenyala l’investigador que considera que, mentre l’escalfament global continuï, el Japó necessita estar preparat per als danys causats per tifons encara més forts.

Un dels principals resultats del document de l’institut d’anàlisi, segons el consultor sènior de Germanwatch David Eckstein, és que reflecteix que els països pobres són els més vulnerables i els que afronten més reptes en la gestió de les conseqüències dels esdeveniments meteorològics extrems.

«Necessiten urgentment finançament i assistència tècnica. Per tant, és preocupant que estudis recents mostren que els 100.000 milions de dòlars anuals promesos per les nacions industrialitzades no s’han assolit i, en segon lloc, assenyalen que només una petita proporció d’aquest finançament s’ha destinat a l’adaptació climàtica», ha remarcat.

Per això, apel·la que la Cimera d’Adaptació al Canvi Climàtic que comença aquest dilluns abordi aquests problemes. «Vuit de cada deu països més afectats entre el 2000 i el 2019 són països en desenvolupament amb ingressos per càpita baixos o mitjans», afegeix el consultor.

A més, la també investigadora de Germanwatch Vera Kuenzel remarca que els països més pobres són els més castigats pels danys i riscos i tenen una capacitat menor de superació.

«Països com ara Haití, les Filipines i el Pakistan són repetidament colpejats per esdeveniments meteorològics extrems i no tenen temps de recuperar-se d’un abans del següent. Per tant, reforçar la seva capacitat de resistència s’ha d’abordar en l’adaptació, però també és necessari proporcionar-los un recolzament per gestionar les pèrdues i danys», valora.

L’informe afegeix també que des de l’any 2000 prop de 480.000 persones han perdut la vida com a conseqüència d’11.000 esdeveniments extrems i les pèrdues econòmiques assoleixen aproximadament 2,56 trilions nord-americans (2.10 bilions d’euros) –en paritats de poder adquisitiu–. Les tempestes i les seves implicacions directes, com precipitacions, inundacions i corriments de terra, van ser la principal causa dels danys el 2019. Dels deu països més afectats el 2019, sis van ser colpejats per ciclons tropicals, segons l’estudi.

Notícies relacionades

Vindran més ‘Filomenes’: Espanya, rumb a un futur de fred i calor extrems

Les set plantes de Nadal per decorar casa vostra aquestes festes

Germanwatch recorda que diferents estudis científics recents suggereixen que tant la severitat, com el nombre dels ciclons tropicals augmentaran amb cada dècima de grau que augmenti la temperatura mitjana global.

Per Laura Schaefer de Germanwatch, la pandèmia global del Covid-19 ha reiterat el fet que els països vulnerables estan més exposats a diversos tipus de riscos –climàtics, geofísics, econòmics i sanitaris– i que la vulnerabilitat és sistèmica i està interconnectada.