Les centrals nuclears es blinden per evitar un altre accident com el de Fukushima

Un tall en el subministrament elèctric va posar en perill els sistemes de refrigeració de la planta, mentre l’onatge va aconseguir sobrepassar els murs de contenció que separaven la central de l’oceà. Els sistemes de seguretat van resistir el terratrèmol, però no el tsunami. Hores més tard, i en vista de la por de la fusió del nucli de la central, les autoritats locals van transmetre una alerta per emergència nuclear que va comportar l’evacuació de milers de ciutadans als voltants de la central.

Deu anys després d’aquest accident, diversos experts expliquen com les centrals nuclears de tot el món han reforçat els seus protocols de seguretat perquè un accident així no torni a passar i com, malgrat tot, la por d’un possible desastre nuclear persisteix en l’imaginari col·lectiu. 

Més seguretat i més vigilància

Després de l’accident de Fukushima, els organismes reguladors mundials van iniciar un programa per posar a prova tant la seguretat com els protocols d’emergència de totes les centrals nuclears del món. Carolina Ahnert Iglesias, catedràtica emèrita d’Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), explica que la Comunitat Europea va posar en marxa «proves d’estrès» per analitzar la vulnerabilitat de totes les centrals nuclears de la zona. En aquest procés es van posar a prova els dos punts crítics de l’accident japonès; les fonts de subministrament elèctric i la protecció de les plantes de cara a les inundacions, ja sigui per ser a la costa, prop d’un pantà o per eventuals crescudes d’aigua.

«Després de Fukushima han augmentat les inversions per reforçar la seguretat de les centrals nuclears i s’han creat protocols específics per evitar que tornin a passar els mateixos errors que en la planta japonesa», afirma Carmen Muñoz, del Consell de Seguretat Nuclear. Les instal·lacions actuals, doncs, ja compten amb generadors elèctrics portàtils per suplir un eventual tall de llum i amb fonts d’aigua externes per utilitzar en cas d’emergència. A Espanya, explica Ahnert, aquest procés es va traduir en el «reforç de la protecció d’alguns grups de dièsel d’emergència».

«És altament improbable que a Espanya tingui lloc un accident nuclear com el de Fukushima», diu Muñoz en declaracions a aquest diari. Primer, perquè el territori peninsular ni és altament sísmic ni està exposat a tsunamis de gran envergadura. I segon, perquè els protocols de seguretat s’han intensificat de manera exponencial. «El sistema de seguretat és molt robust. Hi ha inspectors a totes les plantes. I es fan inspeccions contínuament», afegeix l’experta. «Si les centrals nuclears no fossin segures no estarien obertes», afirma.

450 reactors nuclears actius a tot el món

L’accident de Fukushima també va suposar una «petita frenada a la instal·lació de centrals nuclears a tot el món», diu Francisco Calviño, investigador en energia nuclear i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «La implantació de l’energia nuclear no només té a veure amb qüestions científiques i polítiques, també depèn de l’opinió pública. Als països nòrdics, per exemple, s’ha fet molta pedagogia sobre avantatges i inconvenients d’aquestes plantes, per la qual cosa la població està més informada i més disposada a la construcció d’aquest tipus d’instal·lacions», diu l’expert.

Actualment, segons l’últim balanç de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA), hi ha 450 reactors nuclears actius a tot el món, 166 aturats o en fase de desmantellament i 55 en procés de construcció. S’estima que els 183 reactors actius a la Unió Europea produeixen al voltant d’un terç de l’electricitat consumida pels vint-i-set. A França, el país amb més plantes en funcionament, es calcula que fins al 70% de l’electricitat generada és d’origen nuclear.

Espanya disposa de set reactors nuclears actius (dos a Almarat, dos a Ascó, un a Cofronts, un a Trillo i un a Vandellós); una planta desconnectada (Garoña) i dos més en procés de desmantellament (Vandellós i José Cabrera-Zorita). L’últim balanç de la Red Eléctrica d’Espanya (REE), conclou que el 2020 l’energia nuclear va aportar un 22,18% de l’electricitat utilitzada a Espanya. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) aposta per una combinació d’energia nuclear i renovable en el camí cap a la transició ecològica, mentre planteja un tancament esglaonat dels reactors nuclears entre el 2027 i el 2035.

El futur de l’energia

«L’objectiu és que algun dia tot funcioni amb energies renovables. La pregunta és com arribem a aquest escenari generant més electricitat [perquè el món en necessita cada vegada més] però sense perjudicar més el medi ambient», afirma Calviño. «El problema és que actualment les energies renovables són molt oscil·lants i com que no tenim capacitat d’emmagatzemar l’electricitat, no en podem dependre al 100%. L’energia nuclear, en canvi, és constant i pot ajudar a equilibrar la balança», afirma l’expert.

«Les centrals nuclears no són l’única solució al canvi climàtic, però juguen un paper fonamental per mitigar l’escalfament global ja que poden produir grans quantitats d’energia de manera contínua sense emetre CO₂», diu Calviño. A efectes pràctics, de fet, s’estima que 1 kg d’urani 235 genera un milió de vegades més energia que 1 kg de carbó (i contamina molt menys, és clar). 

La gestió dels residus nuclears

¿Però què passa amb els residus que deixa l’activitat nuclear? ¿Poden suposar un problema per a la salut pública i el medi ambient? «Tot depèn de la seva gestió. Si llences una bateria d’un mòbil al camp, és clar que contamina. Però si la recicles correctament, el seu impacte és insignificant», afirma Alfredo García, supervisor de la central d’Ascó i divulgador científic conegut amb el nom de @OperadorNuclear. «Una central nuclear genera al voltant d’uns nou metres cúbics de residus d’alta activitat a l’any; una cosa que es pot emmagatzemar de forma segura en contenidors blindats», diu.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Actualment, les centrals nuclears espanyoles emmagatzemen els residus radioactius a les seves pròpies instal·lacions; primer en ‘piscines de combustible’ i més endavant en contenidors en sec. «El pla és que tots aquests residus vagin a parar a un magatzem centralitzat i més endavant a un magatzem geològic profund», explica García. «El problema és que aquest projecte fa quinze anys que està estancat perquè, al ser un tema que crea tants recels, cada vegada que canvia el color polític es canvien els plans», afegeix l’expert.

Tots els experts consultats per aquest diari coincideixen en la seguretat de les centrals nuclears i referencien, com a prova d’això, els estudis continus que es fan tant en els centres com en el medi per comprovar-ne l’impacte. «Gran part de la por està motivada per les notícies falses i la desinformació que hi ha sobre aquest tema. Molta gent, per exemple, creu que les centrals nuclears podrien explotar igual que una bomba nuclear, però això és una cosa físicament impossible. La proporció d’urani-235 a les plantes és entre el 3 i el 5%, mentre que una bomba atòmica necessita almenys un 90%», afirma García.