La meitat dels espanyols canvia els seus hàbits per frenar la crisi climàtica

La meitat dels espanyols afirma que ha modificat els seus hàbits de consum per reduir la seva empremta ecològica. Segons recull un recent estudi de la Fundació Espanyola Per a la Ciencia i la Tecnologia (FECYT), al voltant del 66% dels espanyols relaciona la crisi climàtica amb un problema de consumisme i fins i tot un 48% dels ciutadans afirma que «compra o deixa de comprar productes per qüestions ètiques i mediambientals». Així que tot apunta que, a poc a poc, cada vegada són més els ciutadans que canvien els seus costums per consciència ecològica.  

El canvi comença per petites coses. Deixar les bosses de plàstic del supermercat per alternatives reutilitzables. Reduir el consum de plàstics d’un sol ús. Reciclar els residus domèstics. Comprar de proximitat i temporada... Però més enllà d’aquests petits gestos, la crisi climàtica exigeix anar un pas més enllà. «Cal replantejar-se la manera que consumim», afirma Naiara Fernández, del moviment ecologista Fridays For Future. «Abans de comprar una cosa, per exemple, ens hem de preguntar ‘¿realment ho necessito o només ho compro per inèrcia? ’. Això ens fa veure que moltes vegades comprem per comprar, gairebé per caprici, quan realment no ho necessitem. Només cal veure la quantitat de roba que es compra per ‘moda’ i que gairebé mai surt de l’armari», comenta l’activista.

«És esperançador que cada vegada hi hagi més gent conscienciada que, intuïtivament, està canviant el seu estil de vida a favor del planeta. Però de vegades no n’hi prou de canviar una bossa de plàstic per una de roba. Necessitem canvis més estructurals», comenta Clàudia Bosch, de la plataforma barcelonina d’Extinction Rebellion. L’activista cita, per exemple, reduir el consum de carn, canviar el tipus de mobilitat que fem servir i deixar de viatjar amb avió com alguns dels gestos que més poden reduir la nostra empremta ecològica. «Hi ha gestos molt senzills, com comprar productes de proximitat i temporada (i no una fruita que ve amb avió des de l’altra punta del món)», comenta l’ecologista.

Responsabilitat col·lectiva

¿Però n’hi ha prou amb aquests petits gestos per rescatar un planeta a punt del col·lapse? La resposta és no. «És important que la ciutadania estigui conscienciada del problema, però no és just deixar-ho tot en mans de la responsabilitat individual. El problema és l’entramat d’empreses que contaminen, els bancs que les financen i els governs que ho consenten», argumenta Bosch. Tot i que la contaminació afecta tothom, no tothom contribueix de la mateixa manera al problema. Es calcula que, per exemple, tan només un centenar d’empreses han emès més del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del món des de 1988. També hi ha estudis que apunten que l’1% més ric del planeta contamina més del doble que el 50% de la població més pobra del món. 

«La part més important que la gent prengui consciència no només és que canviïn les seves accions individuals, que també, sinó que ajudin a pressionar els governs perquè intervinguin en la qüestió. Aquesta crisi se soluciona des del col·lectiu, amb compromís i polítiques», comenta Fernández. En aquest sentit, Bosch recorda que la ‘marea ecologista’ del 2019, protagonitzada sobretot per les noves generacions d’activistes, va marcar un punt d’inflexió i «va situar la lluita contra la crisi climàtica a l’agenda política». Abans que la pandèmia de Covid-19 envaís el món, milers i milers de persones sortien al carrer cada divendres per afegir-se a la ‘Vaga pel clima’. Llavors, segons recollia un estudi del Pew Research Center, la crisi climàtica se situava com el tema que més preocupava els ciutadans de tot el món.

Última dècada per salvar el planeta

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

L’etern debat entre responsabilitat individual i responsabilitat col·lectiva s’haurà de tancar aviat, ja que tan sols queda una dècada per salvar el planeta. Els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides indiquen que si el 2030 no hem aconseguit frenar l’augment de les temperatures a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials els ecosistemes de tot el món podrien començar a col·lapsar. Per evitar aquest escenari, faria falta reduir les emissions globals almenys un 45% en menys de deu anys. I encara estem molt lluny d’aconseguir-ho (fins i tot després d’un 2020 que la pandèmia va fer parar literalment tot el món). 

«Cap país està arribant als objectius marcats per l’Acord de París. Necessitem polítiques molt més contundents per frenar aquesta crisi ecològica. Necessitem justícia climàtica i la necessitem ja», comenta Bosch, fent-se ressò d’una reivindicació que es repeteix en els moviments ecologistes de tot el món. Els activistes recorden que urgeix prendre accions, perquè la crisi climàtica ja és aquí i, tot i que està afectant tot el món, els països més pobres del globus estan carregant amb les conseqüències més dures. «Està en joc la nostra supervivència», assenyala l’activista. f