El debat de les renovables
Terres de l’Ebre: «Sí, però així no»
Veïns de la comarca s’uneixen sota el lema ‘renovables sí, però no així’
Un dels objectius de l’Agenda 2030 és que la producció d’energia renovable arribi al 50%, que a Catalunya se situa al voltant del 19% en l’actualitat. Per al seu impuls, la Generalitat va aprovar el Decret Llei 16/2019, el novembre del 2019, que s’ha traduït en un augment significatiu de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques, especialment durant el confinament.
Segons el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la construcció dels nous parcs eòlics es faria majoritàriament en Terres de l’Ebre i la Terra Alta, un territori per si mateix ja molt massificat. En cas que s’aprovin totes les sol·licituds, la regió sumaria 333 macroinstal·lacions a les 328 que ja té; un fet que ha posat en peu de guerra a les poblacions afectades. Fa mesos que els veïns s’hi manifesten en contra, sota el lema «Renovables sí, però així no».
Destrucció de la natura
I, malgrat que la Generalitat informa que no tots seran aprovats, diverses plataformes veïnals, ajuntaments, agrupacions ecologistes i el sindicat Unió de Pagesos denuncien que alguns aerogeneradors nous ja s’estan implantant «a costa de la destrucció del territori i la natura». A principis de juny, centenars de manifestants es van concentrar a l’Ametlla de Mar per exigir el final de la construcció del parc eòlic de l’Ametlló, que ja havia rebut el vistiplau de la Ponència d’Energies Renovables.
Per al Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC), una de les organitzacions de defensa del medi ambient que està denunciant la situació, «la massificació eòlica està posant en greu perill el futur d’espais naturals de gran importància ecològica, geològica, històrica i cultural, i afectant la conservació de la biodiversitat i afavorint-ne la pèrdua». Per exemple, la Generalitat ha hagut de tombar alguns projectes d’aerogeneradors al considerar que l’àguila cuabarrada seria una espècie altament vulnerable al risc de col·lisió.
«La concentració de centrals eòliques en sòl agrari, on el terreny és més barat per a les empreses elèctriques, compromet el desenvolupament socioeconòmic i no resol cap de les problemàtiques del món rural: envelliment de la població, falta de relleu generacional, insuficiència de serveis i despoblació», diu GEPEC-EdC en un comunicat.
Transició justa
Diverses entitats de les Terres de l’Ebre reclamen a la Generalitat que la transició cap a les energies renovables sigui justa, sostenible i participada amb el territori, que respecti els espais agraris i que no competeixi amb la sobirania alimentària. El model que es defensa prioritza la producció energètica per a l’autoconsum i la ubicació de les renovables en zones artificialitzades o degradades, en sòl industrial i urbà no desenvolupat, en terrenys de poc valor natural i faunístic, i en teulades i urbs que tinguin feta la connexió a la xarxa per minimitzar l’impacte sobre el territori de les línies d’evacuació.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia