L’emergència climàtica destaparà altres crisis socials

«Sabem que la crisi climàtica acabarà afectant tot el planeta, però això no significa que tothom la pateixi per igual. No és el mateix la capacitat que té un país ric que un país pobre de recuperar-se d’unes inundacions extremes. Tampoc afectarà igual una onada de calor extrem a un treballador d’oficina que a un altre que treballi a la intempèrie», expliquen Iza i Castaño en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Des de ‘Contra el diluvio’, els dos científics reflexionen sobre el canvi climàtic com a «amplificador de desigualtats socials».

Crisi de la vivenda 

La crisi climàtica podria agreujar, encara més, la crisi de la vivenda. En països com Espanya, on l’accés a una vivenda digna continua sent un problema, ¿què passarà quan les llars més humils no puguin fer front als extrems climàtics? Iza i Castaño parlen, per exemple, del dret a una climatització adequada tant a l’hivern com a l’estiu, i de com això serà clau davant un futur en què els extrems climàtics aniran a més. Sobretot al Mediterrani, un dels punts del planeta més afectats per l’escalfament global. 

«¿Què passarà a les llars humils, de pitjor qualitat i més mal aïllades, quan hi hagi una onada de calor extrem i no tinguin amb què refrigerar-se? ¿I a les escoles de barris pobres? Els cops de calor afectaran, sobretot, els llocs no aclimatats per a les noves temperatures», comenten. Actualment, es calcula que més del 10% de les llars espanyoles no aconsegueix mantenir una temperatura adequada ni a l’hivern ni a l’estiu. Aquesta carència no només destapa una desigualtat estructural entre les llars, també exposa els col·lectius més vulnerables a nous problemes sanitaris, alimentaris i fins i tot higiènics. 

Víctimes col·laterals

L’avanç de la crisi climàtica afectarà tothom, però no tothom la patirà de la mateixa manera. «Igual que amb la pandèmia parlàvem dels sanitaris i els caixers com els més exposats al virus, amb la crisi climàtica passarà el mateix. Les persones que treballen a la intempèrie seran les més exposades a la climatologia extrema», expliquen Iza i Castaño. Aquests científics i activistes parlen, per exemple, dels temporers com un dels col·lectius més afectats pels extrems climàtics. «Els temporers quedaran exposats a encara més desigualtats. Parlem de persones migrants, pobres, sense papers que, a més, acabaran treballant en condicions climatològiques extremes», expliquen.

L’exemple és extrapolable a altres col·lectius com, per exemple, obrers, agricultors, pescadors, ramaders i, fins i tot, cambrers. És a dir, a tots els que desenvolupin la seva activitat laboral a l’aire lliure. En aquests moments, la legislació espanyola ja prohibeix treballar a l’exterior amb una sensació tèrmica per sobre dels 32 graus i a l’interior amb temperatures per sobre dels 27. ¿Però què passarà en un món que a poc a poc anirà augmentant de temperatura? ¿Es frenarà el treball d’aquests col·lectius o s’exposarà aquestes persones a temperatures extremes?

Un estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT), publicat el juliol del 2019, va estimar que si la temperatura global continua augmentant fins als 1,5 graus cap a final de segle, el 2030 ja s’hauran perdut 2,2% de les hores de treball del món per l’estrès tèrmic. L’entitat també calcula que en menys de deu anys es podrien perdre al voltant de 80 milions de llocs de treball a temps complet com a conseqüència de la crisi climàtica. Les pèrdues podrien pujar fins als 2.400 milions de dòlars. I, una vegada més, els més afectats per aquest fenomen serien els països pobres i els col·lectius en risc d’exclusió social. 

A la recerca de solucions

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Abans o després, l’avanç de la crisi climàtica posarà sobre la taula debats espinosos. Sobretot en una societat amb un estil de vida insostenible per al planeta. «Hem estat vivint amb un consum que va molt més enllà que ens pot proporcionar el planeta. Els països industrialitzats no només hem esgotat els recursos dels països pobres, sinó que, a més, hem hipotecat el futur de les generacions que vindran, aquí i en altres llocs», esgrimeixen Iza i Castaño. Per això mateix, els dos científics reclamen començar «una transició ecològica justa que no deixi ningú enrere».

¿Però com es construeix una solució col·lectiva davant la crisi climàtica? Des de ‘Contra el diluvio’ defensen posar les necessitats del ciutadà en el centre. «No pots lluitar contra els vehicles contaminants només augmentant el preu de la gasolina perquè, al final, els perjudicats són els més pobres, els que no poden pagar l’increment, mentre que els rics poden continuar permetent-se contaminar. Una possible solució seria, d’una banda, garantir que el transport públic funcioni correctament i, de l’altra, que els ciutadans tinguin tot el que necessiten a deu minuts de casa caminant», comenten Iza i Castaño. «Cal facilitar formes de vida més sostenibles, justes i assequibles per a la majoria», assenyalen. La discussió sobre com frenar la crisi climàtica comença ja.