«Països com Espanya destaquen des de ja com un dels punts vermells del canvi climàtic»

Doblas-Reyes parla com un dels experts que ha coordinat el treball dels 234 científics que han elaborat la primera entrega de l’informe de l’IPCC. Aquesta anàlisi, explica, s’ha contrastat amb centenars d’experts més, ha incorporat 51.387 comentaris de fonts científiques i governamentals i ha recollit més de 15.000 referències acadèmiques. «Estem parlant d’un treball que ha durat més de tres anys i que incorpora el coneixement de milers i milers de recerques. Les conclusions que presentem en aquest informe estan basades en estudis molt sòlids i compten amb el consens absolut de la comunitat científica», diu l’investigador.

El Mediterrani, punt vermell de la crisi climàtica

Segons explica aquest científic espanyol, el sisè informe del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) és el primer que inclou una revisió de com el canvi climàtic avança a escala regional. «En aquests moments hi ha dues zones que s’estan escalfant per sobre de la mitjana global: l’Àrtic i el Mediterrani», explica l’investigador, encarregat de coordinar l’anàlisi regional d’aquest document. «Països com Espanya destaquen des de ja com un dels punts calents del canvi climàtic. Les dades corroboren que a zones com la península Ibèrica l’estiu és l’estació en què més es nota (i més es notarà) l’impacte de l’escalfament global», diu Doblas-Reyes. 

L’informe no només constata l’impacte actual de la crisi climàtica al món sinó que, a més, planteja cinc possibles escenaris (en funció de com evolucioni l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle d’aquí a finals de segle). Segons explica el científic, «en el pitjor dels casos l’augment de les temperatures podria superar els 10 graus al Mediterrani tot i que, ara per ara, aquesta xifra es considera gairebé impossible». «L’escenari més probable és que, si seguim com fins ara, l’augment de temperatures superi el llindar dels tres graus a escala global. Això al Mediterrani equivaldria a un increment d’entre quatre i set graus», afegeix. 

«L’escenari més probable resulta molt preocupant per les conseqüències que implica. A Espanya anem cap a un futur de menys precipitacions, més sequeres i més calor extrema», afirma l’expert en declaracions a aquest diari. Això sense oblidar que, com corrobora l’última entrega de l’IPCC, «la crisi climàtica també augmentarà l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems; les pluges torrencials que abans tenien lloc cada cinquanta anys es tornaran més recurrents», diu. 

«Encara som a temps»

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Les conclusions de l’últim informe de l’IPCC corroboren el missatge d’alerta que des de fa anys ressona en la comunitat científica. «La diferència respecte a altres informes és que el marge d’incertesa s’ha reduït i ara podem parlar amb molta més certesa dels escenaris cap als quals ens dirigim», afirma Doblas-Reyes. «Moltes previsions que es plantejaven a mitjà i llarg termini s’han avançat. Els models matemàtics, per exemple, indiquen que podríem creuar el llindar d’1,5 graus entre el 2025 i el 2040», afegeix.  

«¿Si ens haguéssim de quedar amb una sola conclusió d’aquest informe quin seria?», va preguntar EL PERIÓDICO a Doblas-Reyes. «Limitar els efectes de la crisi climàtica depèn del que fem ara. Igual que ha quedat molt clar que aquesta crisi és culpa de l’activitat humana, també sabem que l’acció humana és l’únic que en podrà mitigar l’impacte», afirma el científic. «Aquest objectiu no és inabastable, però l’esforç que hem de fer per aconseguir-ho és molt més gran del que crèiem. Encara som a temps, però hem de començar ja. Cada dia compta i cada tona de CO2 pot marcar la diferència», diu.