En peu de guerra per les energies renovables

Els plans del Govern de convertir Espanya en un país líder en energies netes estan xocant amb l’oposició d’agricultors i veïns del medi rural, on està prevista la instal·lació d’alguna planta eòlica o fotovoltaica de gran mida, així com de grups conservacionistes i experts en medi ambient que adverteixen de les nefastes conseqüències que aquests recintes coberts de plaques solars i molins de gran altura poden tenir per a l’espai natural i el paisatge. Tots reconeixen la urgència de passar de les energies fòssils a les renovables, però dubten de la fórmula triada per portar a terme aquesta transició.

Reus (Tarragona), Ponferrada (Lleó), Igualada (Barcelona), Quiroga (Lugo), Chiva (València), Monóvar (Alicante)… És inacabable la llista de municipis que en els últims mesos ha acollit manifestacions, marxes o tractorades de protesta o on han sorgit plataformes ciutadanes per alçar la veu contra la instal·lació d’alguna central eòlica o solar.

De moment és un moviment atomitzat lligat a projectes locals, però s’estén per tota la geografia i va en augment. Protesten contra situacions com la que es dona a Mula (Múrcia), on compten amb el segon parc fotovoltaic més gran d’Europa i ara quatre noves plantes portaran les plaques solars fins a les portes del nucli urbà. O a la comarca de la Terra Alta (Tarragona), el paisatge de la qual ja està marcat per la massiva presència d’aerogeneradors i ara comptarà amb 160 molins més de més de 150 metres d’alçària. O a Caniles (Granada), l’ajuntament i sector agrícola del qual estan en peu de guerra contra una central fotovoltaica de 700 hectàrees que obligarà a arrencar milers d’ametllers i oliveres i substituir-los per panells solars.

La rebel·lió que viu el camp contra aquests grans projectes és l’expressió més crispada i recent del frenesí que s’ha desencadenat en el sector de les renovables l’últim any i mig. Després d’una dècada en blanc sense gairebé creixement, l’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), redactat pel Govern el febrer del 2019, va sonar a tret de sortida entre la indústria, que es va llançar a promoure macroplantes a tots els territoris.

L’objectiu del PNIEC és que el 2030 les plaques solars i els molins de vent generin a Espanya 89 gigawatts, contra els 38,7 que produeixen actualment. No obstant, Red Eléctrica Española reconeix que ja ha concedit permisos de connexió que superen els 150 gigawatts, gairebé el doble del previst per a d’aquí una dècada. A Catalunya, després de l’aprovació del decret llei de novembre del 2019 que agilitava la posada en marxa de plantes de renovables, s’han presentat 269 projectes d’estacions fotovoltaiques que ocuparien 10.000 hectàrees i 127 parcs eòlics que acollirien un miler d’aerogeneradors.

«El model elegit per transitar de les energies fòssils a les renovables fomenta l’especulació dels fons d’inversió que estan finançant els macroparcs sense tenir en compte l’impacte en el medi ambient», denúncia Antonio Sánchez-Zapata, catedràtic de biologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i un dels 23 científics que van publicar el desembre del 2020 una carta a la revista Nature en què adverteixen: «Els nous projectes afectaran centenars de milers d’hectàrees i no hi ha manera de compensar l’enorme quantitat de valuosos hàbitats que es podrien perdre».

La controvèrsia provocada pel ‘boom’ de les renovables està donant lloc a paradoxes com la de veure grups ecologistes, tradicionals guerrers en la lluita contra el canvi climàtic, ara encapçalant la batalla contra la producció a gran escala d’energies netes. «Diem ‘sí’ a les renovables, però amb planificació i protegint la biodiversitat. En aquest tema, l’on és molt important, perquè correm el risc de carregar-nos el més important que té un país, que és el seu territori», afirma Asunción Ruiz, directora de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), en relació amb les centrals que s’han anunciat en zones d’especial vàlua mediambiental, com l’hort solar de Tabernas (Almeria), que envairà l’únic ecosistema desèrtic d’Europa, o el parc eòlic de la serra de La Cabrera (Lleó), on està prevista la construcció de 60 molins malgrat ser l’hàbitat d’espècies avícoles protegides.

En vista de l’allau de projectes d’energia renovable, el Ministeri per a la Transició Ecològica va publicar al desembre un mapa que classificava el territori en funció de la seva sensibilitat ambiental. «El problema és que aquest document no és vinculant i ningú el respecta. Els informes d’impacte ambiental els elaboren les mateixes elèctriques, que a més trossegen les plantes per evitar ser controlades pel ministeri», denuncia Luis Bolonio, portaveu de l’Aliente, plataforma a què s’han adscrit 270 investigadors i acadèmics per promoure «una transició energètica a les renovables que garanteixi la biodiversitat».

Al món rural, el debat ecològic es creua amb l’econòmic. Les centrals eòliques i solars s’anuncien com una oportunitat de negoci i el millor remei per combatre l’Espanya buidada, però els crítics amb aquestes instal·lacions afirmen que no generen ocupació, ja que funcionen de forma automatitzada, i desincentiven l’agricultura local.

«Els que no es dediquen al cultiu n’estan encantats, perquè aquests terrenys els aportaran uns diners que abans no guanyaven, però als qui explotem el camp ens estan convidant a abandonar-lo», assenyala Antonio Molina, agricultor de Guadahortuna (Granada) amb una parcel·la al mig de la futura central solar d’El Navazuelo. Propietaris de la seva zona que abans guanyaven 600 euros a l’any per hectàrea cultivant ordi ara en rebran 1.500 per llogar-la a les elèctriques. «¿I ara què faig jo amb les oliveres que vaig plantar fa dos anys? ¿Les arrenco i me’n vaig?», es pregunta.

El conflicte de les renovables ha saltat a la política. L’acord de govern firmat per ERC i Junts contempla una moratòria per a totes les plantes eòliques i fotovoltaiques projectades a Catalunya. En el sector energètic estan alarmats en vista de la perspectiva de paralitzar les inversions fetes i previstes. «No hi ha temps per perdre. Les plantes de renovables són necessàries i no és cert que malmetin el medi ambient. Estigmatitzar-les és irresponsable», afirma José Donoso, director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica.

Segons l’opinió de Heikki Willstedt, director de polítiques energètiques de l’Associació Empresarial Eòlica, l’alarmisme que s’ha desencadenat en alguns territoris és infundat. «L’allau de projectes ha espantat la gent, però la majoria de les plantes anunciades no es construiran, perquè abans han de superar diversos filtres tècnics i administratius. Demano un vot de confiança», diu aquest portaveu de la indústria eòlica.

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Set plantes i herbes medicinals: maneres de preparar-les i per a què serveixen

Els qui s’oposen a les grans centrals de renovables no defugen el debat del repte climàtic, però proposen un altre model. «Les plaques solars es poden situar sobre els edificis i en àrees industrials sense malmetre l’espai natural. L’alternativa és l’autoconsum, l’estalvi energètic i la producció d’electricitat a petita escala», explica Luis Bolonio.

¿Aquesta fórmula permetria al país passar de les energies fòssils a les netes? Hi ha estudis que ho afirmen, com el ‘mapa solar’ elaborat recentment per l’Ajuntament de Pamplona, que estima que la ciutat obtindria el 76% de l’energia que consumeix si cobrís les teulades de panells solars. No obstant, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha advertit: «Amb l’autoconsum i les comunitats energètiques locals no és suficient per portar a terme la transició que necessitem. Les grans plantes són imprescindibles». Segons l’opinió d’Ismael Morales, portaveu de la Fundació Renovables, al model que s’està aplicant li falta equilibri: «S’ha apostat per les grans explotacions. Si es fomentés l’autoconsum i les petites centrals de la mateixa manera, moltes de les macroplantes eòliques i solars que hi ha projectades serien innecessàries», afirma aquest expert.