El 10% més ric del planeta emet gairebé la meitat dels gasos que desencadenen la crisi climàtica

El document, filtrat per l’associació Extinction Rebellion Espanya, argumenta que el 10% més ric del món emet entre un 36 i un 45% del total de gasos d’efecte hivernacle que ara mateix inunden el planeta, mentre que el 10% més pobre n’aporta entre un 3 i un 5%. L’anàlisi constata que un dels principals impulsors d’aquest fenomen és que els patrons de consum dels països amb alts ingressos estan basats en activitats amb una gran empremta de carboni. Sense anar més lluny, es calcula que l’1% més ric del planeta contribueix al 50% de les emissions del sector de l’aviació. Aquesta bretxa abismal entre rics i pobres assenyala de manera directa qui són responsables de la crisi climàtica i, al seu torn, deixa clar on s’ha d’aturar l’emissió de gasos contaminants.

L’informe constata, una vegada més, que el planeta està en una situació crítica i reclama un ultimàtum per frenar la crisi climàtica. Els experts donen un termini de quatre anys per frenar dràsticament les emissions contaminants. Si volem evitar que el planeta s’escalfi entre 1,5 i 2 graus respecte dels nivells preindustrials, les emissions de diòxid de carboni hauran d’arribar al seu màxim abans del 2025 i arribar a zero en la dècada dels setanta. «Això implicaria més ambició a curt i mitjà termini, una acció accelerada i una implementació efectiva», sentencia l’anàlisi liderada per 239 científics. 

Repunt de les activitats més contaminants

L’informe arrenca amb un diagnòstic complet de la situació. Els registres corroboren que les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle han continuat augmentant des del 2010 arribant al seu màxim el 2018, quan es van registrar les taxes més altes de tota la història de la humanitat. La pandèmia va provocar un descens puntual de les emissions de prop d’un 7%, però els nivells van tornar a l’alça quan es va reprendre l’activitat econòmica. L’anàlisi constata que el principal impulsor d’aquest fenomen és, sense lloc a dubte, l’augment de les necessitats energètiques i de consum del planeta. 

L’anàlisi assenyala un repunt en tres activitats econòmiques altament contaminants: l’aviació (que ha augmentat un +28,5% entre el 2010 i el 2020), l’ús dels cotxes (+17%) i el consum de carn (+12%). Així mateix, els registres corroboren que la demanda mundial d’energia per a refrigeració de les llars ha augmentat fins a un 40% en l’última dècada; senyal indiscutible que l’escalfament global ja està deixant empremta en gran part del planeta. 

L’informe també constata que, en cas de continuar aplicant les mateixes polítiques que fins ara, el 2030 haurem sobrepassat els compromisos de reducció d’emissions. Si la humanitat vol evitar un escalfament global per sobre d’1,5 graus centígrads, les emissions hauran de caure entre un 35 i un 60% abans que s’acabi aquesta dècada i per al 2050 els indicadors hauran de baixar entre un 55 i un 74% respecte dels nivells actuals. 

Canvis estructurals

L’IPCC es mostra taxatiu a l’abordar les solucions contra la crisi climàtica. Els experts, de fet, determinen que els esforços de mitigació han de recaure principalment en governs i empreses. Els ciutadans, d’altra banda, poden contribuir a aquest canvi «com a consumidors, inversors i professionals o models a seguir». Això sí, l’informe constata que, llevat que hi hagi transformacions profundes en la societat, «el canvi de comportament individual per si sol no pot reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de manera significativa».

El full de ruta per frenar la crisi climàtica, argumenta l’informe, haurà d’incloure canvis estructurals com, per exemple, una transformació de la dieta. «Un canvi cap a dietes amb una proporció de proteïnes d’origen vegetal més elevada en regions amb un consum excessiu de calories i aliments d’origen animal pot conduir a reduccions substancials en les emissions», afirma el document, que argumenta que una dieta basada en plantes suposaria una reducció de fins a un 50% de les emissions actuals. 

«Les persones amb un nivell socioeconòmic alt tenen la capacitat i flexibilitat de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, per exemple, evitant volar, vivint sense automòbils, canviant a la mobilitat elèctrica, invertint en negocis baixos en carboni i recolzant activament a les polítiques climàtiques», reclama l’informe. Els experts conclouen que només es necessita que entre un 10 i un 30% de la població es comprometi amb un estil de vida més sostenible perquè els canvis estructurals comencin a calar en totes les capes de la societat.

Última crida a l’acció

«Aquest informe demostra que hem arribat als límits físics del planeta i que hem d’actuar al més aviat possible per frenar aquesta crisi. Per això l’hem filtrat; volem mostrar que estem en vista d’una situació d’urgència i que necessitem treballar des de ja en una transició justa i basada en la justícia climàtica», explica Elena González Egea, física de la Universitat de Hertfordshire i membre de Scientist Rebellion, la branca d’Extinction Rebellion que ha impulsat aquesta última filtració. 

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

EL PERIÓDICO ha pogut comprovar l’autenticitat dels documents filtrats, en què es resumeixen les directrius que la comunitat científica planteja als governs de tot el món per frenar la crisi climàtica. Aquest esborrany científic passarà ara per la revisió d’experts independents i autoritats polítiques (que tenen la potestat d’alterar el llenguatge utilitzat en l’anàlisi) abans que el març del 2022 es publiqui la versió definitiva. 

«Una part de la comunitat científica implicada en l’elaboració de l’informe està impulsant aquestes filtracions per evitar que els governs maquillin el document final que es publicarà el 2022», diu González Egea en una conversa amb aquest diari. «Aquesta és l’última alerta roja per a la humanitat. Si continuem alimentant la crisi climàtica estarem exposats al col·lapse de la nostra civilització. El planeta tirarà endavant, però nosaltres no», acaba dient la científica.