La crisi climàtica exposa Europa al mosquit de la malària

El món és ara un grau més calent que fa un segle i, si la humanitat no fa res per evitar-ho, en els pròxims cent anys la temperatura podria pujar diversos graus més. L’avenç de l’escalfament global, alerten els experts, no només està devastant ecosistemes de tot el món. També s’ha convertit en una de les amenaces més grans per a la salut humana. L’augment global de les temperatures augmenta la possibilitat que sorgeixin brots de malalties tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika al nord del planeta, Europa inclosa, destaca l’última radiografia global de ‘Lancet Countdown’ sobre crisi climàtica i salut. 

L’estudi, presentat aquest dijous sota la firma de 93 científics capdavanters de tot el món, suposa l’enèsim toc d’atenció als governants que d’aquí tan sols unes setmanes es reuniran a la Cimera del Clima de Glasgow (COP26) per discutir el futur de la lluita contra la crisi climàtica. «Cada dia que demorem a donar una resposta al canvi climàtic la situació es torna més greu. És hora d’adonar-se que ningú està fora de perill dels efectes d’aquesta crisi», exclama Maria Romanello, autora principal d’aquest treball, on, per sisè any consecutiu, es destaca «l’augment constant de les repercussions del canvi climàtic sobre la salut». 

Segons destaca aquest nou informe, el nombre de mosquits responsables de malalties tropicals com el dengue o el Zika, ha crescut exponencialment, almenys, des de la dècada de 1950. Ara mateix, de fet, s’estima que hi ha un 7% de mosquits tigre (‘Aedes albopictus’) i un 13% més de mosquits del dengue (‘Aedes aegypti’) que fa 70 anys. Aquests insectes, habituals dels climes humits i càlids, han trobat una oportunitat amb l’escalfament global per expandir-se pel món i arribar a llocs que, fa tan sols un segle, eren massa freds per a la seva supervivència.

L’informe també argumenta que l’escalfament global està augmentant la possibilitat que sorgeixin infeccions per malària en zones d’alta muntanya del sud global on, fins ara, no hi havia les condicions per a l’expansió d’aquest tipus de malalties. Els registres mostren que la quantitat de mesos amb factors ambientals adequats per a la transmissió de la malària (‘Plasmodium falciparum’) ha augmentat un 39% des del 1950.

La pujada dels termòmetres també està fent que les costes del nord d’Europa i dels Estats Units es tornin més propícies per a la proliferació de bacteris que produeixen gastroenteritis, infeccions greus de ferides i sèpsia. «El canvi climàtic amenaça de revertir anys de progrés en matèria de salut pública i desenvolupament sostenible. Als països de baixos recursos, aquestes dinàmiques posen en risc dècades de progrés cap al control o l’eliminació d’aquestes malalties», destaca l’estudi. 

Sense plans d’adaptació

La creixent amenaça de la crisi climàtica per a la salut humana xoca amb la falta d’eines per mitigar l’impacte d’aquesta crisi. De fet, segons revela aquesta anàlisi, només 45 dels 91 països estudiats (un 52% del total) disposen d’un pla d’avaluació i adaptació dels sistemes de salut davant el canvi climàtic. Els països de baixos ingressos tornen a destacar com els menys preparats per fer front a l’impacte sanitari de la crisi climàtica i, al seu torn, també com els més exposats a les conseqüències més crues d’aquest fenomen. Un 69% de les regions que no disposen d’un pla específic sobre salut i medi ambient atribueixen aquesta carència a la falta de recursos econòmics i humans. 

Notícies relacionades

L'era dels extrems climàtics ja és aquí... i res està preparat

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

L’informe es mostra especialment preocupat amb aquesta bretxa entre el nord i el sud global. Els experts il·lustren aquest problema amb una cosa tan actual com que, després de deu mesos de vacunes contra la Covid-19, els països rics ja han vacunat més del 60% de la població mentre que les regions més pobres tan sols han protegit el 3,5%. «Aquest informe exposa desigualtats similars quant a la mitigació del canvi climàtic», conclou l’estudi. «La sortida de la pandèmia de Covid-19 ofereix una oportunitat sense precedents de garantir un futur saludable per a tothom», reclamen els experts. 

En vigílies de l’arrencada de la Cimera del Clima de Glasgow, la revista científica ‘The Lancet’ aprofita la publicació d’aquest emblemàtic informe per recordar que «la COP26 és l’última oportunitat per frenar la crisi climàtica». «La nostra salut està pagant el preu de la falta d’acció sobre el canvi climàtic. L’informe de ‘Lancet Countdown’ ens mostra fins a quin punt la nostra salut està en perill. També ens mostra tot el que podem guanyar si adoptem mesures climàtiques ambicioses: aire més net, reducció dels costos sanitaris i una societat més sana i justa», afegeix María Neira, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). «L’argument de la salut per a l’acció climàtica mai ha sigut més clar; ¿a què estem esperant?», conclou.