La promesa incomplerta dels 100.000 milions contra la crisi climàtica

La notícia arriba només sis dies abans de l’arrencada de la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). En vigílies de la convenció global més gran sobre canvi climàtic, una nova anàlisi de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) mostra fins a quin punt s’han incomplert els plans de finançament climàtics i reclama un full de ruta més ferm per garantir la captació i repartiment d’aquests fons. 

Segons revelen els registres, els fons recaptats en l’última dècada per ajudar el sud global a pal·liar els danys dels extrems climàtics van oscil·lar entre els 60.000 i els 70.000 milions de dòlars anuals. El 2019, abans de la pandèmia de Covid-19, els països rics van reunir al voltant de 80.000 milions de dòlars per a plans de mitigació. Tot i que el balanç del 2020 encara no està del tot tancat, els experts indiquen que l’objectiu de recaptació tampoc es va complir. «És probable que la meta dels 100.000 milions també quedi curta el 2021 i el 2022», assenyala l’anàlisi, publicada aquest dilluns.

Presumptes culpables

La radiografia d’aquesta promesa incomplerta no només mostra que els països més rics del món han trencat els seus compromisos. També retreu l’escàs finançament privat amb la causa. «No hem de pensar que l’objectiu final són 100.000 milions. És molt més. Així que avanci la crisi climàtica es necessitaran més fons per als plans d’adaptació i mitigació en els països en vies de desenvolupament», destaca Alok Sharma, president designat de la COP26. Segons calcula l’ONU, de fet, per al 2030 es necessitaran entre 140.000 i 300.000 milions de dòlars per pal·liar els efectes de la crisi climàtica al sud global. 

Aquest últim balanç dels plans de finançament climàtics ha evitat assenyalar de manera directa quins països són els responsables d’aquesta promesa trencada (probablement, tant per qüestions polítiques com pel complicat engranatge dels càlculs). Però segons assenyala una recent anàlisi publicada a la plataforma World Resources Institute, els Estats Units haurien d’aportar un 40% dels 100.000 milions de dòlars contra la crisi climàtica. Tot i que en els últims anys amb prou feines ha sumat 7.000 milions anuals a aquests fons.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

La revista ‘Nature’, per la seva banda, també assenyala que països com Austràlia, el Canadà i Grècia s’han quedat «molt per sota» de les contribucions promeses. El Japó i França, en canvi, haurien fet una aportació per sobre del requerit pels seus compromisos (tot i que, un cop més, hi continua havent debat sobre si els préstecs i subvencions s’haurien de sumar al mateix paquet o si haurien de computar per separat). «La major part del finançament climàtic s’ha destinat a projectes per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i només 20.000 milions es van destinar a plans d’adaptació», acaba dient l’anàlisi. 

Segons han anunciat aquest dilluns portaveus del Regne Unit, Alemanya i el Canadà, durant la Cimera del Clima es concretarà un nou pla d’execució sobre finançament climàtic. La pilota torna a ser a la teulada de Glasgow.