Amazones: la devastació que no cessa

El 2020, la pèrdua de bosc va superar els 22.500 km² (gairebé l’equivalent de tot el País Valencià) als nou països que inclou l’Amazones. Dos terços d’aquesta extensió corresponen al Brasil, segons les dades del Projecte de Monitoratge de l’Amazones Andí (MAAP).

Aquesta xifra representa un augment del 17% respecte a 2019 i constitueix el tercer nivell anual més alt des del 2000.

Quant a 2021, només l’agost passat es van destruir més de 1.600 quilòmetres quadrats de l’Amazones brasiler entreincendis i desforestació. Segons l’Institut de l’Home i el Medi Ambient de l’Amazònia (Imazon), fins aquell mes ja havia augmentat la superfície desforestada en un 7% respecte al mateix període de l’any anterior.

Tot indica, per tant, que aquest any tornarà a ser especialment negatiu, malgrat que al juny el Govern brasiler va desplegar tropes per impedir la desforestació en un intent d’apaivagar les crítiques rebudes des d’amplis sectors i per part de la comunitat internacional.

I és que la destrucció de l’Amazones ha augmentat dràsticament durant el mandat del president Jair Bolsonaro, que ha retallat els fons per als programes de monitoratge i protecció ambiental del Govern i ha impulsat l’obertura de les terres indígenes a l’agricultura i la mineria.

Gran part d’aquesta terra es transforma en pastures per al bestiar destinat a l’exportació de carn o per cultivar soja, que s’utilitza principalment per a l’alimentació d’animals, segons Greenpeace.

L’Amazones és un embornal gegant de carboni i, atesa la seva gran extensió, captura enormes quantitats de CO₂ però una porció d’aquest carboni s’allibera a l’atmosfera quan es tala o es crema. Els científics ja han advertit que és probable que l’Amazones passi de ser un «segrestador» de CO2 a convertir-se en emissor net, cosa que agreujaria la situació de manera alarmant. L’empitjorament apareixeria per la combinació de la progressiva tala d’arbres (que redueix la captura de carboni) i de les emissions que generen els incendis, entre altres causes.

L’abril d’aquest any, Bolsonaro va dir en una carta al president dels Estats Units, Joe Biden, que està compromès a posar fi a la desforestació il·legal a l’Amazones per a 2030, però que necessitarà fons i recursos addicionals. No obstant, les seves accions de govern no sembla que donin credibilitat a aquests anuncis.

40 empreses europees amenacen amb boicot

Al maig, segons va informar la CNN, alguns dels supermercats i empreses de comestibles més grans d’Europa van amenaçar de deixar de comprar productes agrícoles del Brasil si es converteix en llei un projecte normatiu que, segons aquestes empreses, fomentaria la desforestació.

En una carta oberta, 40 cadenes, proveïdors d’aliments i firmes d’inversió van instar els legisladors a reconsiderar una proposta que legalitzaria l’ocupació privada de terrenys públics que s’ha dut a terme des de 2012.

Les empreses diuen que el projecte de llei planteja «amenaces potencialment més greus encara per a l’Amazones», on ja hi ha nivells alts de desforestació.

Entre els signants hi ha Metro d’Alemanya i les cadenes Aldi i Lidl, igual que els detallistes britànics Tesco, Sainsbury’s, Asda, Marks & Spencer i Waitrose & Partners, i el grup holandès Ahold Delhaize, que opera 21 marques principalment a Europa i als Estats Units.

El Brasil és l’exportador més gran de productes agrícoles a la Unió Europea, segons la Comissió Europea. El 2020, el país va exportar béns per un valor total de 25.000 milions d’euros (30.000 milions de dòlars) al bloc. Aquests inclouen carn de bou, soja i cafè. Els productes agrícoles també són una de les principals exportacions del Brasil al Regne Unit.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Legal & General Investment Management, un dels administradors d’actius més grans d’Europa, també va firmar la carta. El document diu que l’Amazones és «essencial per a la seguretat del nostre planeta» i «crític» per a la prosperitat dels brasilers en el futur i «de tota la societat».

«Si [el projecte de llei] o altres mesures que soscaven les proteccions existents es converteixen en llei, no tindrem més remei que reconsiderar el nostre suport i ús de la cadena de subministrament de productes agrícoles bàsics brasilers», deien a la carta. «Instem el Govern brasiler a reconsiderar la seva proposta».