La desertificació a Espanya: un problema afegit que (encara) podem aturar

Si l’emergència climàtica és ja per si mateixa un problema, aquest fenomen suposa una debilitat afegida a l’hora de fer front a tots dos. Segons Greenpeace, es tracta d’una tendència preocupant que s’agreujarà si no s’actua a temps. Per això, l’oenagé urgeix els ciutadans, les empreses i les institucions a desenvolupar i implantar mesures.

L’Agència Europea del Medi Ambient és contundent: el risc de desertificació és especialment greu al sud d’Espanya, que corre el risc de ser el país més afectat del continent. Per tant, el nostre país està en el punt de mira d’un fenomen global que ens pot perjudicar de ple.

Si analitzem les causes d’aquest procés, trobem que Greenpeace posa sobre la taula aspectes com la sobreexplotació dels recursos hídrics o la urbanització irracional. Per la seva banda, el ministeri per a la Transició Ecològica fa al·lusió a la sequera, els incendis forestals o l’erosió com a contribuents del que anomena «un procés complex».

Malgrat tot això, la desertificació no ha de ser vista com una amenaça hipotètica, sinó com una realitat. Els experts calculen que el 30% del nostre país ja mostra un estat molt avançat en aquest sentit. Aquest percentatge, afirmen, es continuarà estenent a la resta del territori nacional si no es prenen les mesures adequades.

Per un moment, examinarem la situació a Espanya. D’acord amb National Geographic, la regió mediterrània i les illes Canàries són les zones que aquest fenomen atacarà amb més duresa. No obstant, el Govern ho deixa clar: en un futur pròxim, aquest procés s’anirà acostant cap al nord peninsular cada vegada més.

Si posem xifres a la desertificació al nostre país, la tendència és clarament alarmant. Espanya té un total de 50 milions d’hectàrees grosso modo. En comparació, la suma de terres àrides, semiàrides i subhumides seques arribarà pròximament als 37 milions d’hectàrees, d’acord amb un estudi fet pel Govern fa uns quants anys.

Les causes reflecteixen que el nostre mode de vida està fent malbé el nostre entorn i el nostre planeta. Per la seva banda, les conseqüències són una representació de la gravetat del problema. Entre aquestes, destaquem la disminució de l’agricultura i la ramaderia, dos dels principals puntals de moltes regions de la perifèria i l’interior del nostre país.

Al seu torn, provocarà inseguretat alimentària, principalment, a causa de l’escassetat de matèries primeres. També ocasionarà una elevada alteració dels recursos naturals i els ecosistemes, així com una pèrdua inimaginable de terres fèrtils, segons la Fundació Aquae. Per si no fos prou, moltes d’aquestes conseqüències són irreversibles.

Espanya forma part de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CLD), però no com un membre més, sinó com a entitat territorial afectada. De la mateixa manera, aquest fenomen s’ha posat sobre la taula en les diferents conferències del clima, si bé algunes vegades ha tingut més èxit que altres.

Durant els últims 150 anys, el nostre país ha aconseguit repoblar el 10% de la seva superfície, això és, 5 milions d’hectàrees. No obstant, el Govern, a l’anunciar aquest fet, també és objecte de peticions més ambicioses per part dels grups ecologistes. Entre aquests, destaquem novament Greenpeace, que sol·licita un canvi en la política hidràulica.

Per a l’ONG ambientalista, el problema es podria solucionar amb una renovació de «les polítiques hidràulica, forestal i agrícola» a tot el país. A més, també presenten una dada preocupant al comentar que, de les deu conques hidrogràfiques amb més sequera crònica d’Europa, set són a Espanya.

Juntament amb el Govern, moltes organitzacions s’han proposat implantar mesures més o menys ambicioses a les zones que encara no s’han vist afectades. Una consisteix a facilitar la convivència entre les activitats agrícoles i de pasturatge. D’aquesta manera, es crea un model circular de consum que evita el desaprofitament de terres.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

¿Te’n vas per Setmana Santa? Una ‘app’ t’ajuda a trobar cuidador gratis per al teu gos aquests dies

En últim lloc, també s’ha marcat l’objectiu de revaloritzar l’agricultura apostant per usos del terra que no provoquin aridesa. La utilització d’hivernacles o les noves modalitats d’aqüicultura són dues mesures que van en aquesta línia. Al seu torn, també es recomana innovar en nous usos de la terra que, per descomptat, siguin més respectuosos.

Si ho mirem bé, la lluita contra la desertificació no només és un repte, també pot ser una oportunitat. La clau està a valorar els recursos que tenim i adoptar models de consum sostenibles. La Terra (en majúscules) ha parlat, ara és el moment de comprendre el seu missatge i actuar en conseqüència.