Dia 2 de la Cimera del Clima: Glasgow aconsegueix donar embranzida a tres pactes globals

L’acord mundial per limitar l’emissió global de metà, firmat per un centenar de països, es proposa reduir l’impacte d’un dels gasos d’efecte hivernacle més potents a l’hora d’escalfar el planeta. El pacte, de fet, planteja reduir un 30% l’impacte de cara al 2030 mitjançant l’aplicació de solucions tècniques, com l’ús de suplements per a l’alimentació dels animals de granja.

Diverses plataformes ecologistes han qualificat l’acord com una «oportunitat perduda» per tallar les emissions d’aquest gas en el sector agrícola, que destaca com el més contaminant. També critiquen que la indústria del petroli i el gas no han fet un pas endavant per reduir les emissions de metà malgrat que justament en aquests sectors es podrien aplicar solucions de baix cost. Finalment, la gran queixa sobre aquest acord té a veure amb el carbó. «Els països responsables de les principals emissions de metà procedents de les mines de carbó, com la Xina, Rússia, Austràlia i l’Índia no han firmat el compromís», segons destaca una anàlisi de la plataforma ecologista Ember.

«És encoratjador que els governs hagin promès actuar sobre el metà, però és decebedor que ignorin els contaminants més grans: les indústries càrnia i làctia. No es tracta d’agricultors individuals, sinó de regular una indústria dominada per un grapat d’empreses multimilionàries que no fan pràcticament res per reduir les emissions de metà», comenta Nusa Urbancic, de la Fundació Changing Markets.

«El compromís global sobre el metà és un gran pas en la direcció correcta, però queda curt quant a la reducció d’emissions. És possible reduir les emissions de l’agricultura de forma significativa i rendible, però els governs han d’utilitzar totes les eines disponibles per aconseguir-ho, inclòs el foment d’un canvi cap a dietes més saludables amb menys carn i productes lactis i de millor qualitat», afegeix Robert W. Howarth, professor d’ecologia i biologia ambiental de la Universitat de Cornell, als Estats Units. 

Un centenar de països, llar del 85% dels boscos del planeta, han llançat un compromís global per frenar i revertir la desforestació de cara al 2030. L’acord preveu el desplegament d’un finançament inèdit en els pròxims anys per al desenvolupament de polítiques mediambientals. Els governs han promès un total de 12.000 milions de dòlars (equivalent a 10.340 milions d’euros) i les iniciatives privades, per la seva banda, s’han compromès a sumar 7.200 milions de dòlars més (6.200 milions d’euros).

El compromís ja l’han firmat Colòmbia, Indonèsia, Noruega, Austràlia, el Brasil, la Xina, Costa Rica, la Unió Europea, l’Equador, Hondures, Guatemala, el Perú, Rússia, Turquia, l’Uruguai, els Estats Units, el Regne Unit i Espanya, entre altres. Experts i entitats ecologistes aplaudeixen amb especial fervor que la iniciativa compti amb la veu i el suport dels pobles originaris i les poblacions indígenes. «El fet que es reconegui per fi els pobles indígenes com a protectors clau dels boscos és especialment positiu», destaca Simon Lewis, catedràtic de Ciències del Canvi Global, de la University College London.

La presentació de la iniciativa ‘Glasgow Breakthrough Agenda’ suposa la promesa de més de 40 països per intentar aturar les emissions en algunes de les indústries més contaminants del globus: la de l’acer, l’hidrogen, l’energia i el transport. Aquest pacte, impulsat per 40 governs, es presenta com una promesa per «ampliar la implantació de polítiques climàtiques». A la pràctica, aquesta agenda posa sobre la taula una sèrie d’iniciatives que els països poden triar si firmar o no quan reformulin els seus plans per fer front a la crisi climàtica. Però no suposa un compromís ferm en cap d’aquests àmbits.

El pacte desglossa diversos compromisos de cara al 2030: aconseguir que l’energia neta sigui l’opció més assequible i fiable a tot el món, convertir els vehicles amb zero emissions en la «nova norma»; fomentar una producció d’acer amb emissions de carboni gairebé nul·les; i augmentar la disponibilitat d’«hidrogen assequible, renovable i baix en carboni». Tant els experts com les plataformes ecologistes elogien aquests compromisos però, al seu torn, demanen que es transformin en polítiques concretes de manera immediata i s’apliquin al més aviat possible. Només així s’aconseguirà frenar l’augment global de les emissions i, al seu torn, l’avanç de l’escalfament global.