Promeses, dubtes i opacitat en la primera setmana de la Cimera del Clima de Glasgow

Segons expliquen diversos experts interpel·lats per EL PERIÓDICO, la primera setmana de la Cimera de Glasgow es tanca amb un sentiment una mica agredolç. En tan sols una setmana, governs de tot el món han anunciat una bateria de nous pactes per a, per exemple, reduir un 30% les emissions de metà per al 2030, revertir la desforestació aquesta dècada o deixar de finançar la compra de combustibles fòssils amb diners públics a partir del 2022. Però no tot és tan bonic com sembla. I tot i que aquests anuncis hagin despertat l’entusiasme de molts, els experts suggereixen fixar-se en la lletra petita abans de cantar victòria. 

L’acord global sobre metà, per exemple, no compta amb la firma de la Xina, l’Índia i Rússia. Indonèsia no ha firmat el pacte contra la desforestació. I el gran compromís sobre el final dels combustibles fòssils ha sigut impulsat per una vintena de països dels quals, en aquests moments, encara no ha transcendit la llista completa. En tots aquests casos, expliquen els experts, preocupa més qui es nega a firmar que qui anuncia a so de bombo i platerets el seu suport. L’absència d’alguns països en aquests acords multilaterals és, en realitat, una declaració d’intencions. 

També preocupa que aquests grans pactes globals es converteixin en un miratge. En una promesa que mai arriba a complir-se. «Està molt bé que s’anunciïn nous compromisos, però el fet que no siguin vinculants és un problema perquè no hi ha garanties que s’hagin de complir», explica Francisco Doblas Reyes, investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i un dels científics que ha liderat l’última gran radiografia de la crisi climàtica (IPCC). «L’Índia ha promès que arribarà a zero net d’emissions el 2070, en cinquanta anys. En aquell temps pot passar de tot», reflexiona Doblas-Reyes. 

Aquesta setmana, mentre els països anunciaven els seus nous compromisos, diversos organismes científics han recalculat l’impacte d’aquests compromisos per al futur del planeta. En aquests moments el món va camí d’un escalfament global de 2,7 graus. Si els nous pactes globals es compleixen al peu de la lletra, l’augment global de les temperatures es podria limitar a 1,8 graus de mitjana; tres dècimes per sobre del ‘sostre’ fixat per l’Acord de París i molt per sobre del que la comunitat científica considera saludable per al planeta i la humanitat.

Els clarobscurs del debat

Després d’«una setmana de bojos» corrent pel recinte de la COP26, la científica Alicia Pérez-Porro explica què està ocorrent a l’altra cara de la Cimera. És a dir, en les negociacions polítiques «reals». «Estem davant un debat molt tècnic i molt saberut. S’estan discutint alguns dels temes que van quedar oberts en l’Acord de París, com els mecanismes de finançament i de transparència. I tot això, tot i que és molt important, no acapara titulars», comenta la coordinadora científica del CREAF. Per entendre l’entramat de les negociacions, Pérez-Porro explica que «Glasgow no està construint una casa des de zero, n’està redissenyant el circuit elèctric».

L’experta en política climàtica Cristina Peñasco defineix aquesta primera setmana de Cimera del Clima com «un moment en el qual hi ha molt ànim per fer coses, però que, desgraciadament, encara falta molt. L’ambició ha quedat curta». En una entrevista amb aquest diari, Peñasco coincideix en el diagnòstic de «les dues cimeres», però, lluny de quedar-se només amb la part crítica, explica que aquesta bifurcació pot tenir la seva part positiva. «És un punt a favor que es donin acords multilaterals més enllà de les negociacions perquè així, sumant esforços, arribarem més lluny. Sobretot veient la implicació que està tenint la indústria i el sector financer en aquests compromisos públics», comenta la investigadora, afiliada a la Universitat de Cambridge. 

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

L’ambientòleg i activista Víctor de Santos, de Scientist Rebellion, critica la falta de transparència de les negociacions de la Cimera i la «insuficiència» dels pactes globals anunciats aquesta setmana. «Fins i tot si tots aquests acords es complissin encara seríem molt per sobre del que diu la comunitat científica. És decebedor veure que això no va enlloc», comenta.  La promesa global per acabar amb el carbó, explica, planteja abandonar aquest combustible fòssil entre el 2030 (als països rics) i el 2040 (als països en vies de desenvolupament), «però la ciència diu que això s’ha de fer ja, no en 10 anys». 

Al darrere d’aquest balanç agredolç de la primera setmana de la COP26, Glasgow es prepara per a la segona i última setmana de debat. El moment de les «negociacions polítiques d’alt nivell», resumeix el president de la COP, Alok Sharma, en un comunicat de premsa remès als mitjans després d’una setmana de silenci sobre les negociacions. El pla és que els acords estiguin tancats el dia 10, que l’11 s’acabi de polir el redactat i que el 12 se n’anunciïn els resultats. A la pràctica, tot apunta que les conclusions es donaran a conèixer al llarg del cap de setmana. Segons coincideixen tots els científics i activistes interpel·lats per aquest diari, encara és aviat per saber si Glasgow va pel bon camí.