Així es negocia a contrarellotge l’acord de Glasgow

Només falten unes hores perquè els governs de tot el món presentin el compromís que, després de dues setmanes d’intens debat, han acordat per fer front a la crisi climàtica. El text que recull els acords, les promeses i els deures en matèria climàtica en aquests moments passa per l’enèsim escrutini dels ministres de medi ambient, delegats i experts enviats pels països. Encara hi ha molts serrells que falten per polir. I segons han anunciat aquesta tarda diversos portaveus de tot el món durant el plenari general, ara mateix encara hi ha qui està enviant apunts per matisar, ampliar o canviar la declaració final. 

Segons expliquen fonts pròximes a les negociacions a aquest diari, ja fa dies que les diferents taules de treball comencen a primeríssima hora i s’allarguen fins a la matinada. A la taula de debat es discuteixen, encara, des de qüestions extremadament tècniques fins a compromisos que podrien marcar el futur de milions de persones a tot el món, com el calendari per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle o el pacte per ajudar el sud global a fer front al flagell de crisi. En els dos casos, el futur d’aquests acords és qüestió de llenguatge. En aquests moments, de fet, la revisió del text se centra principalment a polir les paraules. Afegir matisos. Canviar un ‘must’ (que implica l’obligatorietat d’una mesura) per un ‘should’ (que amplia, potser massa, el marge de maniobra per als països). 

Entre el tequila i el vodka

La presidència d’aquesta Cimera, liderada pel britànic Alok Sharma, ha promès en més d’una ocasió que l’acord final es publicarà aquest divendres a la tarda. Si pot ser cap a les sis, just per a l’hora del te. I ja que parlem de begudes, es pot dir que en funció de quan acabi el debat es beurà una cosa o una altra. Fa només uns dies, de fet, en una d’aquestes sessions que s’allarguen fins a altes hores de la nit, la delegació mexicana va prometre regalar ampolles de tequila als organitzadors de l’esdeveniment si aconseguien tancar un compromís aquest mateix divendres. Els russos, que en qüestions d’alcohol tampoc fan broma, van pujar l’aposta prometent ampolles del seu vodka més preuat si la declaració final es publicava abans de la nit.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Als passadissos de la Cimera de Glasgow ara es respira un aire diferent. L’ambient està carregat de tensió. Hi ha un vaivé frenètic de delegats governamentals, que a diferència dels altres assistents destaquen pels seus vestits fins i la seva acreditació morada. Impossible saber què està passant en les discussions a porta tancada on es dirigeixen. Això sí, vist el que passa fora tot apunta que l’esprint final està sent més que intens. A l’únic supermercat present al recinte, per exemple, les begudes energètiques s’han esgotat poc després de migdia. Als bars, els cambrers intenten recollir tots els vasos reutilitzables que poden perquè, a diferència d’altres dies, avui el cafè està volant més ràpid de l’habitual. 

Diu la llegenda, o més ben dit l’experiència, que l’èxit de les Cimeres del Clima depèn de com de bona que hagi sigut la logística de l’esdeveniment. Com millor sigui l’organització, millor és el resultat. Com més còmodes les instal·lacions, millor és la comunicació entre les parts. Com més fàcil l’hi posen als delegats per fer la seva feina, millors són els acords. Si la premissa es confirma, Glasgow ho tindrà francament difícil per triomfar. En aquestes setmanes, de fet, són molts els que han apuntat que l’engranatge d’aquest esdeveniment no ha acabat de funcionar. En part per qüestions merament logístiques. I en part perquè, és clar, organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud en temps de pandèmia és missió impossible.