La cimera de Glasgow va camí del fracàs

Glasgow va prometre ser el principi del final de la crisi climàtica. Un punt d’inflexió. Una trobada que, a diferència de les seves predecessores, de veritat aconseguiria frenar l’avenç catastròfic de la crisi climàtica. Però després de dues setmanes d’intens debat i unes negociacions que s’han estès molt més enllà de ‘deadline’ oficial, la Cimera del Clima (COP26) s’enfronta en les seves últimes hores amb molt poc per presumir. Segons apunta el tercer esborrany dels acords, publicat aquest dissabte al matí, els governs pacten posposar entre un i dos anys, en el millor dels casos, el desplegament de la seva ambició climàtica. 

L’últim esborrany dels pactes recull un programa biennal per augmentar, d’aquí al 2025, els fons per ajudar el sud global a fer front a l’avenç d’aquesta crisi climàtica. També es presenta l’enlairament d’un pla de dos anys que començarà just després de Glasgow i acabarà en la Cimera del Clima de Sharm al-Sheikh del 2022 per millorar els plans globals d’adaptació climàtica. El debat sobre el mercat global de carboni, un dels punts crítics d’aquesta cimera, queda posposat fins a finals de març del 2022, quan els països presentin les seves noves propostes. Així mateix, l’acord final demana a governs de tot el món que dediquin l’any següent a redissenyar els seus plans per reduir els nivells d’emissions de gasos amb efecte hivernacle a curt i llarg termini. I convoca els líders mundials a reunir-se el 2023 per avaluar les seves estratègies de cara al 2030.

Notícies relacionades

Glasgow manté la petició per accelerar el final dels combustibles fòssils

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

Les conclusions de la Cimera del Clima de Glasgow, doncs, comencen a escriure’s en futur. I això és sinònim de fracàs en un món on la crisi climàtica fa estralls i amenaça amb un futur encara més devastador. Preocupa, d’una banda, veure com els pactes globals es posposen una vegada i una altra. Igual que va passar a Madrid i a moltes, massa, cimeres anteriors, en què després de setmanes de debat només es va acordar continuar debatent en els anys següents. També preocupa veure que fins i tot les mencions més prometedores, com el final dels combustibles fòssils, no es concreten en cap pla, mesura o calendari específic. 

¿Quantes cimeres més?

Aquest dissabte al matí, just a la porta del recinte que acull les negociacions, un enorme cartell exclamava: «¿Quantes cimeres més necessitem per frenar la crisi climàtica?». L’interrogant, plantat allà per un grup d’activistes, interpel·lava de manera directa els representants governamentals que, després d’unes hores de descans, tornaven a la taula de debat per intentar tancar l’acord de Glasgow. El malestar amb els acords comença a brollar fins i tot abans que se n’aprovi la versió definitiva. Perquè, tret de sorpreses, Glasgow tancarà trencant totes les seves promeses.