Contaminació global
La pandèmia duplica els residus plàstics al planeta
Un informe de l’Organització Mundial de la Salut estima que cada dia es produeixen més d’1,6 milions de residus sanitaris
La gran majoria d’aquests rebutjos acabaran abocats a l’oceà abans que acabi el segle, assenyala un altre estudi
Més d’1,6 milions de tones de residus al dia. Això és el que, des de fa dos anys, genera la humanitat en la seva lluita contra la pandèmia de la covid-19. En el seu intent de frenar l’expansió del virus, esquivar els contagis i tractar els afectats per aquesta malaltia, el món ha generat una quantitat fins ara inèdita de material sanitari d’un sol ús. Segons apunta un nou informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la campanya de vacunació massiva contra el coronavirus ha produït prop de 143 tones de residus, la fabricació de proves diagnòstiques ha acumulat unes 2.600 tones de residus plàstics i 731.000 litres de residus químics i l’ús de material sanitari en hospitals s’ha multiplicat per 10, afegint-hi al seu torn centenars de milers de tones més d’«escombraries sanitàries» als ecosistemes.
L’anàlisi de les Nacions Unides, elaborada en col·laboració amb hospitals i oenagés de tot el món, denuncia que la pandèmia ha multiplicat per dos el volum de residus plàstics produïts i rebutjats per la nostra espècie. I que aquest tsunami d’escombraries amenaça d’«aprofundir, encara més, la crisi ambiental i climàtica en què està immersa el planeta». Per això mateix, assenyala l’informe, urgeix replantejar «les implicacions ambientals i climàtiques sobre com s’adquireix, utilitza i gestiona el material sanitari» utilitzat per fer front a la covid-19. Sobretot als països de baixos recursos i a les comunitats empobrides, on, en molts casos, la falta d’infraestructures per gestionar els residus acaba per abocar enormes quantitats d’escombraries directament al medi ambient.
Oceans més contaminats per la pandèmia
Un dels escenaris més preocupants sobre l’impacte del plàstic generat per la pandèmia queda reflectit en un dels estudis que cita l’informe. Segons apunta una investigació liderada per la Universitat de Nanjing (Xina) i la de San Diego (Estats Units), l’actual crisi sanitària ja ha generat més de vuit milions de tones de rebutjos plàstics. Majoritàriament, de productes d’un sol ús. Com les 3.400 milions de mascaretes sanitàries d’un sol ús que, segons apunten diversos estudis, es descarten diàriament a tot el món i que en la majoria de les ocasions no es gestionen correctament.
En aquests moments s’estima que almenys 25.000 tones d’aquests rebutjos sanitaris ja han acabat abocades als oceans globals. A llarg termini, concretament cap a finals d’aquest segle, s’estima que «gairebé tots els residus plàstics associats amb la pandèmia acabaran al llit marí o a les platges». «La covid-19 està intensificant la pressió sobre un problema que ja està fora de control. La pandèmia podria acabar per revertir l’esforç global que hem fet per reduir la contaminació per rebutjos plàstics a l’oceà», assenyala l’informe, publicat a finals de l’any passat a la prestigiosa revista científica ‘PNAS’.
Solucions per reduir l’empremta ecològica
Després de posar èmfasi en la magnitud del problema, l’anàlisi de l’Organització Mundial de la Salut planteja una bateria de solucions per «minimitzar» l’empremta ecològica del material sanitari dissenyat per fer front a la pandèmia. Començant, per exemple, per apostar per productes de quilòmetre zero (és a dir, produïts a escala nacional) i esquivar, en la mesura que sigui possible, les importacions que arriben de l’altra punta del món. Ara mateix, s’estima que fins al 60% dels equips de protecció utilitzats arreu del planeta es fabriquen entre els Estats Units i la Xina. Només traslladant la producció, apunta un estudi realitzat al Regne Unit, l’empremta de carboni podria disminuir fins a un 12%. L’equivalent a estalviar-se 15.000 tones de CO2 emesos a l’atmosfera.
Notícies relacionadesL’informe també assenyala com a exemple a seguir les múltiples iniciatives sorgides aquest últim any per «reduir l’ús innecessari de material sanitari» (com l’ús de guants per al públic general), «desenvolupar alternatives segures i reutilitzables» i, en general, «apostar per materials més ecològics, biodegradables i fàcils de reciclar». En aquesta mateixa línia, l’anàlisi lloa el projecte espanyol de la mascareta biodegradable (i amb alta capacitat de filtració) ideada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). «Aquestes estratègies poden reduir significativament l’impacte ecològic d’aquests materials sanitaris», conclou l’anàlisi.
El recopilatori de solucions plantejat per l’oficina de les Nacions Unides també recorda que durant la Cimera del Clima de Glasgow (COP26) més de 50 països, incloen-hi Espanya, es van comprometre a «construir projectes resilients» per «reduir les emissions» generades per les seves infraestructures sanitàries, un sector responsable d’entre el 4% i el 5% de les emissions globals. Cap de les solucions assenyalades podria, per si sola, posar fi al problema. Però juntes, esgrimeixen els experts responsables d’aquesta anàlisi, podrien marcar la diferència.
