La meitat de la vida del planeta, en «risc elevat» per la crisi climàtica

L’informe, presentat aquest dilluns, porta la firma de 67 científics i científiques de primer nivell de gairebé setanta països, entre els quals també destaquen diversos autors espanyols. L’anàlisi es recolza en més de 40.000 referències bibliogràfiques, estudis i recerques que inclouen pràcticament tots els racons del planeta. Segons expliquen els seus autors, es tracta de l’informe més gran sobre impactes de la crisi climàtica publicat fins ara; un document que proporciona un diagnòstic complet del problema i que, al seu torn, podria ser clau per dissenyar les polítiques de transició ecològica necessàries per frenar aquesta crisi.

Aquestes són les principals conclusions de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. 

Danys més greus dels que s’havien estimat

La primera conclusió del Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic és que «el canvi climàtic induït per l’home» no només ha alterat el clima terrestre, també ha causat «impactes adversos generalitzats, pèrdues i danys tant en la natura com en les persones». L’informe constata que en les últimes dècades han augmentat la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems. També s’ha observat un increment de les àrees afectades per incendis, huracans i augment del nivell del mar. En aquest sentit, els experts consideren que «l’abast i la magnitud» de la crisi climàtica són «més grans del que s’havia estimat en avaluacions anteriors. 

L’informe calcula que entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en aquests moments en «contextos altament vulnerables al canvi climàtic». A escala global, les regions més afectades per aquesta crisi coincideixen amb les zones del sud global més pobres del planeta. A escala regional, les víctimes del canvi climàtic també coincideixen amb els grups més marginats i amb menor capacitat econòmica. L’informe insisteix especialment en els contextos de «vulnerabilitat climàtica» provocats per les desigualtats socials, així com per patrons històrics com el colonialisme, que posen en risc poblacions indígenes i petites comunitats locals. En l’última dècada, sense anar més lluny, s’estima que la mortalitat per inundacions, sequeres i tempestes extremes ha sigut 15 vegades més alta en regions altament vulnerables respecte a d’altres més de risc baix. 

Pèrdues de biodiversitat

Un dels punts que més preocupa d’aquest nou informe prova que «el canvi climàtic ha causat danys i pèrdues cada vegada més greus i irreversibles en els ecosistemes terrestres, marins, d’aigua dolça, costaners i de mar obert» de tot el globus. Els científics constaten que aproximadament la meitat de les espècies avaluades mundialment s’han hagut de desplaçar cap als pols, o en general cap a llocs més frescos, per fugir de l’augment global de les temperatures. Estudis sobre el terreny constaten la «pèrdua de centenars d’espècies locals» i «episodis de mortalitat massiva» a causa dels extrems de calor en els ecosistemes terrestres i marins. 

A curt termini, els científic alerten que la crisi climàtica suposarà un «risc molt alt» per a la pèrdua de biodiversitat en diferents ecosistemes del planeta. Preocupen, sobretot, els danys en ecosistemes terrestres, a les aigües càlides que acullen esculls de corall i al gel marí de l’Àrtic. La comunitat científica estima que si la temperatura global puja tres graus, el que ara mateix sembla l’escenari més probable, el 30% de les espècies del planeta entrarien en risc d’extinció. En el cas de les espècies endèmiques, que només es troben en ecosistemes concrets, s’estima que la crisi climàtica podria pràcticament delmar-ne la població. 

Seguretat alimentària en escac

La comunitat científica constata que «el canvi climàtic ha reduït la seguretat hídrica i alimentària» de gran part de la humanitat. Tant la producció agrícola com la pesca estan disminuint per l’augment de la temperatura i l’acidificació de les aigües. Les «pèrdues sobtades en la capacitat d’obtenir aliments» i la «disminució de diversitat en la dieta», segons constaten els experts, ja està provocant un augment de la desnutrició en moltes comunitats del sud global. Entre els llocs més afectats destaquen l’Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud, l’Àrtic i les petites illes. 

L’informe calcula que aproximadament la meitat de la població mundial experimenta actualment una escassetat greu d’aigua durant almenys una part de l’any a causa de factors climàtics. També s’estima que, a causa de la crisi climàtica, la producció dels tres principals cultius mundials (blat de moro, blat i arròs) ha baixat un 5% a escala global i que la productivitat neta de tots els aliments ha descendit més d’un 20%. Aquestes xifres, lluny de ser homogènies, impacten encara més en comunitats empobrides i sense capacitat d’adaptació als extrems climàtics.

Riscos per a la salut humana

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic afirma, taxativament, que la crisi climàtica «ja ha afectat negativament la salut física de les persones a tot el món». L’informe constata que els episodis de calor extrema han provocat un augment de la mortalitat a totes les regions del globus. També s’observa un increment de les malalties relacionades amb la mala qualitat de l’aigua o l’augment global de les temperatures, com en el cas del dengue, la malària i el còlera. Mentre el món encara no ha aconseguit deslliurar-se de la covid-19, els científics alerten que per culpa del canvi climàtic també està augmentant el risc que sorgeixin noves malalties zoonòtiques que ‘saltin’ d’animals a humans.

Segons assenyalen els experts, l’avenç de la crisi climàtica també suposa un risc per a la salut mental de la població. Sobretot per a les persones que han patit un trauma per l’impacte d’un fenomen meteorològic extrem o la població que, a causa de patologies prèvies, resulten especialment vulnerables a la calor extrema, l’exposició a alts nivells de contaminació o als al·lergògens. Els episodis d’onada de calor, per exemple, destaquen com un factor d’elevat risc per als pacients amb malalties cardiovasculars i respiratòries. 

Temps d’actuar

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

El diagnòstic del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic acaba amb un indici d’esperança: «S’han observat avenços en la planificació i implementació de plans d’adaptació al canvi climàtic a tots els sectors i regions, cosa que ja està generant múltiples beneficis». Tot i així, els experts assenyalen que aquestes estratègies s’estan aplicant de manera desigual i que, ara com ara, hi continua havent moltes «bretxes d’adaptació» al món. Així mateix, els científics denuncien que moltes iniciatives s’estan enfocant a curt termini i deixen de banda la necessitat d’una transformació integral.

L’informe acaba amb el taxatiu recordatori que «les decisions i accions de la societat implementades en la pròxima dècada» determinaran, en gran manera, com de sever serà l’avenç del canvi climàtic. En definitiva, tal com clamen científics i entitats ecologistes, de les accions d’ara dependrà com serà el planeta de finals de segle.