L’augment de les sequeres triplica les pèrdues agrícoles a Europa

Els països del Mediterrani destaquen des d’ara com un dels ‘punts vermells’ de la crisi climàtica. Segons constata l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, en regions com Espanya les temperatures ja han augmentat per sobre de la mitjana global, les onades de calor s’han intensificat (cosa que provoca un augment de la mortalitat entre la població) i les sequeres, cada vegada més freqüents i greus, han triplicat les pèrdues en producció agrícola en tan sols cinc dècades. Tots aquests escenaris, adverteixen els experts, empitjoraran per cada grau d’increment als termòmetres europeus. 

«A Espanya, en concret al sud-est de la península Ibèrica, el risc d’escassetat d’aigua i de sequeres és elevadíssim», explica Marta Guadalupe Rivera Ferre, científica de l’institut de recerca INGENIO (CSIC-UPV) i una de les autores espanyoles d’aquest informe. Segons explica l’experta, més enllà de l’impacte que aquest fenomen podria tenir sobre els ecosistemes terrestres, preocupa (i molt) què passarà quan l’escassetat de recursos hídrics deixi en escac la «cistella europea». És a dir, la zona de cultius i plantacions espanyoles que fins ara lideren la producció de fruites i verdures de tot Europa.

En aquests moments, segons corrobora l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, el món ja ha perdut prop del 5% dels cultius d’arròs, blat i blat de moro i el 21% de la productivitat alimentària global. En les pròximes dècades, si l’escalfament global avança per sobre d’1,5 graus de mitjana, es calcula que el planeta podria perdre prop del 10% de la superfície agrícola útil. Al Mediterrani, sense anar més lluny, si els termòmetres segueixen a l’alça la producció agrícola podria caure fins un 17% per al 2050. Sobretot a les zones del sud-est de la península Ibèrica, on s’espera que l’augment de les temperatures i l’avenç de les sequeres siguin cada vegada més voraços. 

«Necessitem repensar al més aviat possible les estratègies d’adaptació en agricultura», esgrimeix Rivera Ferre. Parlant de solucions, la científica esmenta, a tall d’exemple, el canvi dels monocultius a les plantacions diversificades. O les mesures per evitar l’erosió dels terrenys. O l’aplicació de polítiques agroforestals i agroecològiques centrades a potenciar la biodiversitat. «Poden semblar accions senzilles, però en realitat suposen una cosa molt transformadora», comenta l’experta. «La idea és aplicar mesures que, alhora, serveixin per mitigar i adaptar-se als efectes de la crisi climàtica», afegeix.

Menys precipitacions

Un altre dels punts crítics que podria marcar el futur de la crisi climàtica a Europa és el canvi del règim pluvial. «Per cada increment d’un grau en la temperatura, el Mediterrani podria patir un 4% de descens en les precipitacions. Això, en un escenari de més augment de les temperatures, podria portar-nos a perdre fins un 20% de les pluges en una zona ja per si mateix exposada a les sequeres estivals», explica l’ecòleg Jofre Carnicer, expert de la Universitat de Barcelona (UB) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i un dels autors principals de l’informe presentat aquest dilluns. 

L’anàlisi adverteix que, si la temperatura puja per sobre de dos graus de mitjana, al sud d’Europa més d’un terç de la població quedarà exposada a una escassetat d’aigua. Si els termòmetres s’eleven per sobre dels tres graus, a més, aquest risc podria fins i tot duplicar-se «i provocar pèrdues significatives en sectors dependents de l’aigua i de l’energia». 

Segons adverteix la comunitat científica, les pluges al Mediterrani ja estan canviant el seu comportament. Mentre, d’una banda, s’observa el descens de les precipitacions en algunes regions, de l’altra, també preocupa que aquestes pluges, quan cauen, ho facin en forma cada vegada més violenta i torrencial. A Barcelona, per exemple, l’Observatori Fabra ja ha registrat aquesta tendència en les últimes dècades. 

Augment del nivell del mar

L’avenç de la crisi climàtica a Europa també amenaça amb una pujada del nivell del mar. Segons calcula l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, el Mediterrani podria elevar-se entre vint centímetres i un metre (en funció de com creixin les emissions de gasos amb efecte hivernacle i l’augment global de les temperatures) d’aquí a finals de segle. Aquest fenomen podria impactar negativament als prop de 42 milions de persones que habiten en zones de costa. A Espanya, segons explica Carnicer, entre els punts més afectats destacarien el delta de l’Ebre, el del Llobregat i el golf de Roses.

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

L’informe també alerta que, amb les actuals mesures de prevenció i mitigació, els danys per inundacions costaneres a Europa podrien multiplicar-se per deu d’aquí a finals de segle. També preocupa que «l’augment del nivell del mar representa una amenaça existencial per a les comunitats costaneres i el seu patrimoni cultural».

«Una de les conclusions més importants d’aquest informe és que demostra que el cost de la inacció és més alt que el cost de l’acció», explica Rivera Ferre en relació amb l’informe acabat de publicar. «A mitjà i llarg termini, sortirà més car no fer res a aplicar mesures. I no només en termes econòmics. La crisi climàtica també tindrà un cost significatiu en danys per a la humanitat i la biodiversitat», reflexiona la científica.