L’Amazones, en risc de convertir-se en una sabana

Són algunes de les conclusions que s’extreuen d’una anàlisi de 30 anys de dades satel·litàries que proporcionen un nou (i preocupant) diagnòstic sobre l’estat de salut d’un dels ecosistemes més importants del globus. L’estudi, liderat per un equip d’investigadors de la Universitat d’Exeter (Regne Unit), calcula que en els últims 20 anys les activitats humanes han destruït prop de 200 quilòmetres addicionals de selva amazònica. Des del canvi de mil·lenni fins ara, s’estima que l’Amazones ha perdut tant terreny com l’equivalent a la distància en línia recta que separa Barcelona i Mallorca. O Madrid de Burgos.

El deteriorament d’aquest ecosistema, segons expliquen els experts, resulta especialment preocupant per diverses raons. Primer, perquè la selva amazònica representa més de la meitat de la selva tropical del món. Segon, perquè aquest territori és un dels hàbitats amb més biodiversitat del planeta. I tercer, perquè fins ara l’Amazones era un dels embornals de carboni del planeta que absorbia part de les emissions de gasos hivernacle produïdes per la nostra espècie però, segons destaquen recents estudis, en els últims anys també està perdent aquesta capacitat. Per això mateix, segons expliquen els autors d’aquest treball, «la selva corre el risc de morir progressivament, cosa que comportaria profundes implicacions per a la biodiversitat, l’emmagatzematge de carboni i el canvi climàtic a escala global».

Impacte humà

Segons conclou la investigació, les àrees de l’Amazones que més resiliència han perdut coincideixen, en gran part, amb les més pròximes a les activitats humanes. Per exemple, les zones pròximes a granges, assentaments i cultius. Entre els punts més afectats d’aquest ecosistema també destaquen les zones on, a causa de l’avanç de la crisi climàtica, s’observa una disminució de les precipitacions i un impacte més gran de les sequeres. En molts casos, assenyala l’anàlisi, «la pèrdua de resiliència no coincideix amb una pèrdua de la coberta forestal», és a dir, amb les zones afectades per la desforestació, «cosa que implica que el bosc podria estar arribant a un punt d’inflexió sense mostrar canvis en el seu estat».

«Hem observat una disminució contínua de la resiliència de l’Amazones des de principis de la dècada del 2000, però encara no podem dir quan podria tenir lloc una possible transició de la selva tropical a la sabana», explica l’investigador Niklas Boers, de l’Institut Potsdam, com un dels coautors d’aquesta nova investigació. «Quan aquest fenomen sigui observable, probablement serà massa tard per aturar-lo», comenta el científic.

El futur de l’Amazones

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

¿Te’n vas per Setmana Santa? Una ‘app’ t’ajuda a trobar cuidador gratis per al teu gos aquests dies

«Som davant un estudi molt nou, sobretot per la seva capacitat d’aplicar tècniques estadístiques sofisticades per analitzar la resiliència de la selva amazònica», explica Maurizio Mencuccini, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i expert no vinculat a l’estudi que s’acaba de presentar. Segons explica aquest científic, investigacions anteriors ja havien apuntat que l’avanç de les sequeres i el canvi en les precipitacions podrien transformar l’ecosistema de l’Amazones. «Fa anys vam fer un experiment de sequera simulada en aquest bosc i també vam observar que, passat un cert llindar, la capacitat de l’ecosistema de recuperar-se es degrada de forma considerable», comenta. 

¿Però què passarà després que l’Amazones perdi la seva resiliència? Mencuccini afirma que, contràriament al que apunta l’estudi, encara no està clar què passarà. «Els ecosistemes són molt complexos i hi ha molts factors que poden influir en la seva evolució, com els processos a escala local o les polítiques aplicades per protegir aquests territoris», comenta l’expert. «Tot apunta que l’Amazones perdrà biomassa i acabarem amb una selva més petita, menys densa i probablement més vulnerable a futures sequeres. No sé si anem cap a una sabana però, en tot cas, sí que sembla que l’ecosistema podria canviar radicalment», comenta el científic.