De científics a activistes: «No podem actuar com si res quan el món se’n va a la merda»

La història de rebel·lió d’aquests científics ressona encara amb més força durant la primera vaga internacional de científics i acadèmics contra la crisi climàtica. La iniciativa, convocada durant la primera setmana d’abril, pretén mobilitzar investigadors de tot el món, de totes les disciplines i de tota mena d’entorns en actes de desobediència civil no violenta per denunciar la falta de mesures per frenar la catàstrofe climàtica. A Espanya, la protesta compta amb el recolzament de més de 1.000 professionals entre els quals destaquen eminències com Fernando Valladares (científic del CSIC), Marta Rivera Ferre (científica i coautora d’un dels últims informes de l’IPCC) i Jorge Riechmann (filòsof i ecologista). 

«La rebel·lió de la comunitat científica es recolza en una crua realitat: la ciència del canvi climàtic no està sent escoltada», sentencia Valladares en un article sobre la rebel·lió científica d’aquesta setmana. Els impulsors d’aquesta iniciativa denuncien que «les catàstrofes provocades per la crisi climàtica es produeixen davant els nostres ulls i a gran escala», que «estem vivint a escala global la sisena extinció massiva», amb «nivells de contaminació alarmants des de tots els punts de vista» i que, tot i així, governs i empreses continuen sense fer res per frenar la catàstrofe climàtica. «Va arribar l’hora d’exigir uns canvis», sentencia el manifest de la vaga científica, recolzat per milers d’investigadors i acadèmics de 25 països.

Canvi radical

Canvi radicalMentre part de la comunitat científica es rebel·la des dels seus laboratoris, alguns professionals han anat un pas més enllà i han decidit abandonar la ciència. Mauricio Misquero Castro, per exemple, fins fa uns mesos treballava en l’estudi d’asteroides i escombraries espacials. Elena González Egea, física de formació, es dedicava a la recerca de senyals de vida en altres planetes. A principis d’any, els dos investigadors van decidir tallar definitivament amb l’acadèmia «per una qüestió de principis». «No té sentit continuar aspirant a conquistar altres planetes quan els informes científics ens alerten que el nostre està en una situació crítica», comenta Misquero. «Quin sentit té buscar vida en altres planetes si estem destrossant la d’aquí», afegeix González. 

L’ambientòleg Víctor de Santos, per la seva banda, també explica que va deixar la seva feina com a científic per convicció moral. «Treballava en una consultoria d’energies renovables, però veia que en comptes d’impulsar un canvi real només estàvem posant pedaços», relata aquest científic. «Vaig decidir deixar la meva feina perquè estem en una situació d’emergència real i necessitem impulsar canvis estructurals. El sufragi universal no es va aconseguir amb petites accions i bona voluntat; es va aconseguir a través de mobilitzacions massives. Amb la crisi climàtica passarà el mateix, necessitem una revolució», reflexiona de Santos.

Despertar ecològic

Notícies relacionades

Informe de l’IPCC 2022: El món ha de reduir a la meitat les emissions per al 2030

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

Després de deixar les seves respectives carreres científiques, de Santos, Misquero i González expliquen que ara es dediquen en cos i ànima a l’activisme climàtic a la plataforma internacional ‘Scientific Rebellion’. «Organitzem protestes, accions i xerrades per conscienciar sobre la gravetat d’aquesta crisi. Fem el possible per canviar un sistema que està destruint el planeta», comenta González. «El nostre objectiu no és fer divulgació sobre l’emergència climàtica, sinó explicar la gravetat d’aquesta crisi per incentivar l’acció. Si la gent no entén a què ens enfrontem difícilment es mobilitzarà per reclamar un canvi», comenta Misquero.

La clau per frenar l’avenç de la crisi climàtica, expliquen pràcticament a l’uníson aquests tres científics i activistes, és «entendre que estem davant una emergència i actuar com a tal». «Necessitem un canvi de paradigma. I això no passa per impulsar les solucions individualistes com el ‘recicla més’ o l’‘agafa menys el cotxe’. Aquest canvi ha de venir de governs i grans empreses», comenta de Santos. «Les científiques hem de ser les primeres a impulsar aquesta revolució. Perquè entenem la magnitud del problema i sabem com poden ser de greus les conseqüències si no actuem ja. Si nosaltres no donem el crit d’alerta, ¿qui ho farà?», exclama González com a veu de la rebel·lió científica.