Els pactes climàtics actuals només donen un 10% de possibilitats d’evitar un escalfament global extrem

Els acords climàtics presentats fins ara, així com les promeses i els compromisos a llarg termini, només ofereixen un 10% de probabilitats de limitar l’augment global de temperatures per sota d’1,5 graus; el llindar a partir del qual, tal com alerta la comunitat científica, la crisi climàtica provocarà danys molt més greus en les persones, la vida silvestre i els ecosistemes. En aquests moments, si tots i cada un dels pactes climàtics es complissin al peu de la lletra i s’apliquessin sense més demora, l’escalfament global podria limitar-se just per sota dels 2 graus de mitjana. És a dir, que el món podria esquivar alguns dels futurs climàtics més catastròfics, però continuaria estant sota risc.

Aquest és el pronòstic elaborat per un equip internacional d’investigadors i presentat aquest mateix dimecres a la revista científica ‘Nature’ sobre l’impacte dels pactes climàtics presentats fins ara. Segons expliquen els científics, des de la firma de l’Acord de París (2015) fins a l’última Cimera del Clima de Glasgow (2021) uns 196 països han presentant un full de ruta per reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en les pròximes dècades. Alguns, amb accions més o menys immediates. I d’altres, amb promeses a llarg termini. La suma d’aquests acords, esgrimeixen els experts, en el millor dels casos aconseguiria limitar l’augment de les temperatures, però continuaria portant a un futur d’escalfament global extrem.

Per evitar un increment extrem de les temperatures, els experts suggereixen una sèrie d’accions com, per exemple, garantir que tots els objectius a llarg termini tinguin el suport de polítiques a curt termini. O avançar els calendaris d’aplicació d’aquests compromisos climàtics. «Qualsevol retard a frenar l’augment d’emissions, eliminar gradualment l’ús de combustibles fòssils i desenvolupar opcions sostenibles posarà fora d’abast l’objectiu de limitar l’augment de temperatures a 1,5 graus», esgrimeix l’equip liderat per Malte Meinshausen

«Les promeses climàtiques dels últims anys són certament una bona notícia, però el dubte és si els governs estan en camí de complir aquests compromisos. És fàcil establir objectius climàtics ambiciosos en un horitzó de 30, 40 o fins i tot 50 anys, però és molt més difícil promulgar polítiques immediates que ens dirigeixin cap a un futur més sostenible», comenten els investigadors Zeke Hausfather i Frances Moore, de la Universitat de Califòrnia, en una anàlisi publicada a ‘News and views’. «Els pactes a llarg termini han de tractar-se amb escepticisme si no estan recolzats per compromisos climàtics a curt termini», recalquen els experts.

Avançaments i reptes pendents

El panorama actual, esgrimeixen els experts, continua sense ser optimista però almenys ja no és tan lúgubre com fa una dècada. Fa poc més de deu anys, de fet, els pronòstics apuntaven a un augment global de les temperatures de gairebé 5 graus de mitjana respecte als nivells preindustrials (una cosa que, en el cas d’Espanya, es traduiria en un increment addicional d’uns quatre graus més).

Els registres de les últimes dècades apunten que, tot i que les emissions generades per la nostra espècie segueixen a l’alça, el creixement d’aquesta corba s’ha desaccelerat gràcies a l’aplicació dels primers pactes climàtics. I si els països compleixen l’acordat, en els pròxims anys podrien frenar el seu increment.

El problema és que, ara com ara, no hi ha garanties que els països compleixin les seves metes climàtiques. Ni a curt ni a llarg termini. Diversos estudis, de fet, apunten que els països més rics i contaminants del globus (responsables de fins al 75% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle) molt probablement no arribaran a complir amb les seves promeses climàtiques per al 2030. Els pronòstics apunten que aleshores només els estats del G-20 hauran emès unes 1.100 milions de tones més de CO₂ que el promès. I això, a la pràctica, podria distorsionar les prediccions més optimistes.

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

El tercer informe del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) estima que, per evitar un escalfament global extrem, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle haurien de tocar sostre abans del 2025, caure pràcticament a la meitat abans del 2030 i arribar a ‘zero net’ cap a la dècada dels setanta. Altrament, l’escalfament global podria elevar els termòmetres per sobre dels tres graus de mitjana i desencadenar una infinitat de catàstrofes climàtiques.

«Ara mateix anem cap al desastre climàtic, però no podem perdre l’esperança. Encara estem a temps de construir un camí més sostenible i d’exigir el compliment de les polítiques climàtiques», va afirmar Antonio Guterres, secretari general de les Nacions Unides, després de la publicació d’aquest ultimàtum científic.