Advertència
La línia R1 de Renfe, condemnada a «desaparèixer»
Un geòleg avisa: «Urgeix traslladar la línia del Maresme, perquè se la menjarà el mar»
El director de l’Observatori del Georisc de l’Escola de Geòlegs de Catalunya, Joan Manuel Vilaplana, ha advertit que urgeix traslladar la línia de ferrocarril de la costa del Maresme perquè augmentarà l’erosió del mar i hi haurà un creixement del nivell marí pel canvi climàtic que es menjarà les vies.
El temporal dels últims dies ha erosionat la fonamentació de les vies i les onades van descavalcar un tros de vies, fet que va obligar a interrompre aquest diumenge el trànsit ferroviari per aquesta línia, la primera que es va posar en servei a Espanya i que discorre al costat del mar.
«L’ocupació del front litoral sobre les antigues platges naturals ha restat espai i condiciona la dinàmica litoral natural del Baix Maresme, que mai ha tendit a formar grans platges. En aquest litoral, els nombrosos temporals, la seva freqüència, la seva intensitat i la seva durada i l’acció antròpica provoquen que l’erosió sigui predominant per sobre de la sedimentació», ha explicat avui el geòleg.
«Si hi afegim l’increment del nivell del mar a causa del canvi climàtic, queda clar que la inundació del mar va avançant progressivament, per la qual cosa podem afirmar que la majoria de platges actuals i la línia de tren del Maresme, en el seu traçat actual, estan condemnades a desaparèixer», ha sentenciat.
Falta de sediments
Segons el geòleg, «les platges són sistemes dinàmics que es formen per l’aportació de sediments dels rius i rieres, i els corrents litorals van redistribuint la sorra al llarg de la costa».
«Les rieres, actualment molt canalitzades i amb conques molt urbanitzades, aporten molts menys sediments i això representa un dèficit per a la regeneració natural de les platges», ha detallat l’expert.
Vilaplana ha remarcat que «la sorra que els corrents desplacen de nord a sud al llarg de la costa i que regenera les platges de manera natural es veu interceptada pels dics dels ports esportius, que actuen de trampes sedimentàries».
«Al nord-est dels ports la sorra queda retinguda i al sud-oest és gairebé inexistent. Per això, la normativa obliga els ports a fer un ‘bypass’ de sorres que rarament es compleix», denuncia el geòleg.
El científic ha recordat que les restauracions de les platges amb aportacions artificials de sorra «tenen una efectivitat temporal de curta durada» i suposen un gran cost econòmic i danys en l’ecosistema marinolitoral.
Una necessitat imminent
Fins al 2020, els diferents Plans Metropolitans de Barcelona i els Plans Directors d’Infraestructures consideraven el trasllat de la línia R1 de Rodalies a l’interior com una opció de futur, però, segons Vilaplana, desgraciadament i incomprensiblement, actualment ja no és així».
El temporal ‘Gloria’, el gener del 2020, ja va malmetre la línia del Maresme i, tot i que es van fer treballs de protecció de la infraestructura en dos quilòmetres del tram Mataró-Cabrera de Mar per consolidar i reparar les proteccions d’escullera existents i pal·liar els efectes dels temporals marítims, el temporal ‘Celia’ d’aquests dies ha tornat a malmetre la infraestructura.
«Aquestes obres de defensa són necessàries per incrementar la seguretat de l’R1 i evitar possibles incidents i accidents ferroviaris a curt termini, però no són la solució definitiva i, en cap cas, l’alternativa al trasllat de la infraestructura», ha opinat el geòleg, que recorda que «una platja ampla és la millor protecció natural contra els temporals marítims».
Segons Vilaplana, «desplaçar l’R1 és fonamental per iniciar el procés d’adaptació del nostre litoral als nous escenaris d’emergència climàtica».
Eliminar barreres
Notícies relacionadesA més, argumenta que «desplaçar l’R1 permetria obrir les poblacions costaneres al mar» i el nou traçat del tren per l’interior «donaria un servei més eficient i milloraria la mobilitat a tota la comarca».
«Treure la barrera que significa la via de tren de la primera línia de costa permet guanyar espai, augmentar l’amplada de la platja per reduir l’erosió i facilita la regeneració natural de les platges després dels temporals», ha conclòs el geòleg, que anima les administracions a tenir «una mirada àmplia en què urbanisme, mobilitat, seguretat i sostenibilitat es considerin conjuntament».
