Catalunya estudia una taxa de 20 cèntims per cigarret per reciclar les burilles

La proposta, encara en fase embrionària, suposaria un increment d’uns 20 cèntims per cigarret (l’equivalent a uns quatre euros per paquet de 20 unitats). Aquest import es tornaria íntegrament quan l’usuari entregués les burilles utilitzades en un punt de reciclatge. Els racons d’aquest sistema encara no estan definits però, de moment, no es descarta que aquestes devolucions es puguin realitzar als estancs o en establiments dedicats a la venda d’aquests productes.

«Aquests recàrrecs no estan pensats per recaptar més, sinó per reduir l’impacte mediambiental d’aquests productes. Tant de bo arribi un punt en què aquesta mesura deixi de ser necessària, perquè significarà que el problema de les burilles ha desaparegut», comenta Peraire. «No s’ha d’oblidar que la contaminació generada pels plàstics no només suposa un problema mediambiental molt greu, sinó que també té un impacte negatiu en la nostra salut», afegeix el director de l’Agència de Residus de Catalunya en relació amb els canvis normatius que s’estan gestant al marc legal català.

926,65 euros de devolució

El nombre de fumadors a Catalunya ronda els 1,5 milions (el 20% de la població). El 2019, els catalans van comprar uns 427 milions de paquets de tabac, l’equivalent a uns 8.500 milions de cigarrets individuals. Segons apunten les primeres estimacions de la Generalitat, si s’implantés un sistema de recàrrecs i devolucions sobre les burilles de tabac, una persona que tornés el 90% dels seus rebutjos a un punt de reciclatge podria recuperar aproximadament 926,65 euros a l’any. Les burilles no retornades podrien aportar prop de 154.440.000 euros anuals a les arques públiques, uns fons que es destinarien a tasques de conscienciació i neteja.

Aquesta proposta, subjecta ara al debat entre els grups parlamentaris i els diversos actors implicats, neix del fet que, ara com ara, Catalunya genera unes 2.720 tones de burilles a l’any. Un 70% d’aquestes acaben a terra. En els entorns urbans, segons han constatat diverses inspeccions de residus, de mitjana es troben 0,1 burilles per metre quadrat. A les platges suposen més del 25% dels residus recollits. Segons dades de la Comissió Europea, en aquests moments són el residu més freqüent a la costa del Mediterrani.

Lluita contra els plàstics

El pla de la Generalitat per acabar amb el mar de plàstics que inunda el planeta també passa per desplegar una bateria de mesures per reduir el consum innecessari d’aquest material i optimitzar-ne el reciclatge. «El millor residu és el que no es produeix. Per això volem treballar, d’una banda, en els sistemes de producció per buscar alternatives més sostenibles i que generin menys residus. D’altra banda, també volem brindar als consumidors opcions més sostenibles perquè puguin escollir», explica Peraire.

Un de les grans promeses d’aquesta nova normativa és «el final del sobre embalatge de productes alimentaris». «Amb això ens referim, per exemple, al típic paquet de magdalenes en què cadascuna ve embolicada en un paquet de plàstic individual. Primer en un envàs individual i després en una bossa», il·lustra el director de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquests embalatges quedarien prohibits per la nova normativa catalana. El mateix passaria, per exemple, amb les safates de fruita embolicades en plàstic. O les càpsules de cafè d’alumini.

Notícies relacionades

La pandèmia duplica els residus plàstics al planeta

L’abocador més gran de l’oceà està ple de vida

«L’objectiu d’aquestes mesures no és prohibir per prohibir. La idea és trobar alternatives més sostenibles. En el cas de les càpsules de cafè, per exemple, és tan fàcil com canviar els envasos d’alumini per envasos reutilitzables o compostables», comenta Peraire. «Aquests canvis poden suposar un estímul per al teixit empresarial perquè, al final, aquesta transició pot donar noves oportunitats de desenvolupament. Per això ja estem preparant convocatòries d’ajudes i subvencions», afegeix.

Quant al futur d’aquestes propostes, Peraire explica que, ara com ara, tot apunta que el debat entorn d’aquestes mesures s’estendrà prop d’un any. La seva aprovació, doncs, no s’espera abans de l’any que ve. Fins i tot després del vistiplau definitiu, la Llei de Residus deixaria un marge per implantar els canvis (de fins a un any en el cas dels impostos i de dos anys per als canvis de productes i embalatges). «És important emprendre aquest camí al més aviat possible, perquè de planeta només en tenim un. I de salut i vida també», reflexiona.