El soroll del trànsit a prop de l’escola afecta la capacitat memorística dels menors

Ja fa una dècada que un equip d’investigadors de l’Institut Isglobal de Barcelona, liderat per Foraster i Jordi Sunyer, indaga en els efectes del trànsit en els nens i nenes en edat escolar. El 2012, al llarg de tot un any, els científics van estudiar el desenvolupament cognitiu de 2.680 nens i nenes d’entre 7 i 10 anys de Barcelona. D’una banda, van fer una sèrie de proves de memòria i aprenentatge als alumnes. I de l’altra, van examinar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica que envoltaven les seves escoles. A partir de totes aquestes mesures, i després d’anys d’anàlisi, els experts van poder esbrinar com un entorn contaminat afecta la ment dels més petits.

Efectes de la contaminació

Els resultats d’aquest treball, publicats aquest dijous a la revista ‘Plos Medicine’, no deixen lloc a dubte. El trànsit també perjudica l’aprenentatge. Els alumnes que van a escoles més exposades al soroll dels cotxes tenen, de mitjana, més problemes per concentrar-se i fer activitats que requereixin memòria que els alumnes que estudien en entorns més silenciosos. Per cada increment de cinc decibels en el soroll exterior, s’observa un 11,4% menys de capacitat per retenir informació a curt termini i un 23,5% menys de capacitat per processar dades complexes.

El soroll constant del trànsit s’ha associat amb un pitjor rendiment dels alumnes. Així mateix, s’ha observat que els pics puntuals de soroll, com el so d’un clàxon o la frenada brusca d’un vehicle, també destaquen com un dels factors que més afecten la capacitat d’atenció dels nens. «No n’hi ha prou de fixar-nos en la mitjana de decibels que es registren en una escola. Els pics de soroll poden resultar més disruptius per al neurodesenvolupament que el soroll constant», comenta Foraster, epidemiòloga d’Isglobal experta en infància i medi ambient i autora principal d’aquest treball.

Estudis previs també van constatar un perjudici similar provocat per la contaminació atmosfèrica. En aquest cas, el treball va revelar que els nens que van a escoles amb alts nivells de contaminació van experimentar un menor creixement de les funcions cognitives que els seus companys més apartats del fum dels cotxes. Mentre els primers avançaven a una mitjana d’un 7% anual, els segons progressaven a un ritme de l’11% anual. També es va observar que la presència de partícules en suspensió produïdes pels cotxes reduïa en un 13% el creixement de la memòria de treball.

«Aquestes dades no signifiquen que el trànsit provoca problemes cognitius greus. Tampoc diu que el teu fill tindrà un pitjor rendiment acadèmic si estudia en una escola al costat d’una autopista. Estem parlant d’una cosa diferent. De com afecta aquest fenomen en l’àmbit poblacional», explica Foraster. «Aquestes dades ens indiquen, un cop més, que el trànsit suposa un greu problema per a la salut pública. A Europa, la contaminació de l’aire i el soroll del trànsit són el primer i el segon factor ambiental més perjudicial per a la salut humana», esgrimeix l’experta en una entrevista amb aquest diari. 

Escoles lliures de pol·lució

Ja són molts (massa) els estudis que assenyalen el perill de la contaminació sobre la salut. La pol·lució atmosfèrica s’associa, per exemple, amb un increment de les malalties respiratòries i cardíaques. Des dels casos d’asma fins als infarts. En el cas dels nens, a més, també preocupa que la pol·lució pugui afectar un moment clau del neurodesenvolupament. «La infància és un període vulnerable en què estímuls externs com el soroll poden afectar el ràpid procés de desenvolupament cognitiu que té lloc abans de l’adolescència», assenyala Jordi Sunyer, cap del programa de salut infantil d’Isglobal.

Notícies relacionades

Barcelona perd la batalla contra el cotxe tot i que millora la qualitat de l’aire

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

«Urgeix posar mesures per reduir les fonts de contaminació a prop de les escoles», exclama Foraster després de la publicació d’aquest últim estudi. 

A Barcelona, per exemple, l’ajuntament s’ha proposat ‘pacificar’ l’entorn de més de 150 centres escolars de la ciutat abans que s’acabi l’any. Això implicarà, per exemple, eliminar alguns dels carrils per als cotxes que envolten les escoles i, en el seu lloc, crear espais amb bancs i elements de joc per als infants. A Londres, al contrari, s’està estudiant prohibir la circulació de cotxes a prop de les escoles durant les hores punta per evitar així que els nens respirin aire contaminat a l’entrar i sortir de classe.