Rubén del Campo: «L’estiu més càlid fins ara semblarà ‘fresquet a final de segle’

 

¿Som davant una onada de calor que ja ha sigut definida com a històrica.

Sí, som davant un episodi històric per diverses raons. És una de les onades de calor més primerenques mai registrades. Ha començat abans que comenci l’estiu astronòmic. Per ser una onada de calor tan primerenca, també crida l’atenció que sigui tan intensa. El pic de temperatura màxima assolit en aquesta onada de calor ja és més gran que el pic de les dues anteriors registrades per aquestes dates. Si parlem de les dades històriques registrades en la setmana entre el 10 i el 19 de juny, ara mateix estem vivint el període més càlid des que existeixen registres.

La calor d’aquests dies no deixava respirar de dia i tampoc donava treva de nit...

Exacte. En aquesta onada de calor està sent més significativa la calor nocturna que la diürna. A Madrid, per exemple, dijous a la nit no hem baixat dels 25 graus i mig. Això és una nit tòrrida de manual. Des de 1920 fins a 1987, Madrid no havia viscut cap nit tòrrida. Però des de 1987 fins ara, se n’han registrat almenys 23. D’aquestes 23, almenys 13 han tingut lloc en els últims 10 anys. Les nits tòrrides són 10 vegades més freqüents ara que als anys 80 en el conjunt de les ciutats més poblades d’Espanya. Això significa que almenys una quarta part de la població espanyola està havent d’agafar el son amb aquestes temperatures.

¿Quins ingredients han contribuït que aquesta onada de calor sigui tan voraç?

En el cas concret d’aquesta onada de calor s’han conjugat diversos ingredients. D’una banda, hem tingut una situació d’estabilitat atmosfèrica que ha deixat el cel serè i, d’altra banda, també hem patit una injecció d’aire molt càlid procedent del Sàhara, que a més de calor ha arrossegat molta calitja. Però per a mi, la veritable pregunta és què hi ha darrere de tot això. ¿Per què les masses d’aire són cada vegada més càlides? Perquè fa dècades que ‘dopem’ l’atmosfera amb la injecció de gasos amb efecte hivernacle. I com que l’equilibri climàtic està trencat, la calor augmenta.

Molts es pregunten si després d’una onada de calor així en ple juny ens arrisquem que a l’agost, quan de veritat fa calor, en tinguem una de pitjor...

No té per què. Tenir una onada de calor així al juny no significa que a l’agost en tinguem una de més intensa. Això sí, els models de predicció estacional indiquen que ens endinsem en un estiu amb més calor de l’habitual. I també sabem que les onades de calor són més habituals en aquesta època de l’any. El precedent més pròxim que tenim va ser el 2017, quan al juny es va registrar una onada de calor semblant a aquesta i a l’agost se’n va registrar una altra de rècord...

Any rere any, els pronòstics estacionals parlen d’un estiu ‘més càlid de l’habitual’... Fa dècades que registrem estius més càlids del normal. Les onades de calor són ara 10 vegades més probables que fa cent anys. I tot apunta que la tendència va a més. Segons les prediccions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), si continuem emetent com fins ara, cap a mitjans de segle els estius seran 2,5 graus més càlids a la regió mediterrània. Això pot semblar molt llunyà, però estem parlant de com a molt 30 anys. I no oblidem que 30 anys enrere van ser les olimpíades de Barcelona i sembla que va ser abans d’ahir...

¿Què implica que la temperatura augmenti 2,5 graus a l’estiu?

Hi ha una comparació que per a mi és molt il·lustrativa del que ens cau al damunt. El 2003, Espanya va viure el seu estiu més càlid des que existeixen registres. Va ser un estiu brutal quant a morts i danys causats per la calor. Llavors, la temperatura estava 1,8 graus respecte als valors de referència. Penso en això i em pregunto ¿què passarà quan els termòmetres estiguin 2,5 graus de mitjana? L’estiu més càlid fins ara podria ser un estiu ‘fresquet’ cap a finals de segle.

Si els estius seran per si mateixos més càlids, ¿com podrien ser les onada de calor de finals de segle?

També aniran a més. En un futur més o menys pròxim, les onades de calor a Espanya podrien deixar màximes de 50 graus. En ciutats com Sevilla, Còrdova o punts de la vall de l’Ebre, on ara es registren màximes d’entre 42 i 44 graus es podrien arribar a valors de 50 graus. A Madrid, passarem de màximes de 40 graus a pics d’entre 44 i 45.

La calor pressiona just la setmana en què Espanya es converteix en seu del Dia mundial contra la sequera. Parlant de pluges, ¿podem dir que plou menys?

El tema de les pluges és complicat d’analitzar. Les dècades dels cinquanta i els seixanta van ser anòmalament plujoses i després es va observar un descens de les precipitacions, però no acaba d’estar clar cap a on va la tendència. Hi ha estudis que indiquen que els períodes sense pluja ara són més llargs. A l’àrea mediterrània sembla que plou el mateix però en episodis més torrencials. Tot i que no està clar si plou menys o no, no oblidem que a més calor també més evaporació de l’aigua.

Notícies relacionades

L’augment de les sequeres triplica les pèrdues agrícoles a Europa

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

I malgrat tot això, sembla que l’onada de calor està traient negacionistes de sota de les pedres. ¿Què els diria a aquells que neguen que la calor d’aquests dies tingui a veure amb la crisi climàtica?

L’evidència científica sobre la crisi climàtica és aclaparadora. Ningú està dient que la calor d’ara és anòmala perquè fa un segle havies d’anar amb abric al juny. El que diem és que no és normal que a mitjans de juny ja estiguem amb aquesta calor. Vivim en un món en què ja hi ha 10 vegades més rècords de calor que de fred. ¿Parlar d’això és una exageració? No ho crec, perquè la ciència és molt clara al respecte. Potser el tema està en com ho comuniquem, però això és un altre debat. Sobre la crisi climàtica no hi ha dubtes.