Patrimoni natural
Catalunya llança un Observatori de la Biodiversitat per (intentar) frenar la pèrdua d’espècies
El centre, impulsat per la conselleria d’Acció Climàtica, treballarà per millorar les polítiques de conservació de la natura
En només dues dècades, Catalunya ha perdut un 25% de les espècies autòctones del territori. En ecosistemes com els rius, els llacs i els aiguamolls, es calcula que la pèrdua d’exemplars és superior al 50% en moltes espècies. En entorns agrícoles, el 30% dels animals han desaparegut. I als boscos, un 10% més. Aquestes són algunes de les xifres que il·lustren la pèrdua de biodiversitat que ha tingut lloc els últims anys i que, al seu torn, demostren la importància de protegir el patrimoni natural. Amb aquesta premissa present, Catalunya estrena el seu Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat: una institució dedicada, d’una banda, a monitoritzar l’evolució de la flora i fauna al territori i, per l’altra, a millorar les polítiques de conservació de la natura.
El centre, impulsat per la Conselleria d’Acció Climàtica de la Generalitat, unirà els esforços d’institucions científiques, universitats, oenagés, xarxes de ciutadans i administracions públiques. Segons explica el coordinador d’aquest nou Observatori de la Biodiversitat de Catalunya, Lluís Brotons, «l’objectiu és que aquest espai es converteixi en un punt de trobada perquè, entre tots, puguem dissenyar millors polítiques de gestió i conservació dels espais naturals». «De res serveix que un informe o una llei apuntin a un objectiu si després aquestes metes no es poden traslladar a la realitat. Necessitem més col·laboració entre les diferents parts implicades», constata l’expert.
En aquesta mateixa línia es pronuncia el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, al destacar la necessitat d’adoptar polítiques «transversals i valentes» per fer front a la crisi ambiental. Vilahur destaca, per exemple, el repte de transformar tot el coneixement científic que s’ha obtingut sobre el terreny (i que constata la pèrdua d’espècies) en mesures concretes que permetin millorar la conservació del patrimoni natural. «Estem davant un problema molt complex i sabem que cap institució per si sola podrà solucionar-lo. Necessitem un espai en comú en què dialogar entre les parts implicades», destaca l’ambientòleg.
Erosió dels ecosistemes
Fa anys que la Plataforma Intergovernamental Científica sobre Biodiversitat i Ecosistemes (IPBES), l’organisme més gran del món dedicat a l’estudi de la flora i la fauna, reclama als països i comunitats que posin en marxa observatoris de biodiversitat a tots els racons del globus. En primer lloc, perquè hi continua havent grans «llacunes de coneixement» sobre com la crisi climàtica està afectant diferents espècies. I en segon lloc, perquè urgeix fer un pas de gegant quant a polítiques de conservació. Catalunya, en aquest sentit, llança el seu Observatori de la Biodiversitat inspirant-se en altres centres pioners del món que, a poc a poc, estan aconseguint protegir a les espècies del seu territori.
Per entendre la magnitud del repte, Brotons explica que estem davant un procés d’erosió constant de la xarxa de biodiversitat». Aquest diagnòstic, a grans trets, es reflecteix en ecosistemes de tot el món. En el cas de Catalunya, aquest procés ha suposat la pèrdua i deteriorament tant d’espècies com d’ecosistemes. Els últims 30 anys, per exemple, en algunes zones de la regió mediterrània han desaparegut fins al 60% de la població de papallones, una espècie que també serveix de ‘termòmetre’ per avaluar l’avanç de la crisi climàtica al territori.
«Estem davant un procés d’erosió constant de la xarxa de biodiversitat»
Lluís Brotons, director de l’Observatori de la Biodiversitat
Més enllà dels casos que ja destaquen en la ‘llista vermella’ d’espècies vulnerables, els experts també remarquen el problema que suposa no tenir prou informació per conèixer l’«estat de salut» d’una espècie. La investigadora Núria Pou, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), il·lustra aquesta problemàtica amb l’exemple de les prades de posidònia de Catalunya, una espècie de planta aquàtica que continua sent una de les grans desconegudes. «No tenim estudis complets i a llarg termini sobre aquestes plantes aquàtiques. I això entorpeix el disseny de polítiques adequades per a la conservació d’aquesta espècie», argumenta l’experta.
Notícies relacionadesL’Observatori de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural de Catalunya neix, doncs, amb l’afany de millorar el diagnòstic de la biodiversitat però també amb la convicció que fan falta més i millors solucions per protegir-la. Un dels ingredients clau, esgrimeixen els impulsors d’aquesta institució, seran els projectes de ciència ciutadana. Com la iniciativa acabada de llançar, en què un grup de ciutadans s’han proposat, seguint el mètode científic, col·laborar en l’elaboració del primer gran mapa de mamífers a Catalunya.
Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica, ha aplaudit la presentació d’aquest projecte i ha avançat que la Generalitat està treballant en una nova normativa per recolzar, encara més, la protecció de la biodiversitat a Catalunya. El nou marc legal es construirà, en part, a partir d’un procés participatiu i tot apunta que sortirà a la llum a finals de desembre.
