¿Què és la cúpula de calor? La nova amenaça a Espanya

Lytton, un poble petit de la Colúmbia Britànica, província del Canadà, ha batut el rècord nacional de calor amb una temperatura de 49,6 graus centígrads aquest 29 de juny. I no és l’únic que ha patit les conseqüències de la calor extrema, la franja del Pacífic nord-oest agrupa més de 13 milions de persones que han sigut víctimes d’aquesta onada. Les ciutats nord-americanes de Portland i Seatle van registrar temperatures de 38 graus centígrads el cap de setmana passat i encara continuen aquesta setmana.

Una cúpula de calor atrapa l’onada de calor sobre la regió, i aquesta ha fet que moltes persones sense aire condicionat acudeixin a refugis d’emergència per estar fora de perill de la calor intensa, que pot arribar a ser mortal. És «una cúpula de calor alimentada pel canvi climàtic», segons ha definit la CBC, la radiotelevisió pública del Canadà i, com a conseqüència, el fenomen sense precedents ha ocasionat gairebé 500 morts sobtades aquesta setmana i una gran quantitat d’inundacions i incendis forestals, que l’any passat van convertir Portland en la ciutat amb la pitjor qualitat de l’aire del món.

Però, ¿què és una cúpula de calor?

Una cúpula de calor és una àrea d’altes pressions que se situa sobre una regió i funciona com una tapa sobre una olla: atrapa la calor i la manté. És també com una muntanya d’aire calent que es queda atrapada: «Una cúpula de calor és bàsicament una cúpula que t’atrapa. L’esdeveniment de calor en si mateix és l’onada de calor, que dura diversos dies i nits consecutius amb temperatures que estan molt per sobre del normal», explica Andrea Blair, directora del programa de serveis climàtics per a la regió occidental del Servei Nacional de Meteorologia, i afegeix que la cúpula de calor ajuda a mantenir aquesta onada de calor.

#INFOGRAFÍA que explica la "cúpula de calor", que se produce cuando la atmósfera atrapa el aire caliente del océano y que, combinada con otros cambios meteorológicos, da lugar a olas de calor #AFP pic.twitter.com/Vm7snbPI76

— Agence France-Presse (@AFPespanol) 29 de junio de 2021

Existeix una diferència de temperatura que crea vents que impulsen l’aire occidental tropical i dens cap a l’est. A la llarga, aquest aire calent es queda atrapat en el corrent en jet, i acaba sent un corrent d’aire que gira en el sentit contrari a les agulles del rellotge al voltant del món, i acaba a la costa oest dels Estats Units. També, està molt relacionat amb el fenomen de la Niña, segons assenyalen investigadors de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units.

Ara és el nostre torn

Aquest fenomen meteorològic no és exclusiu als Estats Units i el Canadà. El meteoròleg francès Guillaume Séchet va advertir aquest diumenge que «després del Canadà, és el torn d’Europa, i més concretament de la península Ibèrica, d’estar sotmesa al risc de ‘cúpula de calor’, amb temperatures que podrien acostar-se als 50 graus centígrads a finals de la setmana vinent».

Après le #Canada, c'est au tour de l'#Europe, et plus particulièrement de la Péninsule Ibérique d'être soumise au risque de "Dôme de Chaleur", avec des températures qui pourraient approcher les +50°C en fin de semaine prochaine.

Modèle via @wxcharts pic.twitter.com/9sWjeuAOIt

— Guillaume Séchet (@Meteovilles) 4 de julio de 2021

Per tant, segons la previsió de Séchet, les altes temperatures s’aniran incrementant amb el pas de la setmana dissabte, quan s’espera rondar els 47°C en diversos punts d’Andalusia i Castella-la Manxa. En total, l’alerta groga s’estén a deu comunitats més: Aragó, Balears, Catalunya, Galícia, Múrcia, País Basc, La Rioja, València, Canàries i, en el cas de Navarra, alerta taronja.

Com lidiar amb la calor

1. Ara que ja s’han comprovat els efectes que ha causat la cúpula de calor al Canadà i els Estats Units, Espanya té una mica de marge per intentar evitar les conseqüències fatals de la calor extrema. Per tant, ¿quines indicacions es podrien seguir per evitar les conseqüències del cop de calor? Identificar els grups de risc. Els més petits i les persones grans, les persones embarassades i les que tenen malalties cròniques, són les que corren més risc de sucumbir a les insolacions o els cops de calor.

2. Evitar les hores centrals. Evitar sortir entre les 12 i les 18 hores al carrer.

3. Mantenir-se hidratat. L’aigua serà el millor aliat per no patir un cop de calor.

4. Seguir l’ombra. Intentar evitar les zones on el sol toca de ple, optar per les zones d’ombra.

5. No fer exercici físic en les hores més caloroses.

6. Evitar vehicles tancats.

Una conseqüència directa de la crisi climàtica

El 2 de juny, poc abans de l’inici de l’onada de calor, l’Institut Canadenc per a Opcions Climàtiques, una organització independent finançada pel Govern, va emetre un estudi titulat ‘Els costos de salut del canvi climàtic’, on es va assenyalar que «el canvi climàtic no és només una amenaça mediambiental i econòmica, també és una amenaça a la salut pública». També, afirma el document, el canvi climàtic empitjorarà les desigualtats sanitàries existents i augmentarà els costos per al sistema sanitari del Canadà i per a l’economia, llevat que els governs treballin units per invertir en preparació i prevenció. Per tant, el canvi climàtic influirà en el temps calorós: la calor serà més extrema i més probable.

Des de finals del segle XIX, les temperatures mitjanes dels Estats Units han augmentat, segons el National Climate Assessment del 2017. Des de la dècada de 1960, les onades de calor s’han tornat més comunes i, per a mitjans de segle, els científics preveuen de 20 a 30 dies més de temperatures de més de 32°C als Estats Units. El 2050, les ciutats de l’hemisferi nord tindran climes similars a les temperatures d’avui en ciutats a més de mil quilòmetres al sud.

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Però no és un cas aïllat dels Estats Units, a Rússia hi ha ciutats localitzades al cercle polar àrtic que van batre rècords de calor aquesta setmana, també. I al Pacífic nord-oest es preveu que l’efecte d’escalfament de la crema de gasos amb efecte d’hivernacle escalfi la regió fins a 3,2°C, de mitjana, per a mitjans de segle.

«Les onades de calor són cada vegada més freqüents i intenses a mesura que les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle provoquen l’augment de les temperatures globals. Comencen abans i acaben més tard, i es cobren un preu cada vegada més alt en la salut humana i en els sistemes sanitaris», va advertir dimarts l’Organització Meteorològica Mundial, amb seu a Ginebra.