Els perills d’una onada de calor

El risc més evident d’una onada de calor té a veure amb l’impacte de la calor extrema en la salut.  La pujada diürna dels termòmetres pot provocar esgotament, fatiga i malestar entre la població general. L’increment de les temperatures nocturnes també provoca problemes per agafar el son i això, al seu torn, contribueix a la sensació d’esgotament generalitzada que es viu aquests dies.

L’exposició a la calor extrema també pot causar símptomes com debilitat, mal de cap i marejos. Segons apunta una guia de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), en els casos més extrems, les altes temperatures poden provocar cops de calor i, a més, desmais, danys en múltiples òrgans i, en els casos més greus, fins i tot la mort.

Les altes temperatures també poden empitjorar l’estat de diverses malalties. Múltiples estudis i revisions científiques apunten que, per exemple, la calor extrema empitjora l’estat dels pacients amb patologies cardíaques o respiratòries. A l’estiu, especialment durant les onades de calor, augmenten els ingressos per aquest tipus de malalties. També hi ha estudis que apunten que els extrems climàtics poden tenir impacte en la salut mental. Diversos estudis troben relació entre les temperatures extremes i un augment dels símptomes depressius i dels trastorns d’ansietat.

La calor extrema també suposa un risc per als treballadors. Sobretot per a aquells que treballen a la intempèrie, com és el cas, per exemple, d’obrers, agricultors, pescadors, ramaders i fins i tot cambrers i repartidors. Segons apunta un informe del projecte ‘Heat-Shield’, l’exposició directa a les altes temperatures afecta la resistència dels treballadors i, al seu torn, pot augmentar el nombre d’accidents laborals. L’informe també assenyala que, en el cas dels treballs d’oficina, la calor extrema s’associa amb una pèrdua de productivitat.

La normativa espanyola en matèria de prevenció de riscos laborals demana extremar precaucions quan la sensació tèrmica estigui per sobre dels 32 graus en exteriors i per sobre dels 27 en interiors. En aquests casos, es recomana que els treballadors facin pauses cada cert temps, es mantinguin hidratats i adeqüin la roba de treball a la calor per evitar l’estrès tèrmic. En alguns casos també se suggereix adaptar la jornada laboral per evitar, en mesura possible, l’exposició a les hores punta.  

L’augment de les temperatures, sobretot en el cas dels extrems de les onades de calor, també pot causar danys en la producció agrícola. Segons estimen diverses associacions agrícoles, la calor extrema pot provocar pèrdues de fins al 30% i el 50% en els cultius espanyols. Entre les plantacions més afectades destaquen el blat i l’ordi. En el cas de les fruites i verdures, a més, s’estima que una exposició excessiva a alts índexs de radiació solar també pot «cremar» el producte.

L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) apunta que en països com Espanya l’augment de les onades de calor i de les sequeres han triplicat les pèrdues agrícoles en tan sols cinc dècades. Entre les zones més afectades destaca el sud-est de la península Ibèrica, també coneguda com «la cistella europea», la zona de cultius i plantacions espanyoles que fins ara lideren la producció de fruites i verdures de tot Europa i que, al seu torn, destaquen com un dels territoris més afectats per l’escalfament global. 

Durant les onades de calor, sobretot en les regions que arriben a temperatures extremes, s’han descrit diversos episodis de mortalitat massiva d’animals i plantes. L’estiu passat, durant una de les onades de calor més extremes mai viscudes a Itàlia, els veïns de la localitat italiana de Floridia van explicar que la calor va ser tan extrema que al sortir al carrer es van trobar amb centenars de cargols morts a terra. També s’han descrit casos similars amb aus i mamífers. El 2014, per exemple, durant una onada de calor extrem a Austràlia, es van reportar més de 45.500 guineus voladores mortes en un sol dia.

La calor extrema també pot posar en perill alguns ecosistemes. L’any passat, per exemple, just quan la Colúmbia Britànica vivia una de les onades de calor més fortes de la seva història, a les illes de Sant Joan es va observar la mort de tot un ecosistema d’algues. Segons recullen les cròniques del moment, les poblacions de plantes marines es van podrir en tan sols tres dies. Un estudi publicat a la revista ‘Nature Climate Change’ també apunta que les onades de calor oceàniques ja estan causant veritables estralls en els esculls de corall. Aquest fenomen, que segons indiquen els registres ha augmentat més d’un 50% en els últims 30 anys, pot resultar tan destructiu per a la vida marina com un incendi per als ecosistemes terrestres.