Espanya, cada vegada més exposada a les tempestes de pols

Fa gairebé una dècada que l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) va desplegar una petita xarxa per, d’una banda, intentar rastrejar diàriament aquest fenomen i, de l’altra, estudiar la seva possible evolució en un futur marcat per la crisi climàtica. Barcelona, junt amb Pequín i Barbados, és una de les tres ciutats de tot el món encarregades d’aquesta tasca. «La pols és un fenomen que no entén de fronteres. I, tot i que moltes vegades no es veu a simple vista, la seva intrusió afecta la qualitat de l’aire i pot tenir efectes perjudicials per a la salut», explica Basart en una entrevista amb EL PERIÓDICO. 

Des del centre de pronòstic de pols de Barcelona, impulsat en col·laboració amb l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya (Aemet) i el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), un equip de científics estudia les tempestes de pols i sorra del nord de l’Àfrica, l’Orient Mitjà i Europa. «La majoria d’intrusions de pols que arriben a Espanya s’originen al Sàhara, principal emissor de pols de tot el planeta. Però també hem observat que l’augment de les sequeres severes en algunes zones del món estan causant tempestes de pols més intenses», comenta la investigadora. 

Des del centre de pronòstic de pols de Barcelona, impulsat en col·laboració amb l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya (Aemet) i el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), un equip de científics estudia les tempestes de pols i sorra del nord de l’Àfrica, l’Orient Mitjà i Europa. «La majoria d’intrusions de pols que arriben a Espanya s’originen al Sàhara, principal emissor de pols de tot el planeta. Però també hem observat que l’augment de les sequeres severes en algunes zones del món estan causant tempestes de pols més intenses», comenta la investigadora.

L’avenç global de les sequeres també està disparant aquest fenomen en altres regions del món. A l’Iraq, per exemple, s’ha observat un important increment de les tempestes de pols associat amb la sequera d’algunes parts del riu Eufrates i altres zones que abans eren més humides. A Espanya també s’han observat episodis de tempestes de pols desencadenats per l’aridesa del terra en algunes regions. «A Múrcia, per exemple, hi ha zones inundades que a l’assecar-se poden començar a emetre pols», destaca Basart. 

Crisi global

És complicat dir si l’avenç de la crisi climàtica ha provocat que es produeixin més tempestes de pols. Sobretot perquè, segons explica Basart, no hi ha informació clara sobre com circulava la pols atmosfèrica fa segles. «Encara no sabem amb total certesa si les tempestes de pols estan augmentant, però sí que sabem que les projeccions globals indiquen que es produiran més sequeres globals. L’augment de les zones àrides podria incrementar l’impacte de les tempestes de pols arreu del món», comenta Basart. 

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Els pronòstics elaborats des del centre de control de Barcelona mostren que Espanya viu intrusions de pols durant tot l’any. A les Canàries, l’entrada de pols és constant. A la resta de la Península, els episodis més intensos es concentren en èpoques com la primavera i l’estiu. De fet, l’arribada de les onades de calor, majoritàriament caracteritzades per la intrusió d’una massa d’aire càlid sahariana, solen venir acompanyades d’enormes quantitats de pols en suspensió. «Aquest fenomen pot tenir greus implicacions per a la salut. Sobretot per a les persones amb malalties cardiorespiratòries i al·lèrgies», comenta Basart. 

«No podem controlar els patrons de vent, però sí que podem millorar la gestió del terra per mitigar les condicions d’aridesa del terreny. Això passa, per exemple, per evitar l’abandonament de zones agrícoles i millorar la gestió de l’aigua», comenta la científica, que també recorda que (tempestes de pols a part) l’avenç de la crisi climàtica també està impulsant migracions i conflictes socials arreu del món. «La moral és sempre la mateixa. El canvi climàtic és un fenomen global, així que cap país pot solucionar-lo pel seu compte. Necessitem acords internacionals i el compromís de tots els països per fer front a aquesta crisi», reivindica Basart.