Aquests són els efectes d’un mes d’onada de calor al Mediterrani

L’onada de calor marina que inunda el Mediterrani està sent una de les més llargues i intenses des que hi ha registres. La temperatura mitjana registrada durant el juliol és la vuitena més alta dels últims 40 anys. Si els pronòstics es confirmen, i les temperatures també es mantenen així d’altes durant l’agost, la calor extrema i prolongada podria tenir conseqüències devastadores per al Mediterrani. Els biòlegs entreveuen possibles episodis de mortalitat massiva d’espècies i ecosistemes marins cap a finals d’estiu. Els meteoròlegs, per la seva banda, alerten que augmenta el risc que a la tardor tinguem pluges torrencials més intenses.

Punt calent

El Mediterrani destaca des de ja com un dels punts calents de la crisi climàtica. L’aigua d’aquesta regió s’està escalfant tres vegades més ràpid que els altres oceans del globus. «Des de 1980 fins ara, la temperatura del Mediterrani ha augmentat 1,1 graus de mitjana. Igual que passa a la terra, al mar també hi ha punts més afectats que altres però, en general, veiem que l’escalfament global també afecta amplis punts del litoral», explica Samira Khodayar, coordinadora del programa de Meteorologia i Climatologia del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).

Mentre, d’una banda, puja la temperatura mitjana de les aigües, per l’altra, també s’observa un increment dels episodis climàtics extrems. «Les onades de calor marines al Mediterrani són cada cop més freqüents, extenses i de més magnitud. El que abans eren episodis excepcionals s’estan convertint, lamentablement, en una nova normalitat», comenta Joaquim Garrabou, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. Les mateixes onades de calor que antany passaven cada 10 anys ara, amb l’avanç de la crisi climàtica, es produeixen de manera contínua. Sobretot en les últimes dècades.

Episodis de mortalitat massiva

Les onades de calor marines, com la viscuda en les últimes setmanes, estan provocant un augment de la temperatura de les aigües tant en superfície com en profunditat. De fet, segons apunten els registres, es poden observar increments de temperatura fins i tot a 50 metres de fondària. «Els extrems de temperatura i la calor prolongada estan produint episodis de mortalitat massiva en desenes d’espècies i ecosistemes marins del Mediterrani», comenta Garrabou, també responsable de la xarxa T-MEDNet sobre l’estudi de l’escalfament marí.

Un recent estudi publicat a la revista ‘Global Change Biology’ destaca que l’augment de les onades de calor marines al Mediterrani ha provocat episodis de mortalitat massiva en almenys 50 espècies diferents. Des dels coralls fins a les esponges autòctones, passant per mol·luscos tan icònics com la nacra (ara en perill crític d’extinció). En alguns casos, els extrems de calor han afectat entre el 50% i el 80% dels individus de les espècies més vulnerables a les altes temperatures.

¿Què passarà ara que el Mediterrani registra rècords de temperatura? Segons explica Garrabou encara és aviat per fer balanç. «S’haurà d’esperar a finals d’estiu per veure les conseqüències d’aquesta onada de calor. A partir del setembre i l’octubre començarem a veure l’impacte real de la calor extrema d’aquestes setmanes», explica el científic marí. «Espero equivocar-me, però hi podria haver més de 90 espècies afectades. I això podria ser només la punta de l’iceberg de problemes molt més greus», esgrimeix l’expert.

Risc de gota freda

L’augment de les temperatures del Mediterrani, més enllà de l’efecte que pugui tenir en l’aigua, també podria afectar les previsions meteorològiques de la tardor vinent. Tot i que, segons matisen els experts, la relació causa-efecte no és tan directa. Ni tan immediata. «Perquè hi hagi un episodi de pluges torrencials han de donar-se diverses condicions. Una és l’alta temperatura del mar, una altra l’elevada presència de vapor d’aigua a l’atmosfera i una més l’arribada d’una situació d’inestabilitat atmosfèrica», explica Khodayar.

Un exemple clar per entendre aquest procés, explica la científica, van ser les pluges torrencials del 2018. Les mateixes que van causar innombrables danys materials i humans a Mallorca. Segons apunta una anàlisi feta pel Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani, aquest episodi va ser impulsat per la conjunció de tres factors. Els dies previs a la tempesta, l’aigua del Mediterrani es va escalfar. Els nivells de vapor d’aigua van pujar per sobre del que és normal. I hi va haver un moment d’inestabilitat atmosfèrica. La combinació de tot això va ser el que, finalment, va desencadenar les pluges torrencials. 

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

¿Passarà el mateix aquesta tardor després de més d’un mes d’onada de calor al Mediterrani? Les altes temperatures registrades a la superfície del mar augmenten, almenys en part, el risc de pluges torrencials per als pròxims mesos. Però el balanç definitiu encara no està clar. «El sistema climàtic és complex i depèn de la interacció de molts factors», matisa Khodayar. Tot i així, malgrat aquest matís de cautela, l’experta recorda que, segons assenyalen innombrables estudis, l’avanç de la crisi climàtica ens exposa cada vegada més a episodis climàtics extrems. Ja sigui a terra, el mar o l’aire.

«La crisi climàtica ens enfronta a un repte gran i complex, que va des de la pèrdua de biodiversitat fins a l’augment dels fenòmens meteorològics extrems. Hem de desplegar plans concrets per adaptar-nos a aquests fenòmens i mitigar els efectes d’aquesta crisi», reclama Garrabou. «És urgent entendre i conscienciar sobre la gravetat del problema i plantejar solucions per protegir la salut de les persones, les espècies i els ecosistemes. Ens dirigim cap a un futur en què això anirà a més, no a menys», acaba dient Khodayar.