Científics contra la inacció climàtica: «Estem en una situació crítica, urgeix prendre més mesures»

VANESA CASTÁN BROTO, investigadora de la Universitat de Sheffield i autora del sisè informe del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC)

«Si ho comparem amb com estàvem fa deu anys, podem dir que en els últims anys s’ha progressat bastant en el disseny de polítiques sobre canvi climàtic. Veiem que ha augmentat molt l’interès i el compromís amb la sostenibilitat, sobretot gràcies al moviment social impulsat pels joves ecologistes. Tot i així, hi continua havent una bretxa enorme entre el que estem fent i el que hauríem de fer per fer front a aquest problema. Necessitem un canvi social i cultural. I això comença per entendre que cal una transformació sistèmica, amb la implicació de governs, empreses i també de cadascun de nosaltres. No podem quedar-nos de braços plegats davant una crisi que va a més. Hem de començar a remar tots cap a un mateix objectiu».

SERGIO HENRIQUE FARIA, professor Basque Centre for Climate Change i autor del sisè informe del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC)

«Més que una crisi mediambiental o socioeconòmica, l’emergència climàtica és, abans que res, una crisi moral. Les mesures que hem d’adoptar per mitigar i adaptar-nos a l’avenç del canvi climàtic només seran eficaces si són permanents. Hem tingut diverses dècades per adoptar aquestes mesures, però hem preferit deixar que el mercat i les corporacions dictessin els nostres costums i desitjos a través del consum excessiu, el desaprofitament i l’obsolescència programada. Ara, el camí de la sostenibilitat requereix canvis urgents de valors i de costums, que només poden ser aconseguits tan ràpidament a través d’una acció massiva dels marcadors de tendència, que són les generacions més joves.

Per aconseguir el canvi moral necessari per assolir la sostenibilitat, s’ha de reconèixer i legitimar el lideratge dels més joves, que tenen una visió i comprensió de l’emergència climàtica molt més clara, crítica i altruista que les generacions més grans, les carreres i estabilitat econòmica dels quals solen estar molt arrelades a l’statu quo. Per això és imprescindible fomentar el coneixement científic del canvi climàtic i el sentit crític de la societat, especialment dels més joves, perquè puguem alliberar-nos al més aviat possible del vici dels vells costums». 

LAURA RAMAJO, investigadora del Centre d’Estudis Avançats en Zones Àrides (CEAZA) i autora del sisè informe del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC)

«En els últims anys hem vist diversos avenços en el disseny de polítiques climàtiques. Tot i així, molts dels avenços legislatius aconseguits fins al moment només es reflecteixen sobre el paper. Falta molta feina per implementar aquests plans climàtics. Falta molt per avançar quant a finançament, sobretot per abordar les pèrdues i danys causats per la crisi climàtica. Ara mateix veiem que els països més afectats per aquest fenomen global són els que, paradoxalment, menys han contribuït a alimentar el problema. Necessitem una transició justa, que no deixi ningú enrere. Urgeix accelerar aquestes accions perquè estem en una situació d’emergència. Cada dia de retard és un dia perdut que ens exposa a danys irreversibles».

JOFRE CARNICER, investigador del Centre de Recerca Ecològica (CREAF) i la Universitat de Barcelona (UB) i autor del sisè informe del Plafó Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC)

«El 2022 s’han fet diferents avenços i també alguns passos enrere en el desenvolupament de polítiques de mitigació i adaptació. En l’àmbit internacional, la guerra a Ucraïna, la polarització creixent i el debilitament dels esquemes de governança global i les possibilitats d’acció coordinada de tipus multilateral no han facilitat l’avenç de les estratègies globals de transició energètica. A Espanya, s’han donat diversos avenços. En matèria de participació pública, s’ha facilitat el desenvolupament de l’Assemblea Ciutadana per al Clima. També s’han implementat plans sobre transició energètica, canvi climàtic, així com plans de recuperació, transformació i resiliència. També s’han canalitzat múltiples fons europeus per a la sostenibilitat i polítiques climàtiques.» 

FERNANDO PRIETO, doctor en ecologia i director de l’Observatori de Sostenibilitat

«Els últims anys hem avançat molt en comunicació sobre canvi climàtic, de manera que ara mateix tothom coneix el problema i entén el que està passant. També s’ha avançat en la implantació d’energies renovables, tot i que moltes vegades s’ha fet sense considerar algunes qüestions ambientals i de biodiversitat. On no hem avançat és en la implementació de polítiques més estructurals. Ni en actuacions concretes de governs i empreses. Necessitem impulsar més mesures per adaptar-nos al canvi climàtic, a l’augment de les temperatures, a l’impacte de les inundacions extremes, actuar perquè no cremin els boscos i per reduir el consum d’aigua. És molt urgent reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i aclimatar-se a les conseqüències d’aquesta crisi». 

ELENA GONZÁLEZ EGEA, doctora en astrofísica i activista de la plataforma Rebel·lió Científica

«La realitat és que els gasos amb efecte hivernacle no deixen d’augmentar, els governs continuen donant subsidis als combustibles fòssils i les empreses continuen extraient, emetent i destrossant els recursos del planeta i les formes de vida de persones principalment del sud global. Molts científics diuen ja que en uns quants anys superarem 1,5 ºC de temperatura mitjana del planeta respecte al període preindustrial fem el que fem, cosa que significa que l’estabilitat climàtica, també coneguda com el límit de «seguretat», ja s’ha superat. Estem en una situació crítica, urgeix prendre més mesures. Cada vegada més incendis i onades de calor s’estenen per Europa i els governs només tiren més llenya al foc».