Escalfament global
L’Àrtic s’està escalfant gairebé quatre vegades més ràpid que la resta del món
Un nou estudi apunta que la temperatura de l’oceà Àrtic ha augmentat a un ritme de 0,75 graus per dècada durant els últims 40 anys
Aquestes dades situen el pol Nord com la zona més afectada del planeta per l’escalfament global
Molt s’ha parlat sobre com l’escalfament global ha elevat la temperatura mitjana del planeta en tan sols un segle. Els registres històrics mostren que el món en el qual vivim ara és, de mitjana, un grau més calent que el món preindustrial. Però aquest augment d’un grau de la temperatura global no es reflecteix de la mateixa manera en tots els racons del planeta. El pol Nord, per exemple, destaca com un dels punts vermells de l’escalfament global. Segons apunta un nou estudi publicat aquest dijous a la revista científica ‘Communications Earth & Environment’, la zona de l’Àrtic s’està escalfant gairebé quatre vegades més ràpid que la resta del món. Això el converteix en la zona més afectada del planeta per la pujada dels termòmetres.
Els registres històrics revelen que, entre 1979 i 2021, l’oceà Àrtic es va escalfar a un ritme de 0,75 graus per dècada. Això equival a un augment de les temperatures gairebé quatre vegades més intens que la mitjana global. Fins i tot en aquesta regió gelada situada al nord del planeta s’observen zones més afectades que d’altres per l’augment de les temperatures. A la regió euroasiàtica, a prop dels arxipèlags de Svalbard i Nova Terra, s’observa que els termòmetres s’han elevat fins a 1,25 graus per dècada durant els últims quaranta anys. L’equivalent a set vegades més que en la mitjana global.
Pèrdua de gel marí
Segons argumenta l’equip d’investigadors que ha liderat aquesta anàlisi, en un futur, l’escalfament de l’Àrtic podria intensificar-se encara més per la pèrdua de gel marí. En les últimes tres dècades, s’estima que la capa de gel marí que s’estén pel pol Nord del planeta ha experimentat una disminució sense precedents i s’ha reduït a dos terços del seu volum total. La pèrdua d’aquesta superfície gelada i el desglaç de les glaceres, la neu i el permafrost contribueix, al seu torn, a accelerar l’escalfament a la regió (un fenomen conegut com a amplificació àrtica).
Notícies relacionadesEn aquests moments, com mostren els registres satel·litaris de les últimes quatre dècades, el moment en què l’Àrtic més pateix la seva particular «calor extrema» és durant el final de la tardor i al principi de l’hivern. És just en aquest període quan el gel marí arriba als seus mínims i això, al seu torn, provoca que l’oceà alliberi més calor a l’atmosfera. Aquest mateix fenomen també ocorre a l’estiu, tot i que en aquesta temporada no s’observen tantes variacions de temperatura.
L’escalfament de l’Àrtic és només un dels innombrables impactes de la crisi climàtica provocada per l’empremta humana en el planeta. Segons constata l’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), en l’última dècada, l’extensió anual del gel àrtic va arribar al seu nivell més baix des d’almenys 1850. Els nivells de gel registrats a finals d’estiu eren menors que en qualsevol altre moment dels últims 1.000 anys. També s’estima que el retrocés de les glaceres, registrat arreu del món des de 1950, no té precedents en almenys els últims 2.000 anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- Turisme Sant Adrià estrena un resort de luxe de 53.000 metres quadrats
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- A Rússia Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- Futbol local El futur Hospi de Jordi Alba i Thiago Alcántara: objectiu, arribar a Primera Divisió
- Seguretat viària Augmenten més d'un 46% els morts a les carreteres catalanes en el primer trimestre de l'any
- Entendre més Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"
- Nou projecte Barcelona estrena un institut d’investigació sobre arquitectura i urbanisme sostenible
- Repartiment de migrants Catalunya declara que els seus centres de menors migrants ja superen el 100% de la seva capacitat
- ACTUALITAT BLAUGRANA Perillen els 100 milions dels seients VIP del FC Barcelona, claus per fitxar a l’estiu