L’Àrtic s’està escalfant gairebé quatre vegades més ràpid que la resta del món

Els registres històrics revelen que, entre 1979 i 2021, l’oceà Àrtic es va escalfar a un ritme de 0,75 graus per dècada. Això equival a un augment de les temperatures gairebé quatre vegades més intens que la mitjana global. Fins i tot en aquesta regió gelada situada al nord del planeta s’observen zones més afectades que d’altres per l’augment de les temperatures. A la regió euroasiàtica, a prop dels arxipèlags de Svalbard i Nova Terra, s’observa que els termòmetres s’han elevat fins a 1,25 graus per dècada durant els últims quaranta anys. L’equivalent a set vegades més que en la mitjana global.

Pèrdua de gel marí

Segons argumenta l’equip d’investigadors que ha liderat aquesta anàlisi, en un futur, l’escalfament de l’Àrtic podria intensificar-se encara més per la pèrdua de gel marí. En les últimes tres dècades, s’estima que la capa de gel marí que s’estén pel pol Nord del planeta ha experimentat una disminució sense precedents i s’ha reduït a dos terços del seu volum total. La pèrdua d’aquesta superfície gelada i el desglaç de les glaceres, la neu i el permafrost contribueix, al seu torn, a accelerar l’escalfament a la regió (un fenomen conegut com a amplificació àrtica).

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

En aquests moments, com mostren els registres satel·litaris de les últimes quatre dècades, el moment en què l’Àrtic més pateix la seva particular «calor extrema» és durant el final de la tardor i al principi de l’hivern. És just en aquest període quan el gel marí arriba als seus mínims i això, al seu torn, provoca que l’oceà alliberi més calor a l’atmosfera. Aquest mateix fenomen també ocorre a l’estiu, tot i que en aquesta temporada no s’observen tantes variacions de temperatura. 

L’escalfament de l’Àrtic és només un dels innombrables impactes de la crisi climàtica provocada per l’empremta humana en el planeta. Segons constata l’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), en l’última dècada, l’extensió anual del gel àrtic va arribar al seu nivell més baix des d’almenys 1850. Els nivells de gel registrats a finals d’estiu eren menors que en qualsevol altre moment dels últims 1.000 anys. També s’estima que el retrocés de les glaceres, registrat arreu del món des de 1950, no té precedents en almenys els últims 2.000 anys.