Barcelona arrossega un mes de calor extrema

La xafogor que està vivint Barcelona en aquests dies s’escapa del normal. Les primeres anàlisis apunten que estem davant d’un dels estius més càlids de la història. Les temperatures registrades durant el juliol i l’agost, comparades amb la mitjana de temperatures per a aquestes mateixes dates dels últims 30 anys, mostren que la ciutat està vivint algunes de les setmanes més caloroses des que hi ha registres. Aquest divendres 12 d’agost, per exemple, ha sigut més càlid que el 98.6% de tots els 12 d’agost registrats des de, com a mínim, els anys 80.

Les altes temperatures han impregnat tant els dies com les nits barcelonines. L’estació meteorològica del Raval, situada al centre de la ciutat, fa un mes que anota una temperatura mitjana pròxima als 30 graus i amb màximes de fins a 3 graus més. Durant aquest període, a més, Barcelona ha encadenat desenes de nits tòrrides i equatorials per sobre dels 25 graus amb temperatures que, segons esgrimeixen els experts, dificulten agafar el son. En les nits més caloroses s’han arribat a registrar «nits infernals» amb temperatures per sobre dels 30 graus a la matinada.

Més enllà de les xifres que marquen els termòmetres, l’altre gran factor que ha intensificat la calor extrema d’aquests dies a Barcelona és la humitat. Fa setmanes que els índexs d’humitat de la ciutat no han baixat del 50%. En alguns dies fins i tot s’han arribat a registrar índexs per sobre del 70%. Aquest fenomen, d’una banda, ha elevat la sensació tèrmica tant diürna com nocturna uns graus més respecte al que marca el mercuri i, de l’altra, ha convertit la calor en una xafogor inaguantable per als 1,6 milions d’habitants de la ciutat.

Aquestes xifres corroboren que fa un mes que Barcelona està convertida en un forn. En part, també per l’efecte d’illa de calor. En una metròpolis inundada de formigó i asfalt, el terra absorbeix, concentra i amplifica la calor ambient. La concentració d’edificis, al seu torn, impedeix la circulació natural de l’aire i evita que la brisa del mar rebaixi una mica les altes temperatures. Aquest fenomen intensifica la calor a les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i, al seu torn, explica per què justament aquestes grans metròpolis són un dels punts més «vulnerables a la calor extrema».

Crisi climàtica

La calor extrema d’aquest estiu és, en gran part, culpa de l’avenç de l’escalfament global. La crisi climàtica està provocant que els dies de temperatures extremes siguin cada vegada més freqüents, intensos i duradors. Segons apunta l’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), l’anàlisi més extens fins a la data sobre el present i el futur de la crisi climàtica, una onada de calor extrema que abans hagués aparegut cada 50 anys, ara és gairebé cinc vegades més probable que ocorri i que deixi temperatures fins a un grau per sobre del que fa un segle hauria sigut considerat normal.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Aquest estiu, sense anar més lluny, Espanya ha viscut un episodi de calor extrema rere un altre. Al juny es va viure una de les onades de calor més primerenques des que existeixen registres. Al juliol va arribar una de les onades de calor més extremes mai observades al país. Durant aquest episodi es va arribar a registrar l’anomalia tèrmica més extrema de la història d’Espanya, amb temperatures fins a 4,2 graus per sobre dels valors normals per a aquesta època de l’any. Més enllà dels registres d’aquesta onada de calor, aquest juliol ha sigut el més càlid mai registrat a Espanya. L’agost, al seu torn, també ha començat amb una onada de calor extrema i prolongada que, ara com ara, encara no ha donat treva.

Segons apunta una anàlisi de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el nombre de dies a l’any que se superen els llindars de temperatura d’onada de calor a la península Ibèrica s’ha duplicat des del 1984. Les nits tòrrides amb temperatures superiors als 25 graus s’han multiplicat per deu a les 10 capitals espanyoles més poblades. Això implica que almenys una quarta part de la població espanyola està cada vegada més exposada a temperatures extremes que dificulten agafar el son.