Problema ecològic
La ‘invasió’ dels peixos d’aquari a la natura: «Són una plaga»
Els biòlegs alerten sobre el perill que suposa abandonar peixos exòtics en ecosistemes aquàtics
Les espècies invasores ja s’han estès pel 73% dels aiguamolls catalans
El pantà de Vallvidrera, a la zona alta de Barcelona, està infestat de milers i milers de peixos d’aquari que al seu dia ‘van adornar’ les llars dels barcelonins i que ara envaeixen aquestes aigües. «En molts casos, són mascotes abandonades: animals que la gent tira quan es cansa de cuidar-los i que quan són alliberades en aquests llocs es converteixen en plagues», explica el biòleg Joan Maluquer. «Hi ha moments en què vas caminant i veus bancs enormes de peixos daurats i de gambúsies. Llances un cub a l’aigua i en treus 10. Si això ho multipliques pels milers de metres cúbics del pantà, la xifra és espantosa», comenta l’expert.
«En molts casos, són animals abandonats que es converteixen en plagues»
Fa anys que els peixos d’aquari estan ‘envaint’ els ecosistemes d’aigua dolça de tot el món. És el cas, per exemple, d’espècies tan emblemàtiques a les llars com els peixos daurats (‘Carassius auratus’), les gambúsies (‘Gambusia affinis’) o els misgurns japonesos (‘Misgurnus mizolepis’) que, des de fa uns anys, engrosseixen la llista d’espècies invasores i posen en risc la supervivència de les espècies autòctones. Segons apunta un recent estudi publicat a la revista científica ‘NeoBiota’, el comerç de mascotes genera fins a un terç de les espècies invasores aquàtiques que es propaguen en rius i llacs de tot el planeta.
A Catalunya, segons apunta l’últim ‘Informe sobre l’estat de la Natura’, s’estima que les espècies invasores ja s’han estès pel 64% dels rius i el 73% dels aiguamolls. El ‘boom’ d’aquests animals es deu, d’una banda, als exemplars abandonats i, d’altra banda, a la ràpida capacitat per reproduir-se i expandir-se d’aquestes espècies. També hi ha casos, com el de les gambúsies, en què els animals es van introduir al seu dia per al control dels mosquits o com a esquer per a peixos més grans.
«No podem saber del cert quants d’aquests peixos han sigut abandonats, quants s’han introduït per altres raons i quants s’han reproduït al lloc, però el que sí que podem observar són les conseqüències que provoquen en aquests ecosistemes», explica Maluquer, també portaveu de la Fundació Andrena, entitat dedicada a la restauració ecològica dels ecosistemes aquàtics catalans, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
El perill dels peixos invasors
El perill de les espècies invasores, segons recalquen els experts, no està en els animals per si mateixos sinó en la seva capacitat per alterar dràsticament els ecosistemes. Aquest procés destructiu comença amb accions molt petites que, a priori, podrien semblar insignificants. Alguns d’aquests peixos, per exemple, consumeixen tant plàncton que alteren la producció d’algues. D’Altres, també a la recerca d’aliments, remouen el fons de rius i llacs, enterboleixen les aigües i poden fins i tot arribar a posar en perill poblacions de plantes aquàtiques oxigenants.
Notícies relacionadesL’expansió de les espècies invasores també està posant en risc la supervivència dels animals autòctons. És el cas, per exemple, del samaruc: un petit peix endèmic del mediterrani amenaçat per l’expansió de les ja citades gambúsies i que, des de fa uns anys, destaca en les llistes d’animals en perill crític d’extinció. «En els últims anys hem hagut de realitzar diferents campanyes per intentar erradicar les poblacions de gambúsia i salvar el samaruc de l’extinció», destaca Maluquer, que també explica que per ‘desfer-se d’aquest tipus de plagues’ s’utilitzen tècniques tan diverses com la pesca elèctrica o fins i tot l’ús d’’insecticides’ naturals com la rotenona.
«Només fa falta que una persona cometi una irresponsabilitat per posar en perill tot un ecosistema»
Erradicar aquestes poblacions de peixos exòtics és especialment complicat. Segons explica el biòleg, hi ha espècies, com els misgurns japonesos, que poden fins i tot sobreviure enterrats en el fang quan es buida l’aigua dels pantans. «Aquesta espècie, originària del sud-est asiàtic, molt probablement va arribar aquí com a mascota. Algú, en algun moment, va haver d’abandonar un exemplar i ara aquest peix s’ha convertit en una plaga», reflexiona Maluquer. «Només fa falta que una persona cometi una irresponsabilitat per posar en perill tot un ecosistema», conclou el biòleg.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.