La sequera posa en perill les abelles i redueix un 50% la collita de mel

La crisi apícola és un símptoma més de l’avenç de la crisi climàtica a Espanya. Aquest any, per exemple, les sequeres i la calor extrema de l’estiu han assecat moltes plantes i han evitat que moltes d’altres florissin. La falta de pluges ha minvat la presència de basses. I, a falta de flors i d’aigua, molts insectes s’han vist exposats a una falta d’aliments sense precedents. Els extrems climàtics (com les gelades sobtades de l’hivern o les altes temperatures de l’estiu) també han entorpit l’època de reproducció, han minvat la cria d’aquests insectes i ha reduït substancialment la població d’abelles que entra en hibernació.

«Estem davant un problema acumulatiu. Aquest any ha sigut especialment tràgic però, en certa mesura, la sensació és que plou sobre mullat», explica el biòleg Gerardo Caja, director del projecte UABee, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons esgrimeix aquest expert, l’avenç de la crisi climàtica exposa les abelles a cada vegada més amenaces. En les espècies silvestres s’observa una pèrdua de poblacions d’un 10% anual. En el cas de les abelles d’apicultura, en paraules de Caja, «fins ara l’espècie ha aguantat el ruixat per la incansable tasca dels apicultors, no perquè ho tinguin més fàcil».

«Any desastrós» per a la mel

Després d’un any d’extrems climàtics, els apicultors alerten de la situació crítica dels ruscos d’abelles mel·líferes (‘Apis mellifera’). Segons el primer balanç, aquest any la collita de mel s’ha reduït entre un 40 i un 50% a Espanya. A València, per exemple, ja es parla d’«any desastrós». Les intenses pluges de la primavera van espatllar les plantacions de romaní i han provocat pèrdues del 90% de la collita d’aquesta mel. La calor extrema de l’estiu va afectar greument la farigola i, al seu torn, ha causat ha disminuït la recol·lecció d’aquesta mel fins a un 70% respecte a un any normal.

«Estem arrossegant una situació tràgica. És el tercer any consecutiu que patim una disminució important d’una collita. Hem passat de recollir entre 20 i 25 quilos de mel per rusc a només 10», explica Pedro Loscertales, representant del sector apícola de la Coordinadora d’Organització d’Agricultors i Ramaders (COAG). L’apicultor també destaca el «brutal impacte» de la pujada dels costos de producció de la mel i i reclama ajudes per al sector. «Aquest any la situació és crítica», destaca.

La crisi de la mel s’estén per pràcticament tot el territori espanyol. A Andalusia, una de les comunitats autònomes més afectades per les sequeres, «hi ha punts on pràcticament no s’ha aconseguit res», explica Antonio Vázquez, amo d’una explotació apícola a Màlaga. A Castella-la Manxa, la collita ha sigut «absolutament desastrosa», afirma l’apicultor José Luis Delgado Laguna. «Els cops de calor de maig van fer que les previsions de mels de flor de mitja temporada fossin inexistents i les reiterades onades de calor a l’estiu han afectat fins i tot els cultius que solien ser més generosos», explica l’apicultor.

Mentre la producció de mel nacional s’enfronta a una crisi històrica, les importacions d’aquest producte baten rècords. Només en el primer semestre de l’any, Espanya ha comprat a productors estrangers més de 20.240 tones de mel: unes 4.200 tones més que el mateix semestre de l’any anterior. En aquests moments, segons indiquen els registres, els països que més mel aporten són Xina, amb més de 4.850 tones importades des de començament d’any, i Portugal, amb més de 3.640 tones.

Problema ecològic

Notícies relacionades

Les ferides de la crisi climàtica a Espanya

L’augment de les sequeres triplica les pèrdues agrícoles a Europa

El descens de la producció mel espanyola només és la punta de l’iceberg d’un problema molt més gran. «Si les abelles desapareixen, l’ecosistema sencer està en perill», adverteix Gerardo Caja, com a investigador dedicat a l’estudi d’aquests insectes. «Els pol·linitzadors són el pilar dels ecosistemes. Sense abelles no hi ha pol·linització. I sense pol·linització no hi ha flors, no hi ha plantes ni tampoc aliments. A partir d’allà ens exposem a una sèrie de danys en allau», comenta el científic.

Científics i apicultors demanen reforçar les polítiques per cuidar les abelles i, al seu torn, més empara per als professionals que es dediquen a la cura d’aquests animals. «Les abelles són un pilar per als cultius. Sense la presència d’aquests pol·linitzadors, perilla la continuïtat de molts aliments. No és un problema que afecta només els insectes. Si les abelles desapareixen, el problema és de tots», comenta, amb contundència, Loscertales.