¿Cal recuperar el llop a Catalunya? El debat està obert

Una plataforma de nou organitzacions animalistes i ecologistes de Catalunya aposta per recuperar les poblacions de llop en la comunitat, una proposta a què s’oposa el sindicat agrari Unió de Pagesos, alhora que l’Associació de Joves Agricultors (JARC) es mostra reticent.

Les organitzacions Libera!, Signatus, Depana, Galanthus, Adda, WWF de Barcelona, Llobu, Ecologistas en Acción i Greenpeace han creat una plataforma amb l’objectiu essencial d’afavorir la recuperació de les poblacions de llops a Catalunya i vetllar per la seva conservació.

Els membres de la plataforma han elaborat un manifest conjunt en el qual reclamen diverses mesures ‘urgents’ per recuperar el llop a Catalunya i per al «reconeixement social del seu paper ecològic fonamental, compatible amb la defensa d’un món rural viu».

Entre altres mesures, reclamen a la Generalitat un programa de seguiment i suport per recuperar l’espècie a Catalunya, i que es desenvolupi un programa de comunicació social i educació ambiental per difondre el paper ecològic del llop i «els beneficis que aporta també a la societat, per prevenir així el desconeixement i el rebuig social a l’espècie».

Afavorir la coexistència del llop amb la ramaderia tradicional extensiva, elaborar un estudi sobre els beneficis que generaria la presència del llop i preparar mecanismes de caràcter normatiu, econòmic i tècnic per al suport a les activitats primàries afectades per la presència de l’animal són altres mesures que es reclamen.

El dia 4 de febrer la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural va acordar la inclusió del llop en la llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial, i a Catalunya s’ha afegit al catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada, aprovat el 20 de setembre d’aquest any.

Des de l’any 2000 s’estan veient llops a Catalunya

Des de l’any 2000 fins ara s’han vist diversos exemplars de llop a Catalunya, arribats a través del Pirineu des de poblacions italofranceses, que han creat alguns problemes, l’últim fa una setmana a Girona, amb el suposat atac a un ramat de cabres, unes de les quals va morir.

Segons la Generalitat, s’ha detectat la presència d’almenys quatre llops, tots mascles, l’últim al paratge natural de l’Albera (Girona).

«Som conscients que el retorn del llop no pot arribar sense tenir en compte la població rural i els seus models de vida», indiquen els impulsors de la plataforma en el manifest.

«El despoblament del medi rural i la desaparició de la pagesia –afegeixen– és una situació greu que genera desequilibris territorials, pèrdua de paisatges agroforestals altament biodiversos, massificació a les àrees urbanes i una dependència més elevada dels combustibles fòssils per a les importacions de tots els béns de consum a les àrees metropolitanes».

Ha de ser l’Administració la que articuli, segons els impulsors de la plataforma animalista, els mecanismes que permetin prevenir conflictes entre la conservació de la biodiversitat, la lluita contra el canvi climàtic i el manteniment i la recuperació de l’economia rural.

Escepticisme o rebuig entre els pagesos

Per la seva banda, Joan Guitart, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a l’Alt Pirineu, ha indicat, en declaracions a Efe, que els que pretenen la reintroducció del llop «no han trepitjat el territori en la seva vida ni tampoc es guanyen la vida amb la ramaderia».

«Si volem ossos i llops, al final no tindrem pagesos», ha considerat Guitart, per afegir que a les comunitats on hi ha establertes poblacions de llop els danys a la ramaderia extensiva són importants.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

Lluís Viladrich, cap sectorial de fauna de JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), s’ha mostrat, en declaracions a Efe, «reticent» amb la proposta de reintroduir el llop, si bé estima que «el problema no són els animals, sinó les mesures de protecció que l’Administració articuli al seu voltant, que no fan viables les explotacions agrícoles i ramaderes».

«Si ens omplim la boca que és vital que el territori no quedi deshabitat, els pagesos s’han de mantenir en el mateix i s’han de poder guanyar la vida amb l’agricultura i la ramaderia», ha opinat.