Informe de transparència climàtica
El G-20 trenca les seves promeses climàtiques i contamina avui més que fa un any
Els països més rics del planeta han augmentat gairebé un 30% la seva inversió de combustibles fòssils
Un informe alerta del retrocés de les millores aconseguides després de la pandèmia de covid-19
Ja fa una dècada que els països més rics del món van prometre reduir l’ús de combustibles fòssils i disminuir les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle. L’any passat, reunides a Glasgow, les economies més acabalades (i contaminants) del planeta van reafirmar la seva promesa sobre tallar l’aixeta al petroli, el carbó i el gas i es van comprometre, una vegada més, a augmentar les seves polítiques climàtiques. Dotze mesos més tard, tan sols unes setmanes abans de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh, un nou informe revela que els països del G-20 no només han incomplert les seves promeses, sinó que, a més, l’últim any han augmentat les seves emissions i han repuntat la seva compra de combustibles fòssils.
L’informe anual sobre transparència climàtica (‘Climate transparency report’) constata que gran part dels avenços aconseguits el 2020, després de l’arribada de la pandèmia de covid-19, s’han perdut en tan sols un any. Les emissions de diòxid de carboni, per exemple, van baixar cinc punts amb l’arribada del coronavirus i han repuntat prop d’un 6% el 2021. L’informe també alerta d’un nou augment en els subsidis per al gas, carbó i petroli. Fins i tot abans de la irrupció de la crisi geopolítica amb Rússia i la consegüent crisi energètica, els països del G-20 van augmentar gairebé un 30% la seva inversió en combustibles fòssils.
«El G-20 és responsable de les tres quartes parts de les emissions mundials. El gas i el carbó poden ser les opcions d’energia més cares, amb més emissions i menys segures, però, tot i així, són les que estan rebent els nivells més alts de suport governamental», denuncia Bill Hare, director executiu de Climate Analytics, una de les organitzacions que lidera l’informe de transparència climàtica presentat aquest dijous.
Repunt de les emissions
A principis del 2020, l’explosió de la crisi sanitària del 2020 va paralitzar el món sencer i, com a efecte col·lateral, va produir una caiguda de les emissions. Llavors van ser molts els que, mirant aquestes dades, van esperar que la tendència es mantingués en els anys següents. Però, segons apunta l’anàlisi acabada de publicar, tan sols un any després de l’esclat de la covid-19 pràcticament tots els països van augmentar les seves emissions i tornen a situar la tendència a l’alça. «El repunt de les emissions mostra que les mesures de recuperació de la pandèmia per als membres del G-20 no van canviar les tendències de les emissions», alerta Sebastian Wegner, coordinador de l’informe de transparència climàtica i membre de la Berlin Governance Platform.
El sector de l’energia, per exemple, va aconseguir reduir les seves emissions un 2,8% el 2020 i un any més tard les va augmentar un 7,1%. El Brasil, Turquia i Rússia han sigut els països amb el repunt més gran per càpita en les emissions de diòxid de carboni relacionades amb la generació d’energia. Quant a les emissions relacionades amb els edificis s’estima que van caure un 2,1% en pandèmia i es van incrementar un 4,4% un any després. El sector del transport va aconseguir reduir la seva empremta un 11,5% i ara, tot i que no ha tornat als nivells prepandèmics, ha repuntat un 7,7%.
En alguns països es calcula que els vehicles emeten més ara que abans de la covid-19. La Xina, per exemple, el 2019 va aconseguir reduir un 5% les seves emissions relacionades amb el transport i el 2021 va tenir un repunt del 12% en aquest sector. A Turquia va passar exactament el mateix. Després de reduir un 7% les seves emissions, van pujar un 12%.
Inversions contaminants
L’informe també alerta d’un nou augment de les inversions en combustibles fòssils. El 2020, la inversió en gas, carbó i petroli dels països G-20 va caure fins als 147.000 milions de dòlars. Un any més tard, el 2021, aquesta xifra va pujar gairebé un 30% i es va situar en els 190.000 bilions de dòlars, segons dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Tot apunta que el 2022 aquesta xifra serà encara més alta. En gran part, per la crisi energètica i la (desesperada) recerca de fonts d’energia per a l’hivern.
La Xina, Indonèsia i el Regne Unit han sigut els països que més han augmentat la seva inversió en combustibles fòssils en els últims dos anys. Entre els anys 2019 i 2020, s’estima que més del 60% del finançament públic en temes d’energia ha anat a parar cap a aquestes indústries altament contaminants i responsables de les emissions de gasos efecte hivernacle que han impulsat l’escalfament global i la crisi climàtica que actualment devora el planeta.
«Els subsidis als combustibles fòssils estan augmentant novament en lloc de disminuir. Es necessiten més inversions per transformar els sistemes energètics cap a energies renovables en lloc de prolongar la dependència dels combustibles fòssils», afegeix Ipek Gençsü de l’Overseas Development Institute.
L’única nota positiva que aporta l’informe té a veure amb l’augment de les energies renovables. Entre el 2016 i el 2021, la presència d’aquestes energies va augmentar un 67% al Regne Unit, un 48% al Japó i un 40% a Mèxic. Els països que menys n’han incrementat l’ús han sigut Rússia, amb un increment del 16%, i Itàlia, amb un 14%.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
