Els voltors negres alcen el vol a Catalunya

L’evolució ha sigut tan positiva que el 2016 va deixar de ser necessari alliberar a Boumort nous voltors negres. «Ja hi ha 20 parelles nidificants i un total d’uns 70 individus –explica Núria Vallverdú, coordinadora de Trenca, una de les associacions participants en el programa de reintroducció–. Si generalment es considera que una població necessita almenys 50 exemplars per ser viable, ja s’ha superat aquest llindar».

Ja el segon any del programa, el 2010, la femella Perla i el mascle Portell, tots dos portats des d’Extremadura, on es manté una població silvestre superior al miler d’exemplars, es van encarregar de demostrar que la cria al Pallars també era possible. «A Boumort podríem arribar a 100 parelles en 15-20 anys», baralla Ernesto Álvarez, director de Grefa, l’organització de fauna que du a terme els alliberaments i que coordina el programa Monachus de voltor negre.

Població consolidada

«La població s’ha consolidat i els pollets que neixen ja es queden al territori de manera natural», sintetitza Marc Gálvez, assessor extern del programa. Cada primavera neixen a Boumort entre 5 i 11 exemplars, una quantitat que pot semblar modesta però que no ho és en absolut si es té en compte que les parelles –que són monògames– no crien tots els anys i que les postes són d’un sol ou. A més, molts alevins no arriben a l’edat adulta.

El voltor negre (‘Aegypius monachus’), que nidifica a la copa de grans arbres en masses forestals ben conservades, és una au necròfaga no s’ha de confondre amb l’omnipresent voltor comú o lleonat (‘Gyps fulvus’), que forma colònies molt denses en penya-segats, cingles i tota mena de barrancs. A més, i entre moltes altres diferències, el primer té un plomatge molt fosc, com el seu nom indica, mentre que en el segon dominen els tons ocres. Tot i que és possible veure exemplars junts de les dues espècies, la convivència no sempre és amistosa. 

En total, entre els anys 2008 i 2015 es van alliberar a Boumort més de 70 voltors negres procedents de diversos centres de rehabilitació de fauna. El mateix programa, però amb menys exemplars, es va desenvolupar simultàniament a la muntanya d’Alinyà, situada a 40 quilòmetres en línia recta de Boumort, tot i que en aquest emplaçament mai s’ha aconseguit un nucli estable.

A Boumort es mantenen oberts tres canyets on es dipositen despulles i altres restes de ramaderia i de la indústria càrnia per facilitar l’alimentació de les aus, diu Gálvez, tot i que cada vegada els necessiten menys perquè al seu territori troben menjar amb relativa facilitat. La disponibilitat natural inclou restes animals mortes per causes naturals, des d’ovelles domèstiques fins a cérvols i cabirols, que a Boumort són particularment abundants. «Crec que a Boumort caldria mantenir micropunts d’alimentació suplementària, però només en època de cria», considera Álvarez.

«Partíem de zero»

«Partíem de zero. Ja no quedava ni un voltor negre a Catalunya», emfatitza Vallverdú per destacar l’èxit obtingut. Documents i proves arqueològiques demostren que l’espècie era present en bona part de la comunitat fins fa un parell de segles, però la desforestació i els verins, més el retrocés de la ramaderia transhumant, van acabar amb qualsevol au. «Ara torna a tenir milers d’hectàrees idònies per establir-se», afegeix Gálvez.

De fet, la colònia del Pallars Jussà no només s’ha consolidat, sinó que ha començat a expandir-se. Dins de la reserva de Boumort, que ocupa 13.000 hectàrees, diverses parelles s’han allunyat del lloc d’alliberació i aclimatació (‘hacking’) i han criat una mica més al nord, explica Gálvez. El marcatge amb transmissors GPS permet seguir els seus moviments i, en cas de mort, determinar-ne les causes.

Però el més sorprenent són els grans desplaçaments. L’especialista posa l’exemple d’una parella adulta de Boumort que va volar fins a Osca i allà va crear un niu, tot i que després no va prosperar. També destaca el cas d’un exemplar procedent del massís Central francès que va arribar a Boumort i allà es va quedar. I fins i tot el d’un exemplar jove nascut al Pallars que va volar en migració fins al Senegal i que, segons les últimes notícies disponibles, ara es troba per Conca.

A Espanya s’estima que hi ha actualment uns 3.000 voltors negres, segons dades de la Societat Espanyola d’Ornitologia, repartits per Extremadura (37% del total), Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid i Balears (una colònia a Mallorca), més els dos nuclis on l’espècie s’està reintroduint: Boumort (Lleida) i Sierra de la Demanda (Burgos-la Rioja).

Intercanvi genètic

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Ernesto Álvarez, el director de Grefa, explica que ara un dels grans objectius és connectar tots els nuclis –inclosos dos de nous a França, al massís Central i als Alps– i aconseguir l’intercanvi genètic. Per aquesta raó, Álvarez avança que ben aviat començarà un projecte als Ports de Tortosa i també analitza la possibilitat de crear-ne un al nord d’Aragó, possiblement al Pirineu – serra de Guara, i un altre entre el Maestrat i Albarrasí – Monts Universals. «Llavors ho tindríem tot lligat», diu el director de Grefa, que no descarta que l’espècie llavors pot continuar creixent pels seus propis mitjans fins arribar fins i tot a Galícia.

Quant al projecte al sud de Catalunya, que es desenvolupa amb l’impuls del parc natural dels Ports i de la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat, «ara mateix s’estan acabant els estudis», diu Álvarez. Això inclou, enumera, buscar la millor zona d’alliberació, si pot ser, lluny de línies elèctriques, i la creació d’un lloc d’alimentació, d’una gàbia d’aclimatació i de diversos hostalers per afavorir l’estabilització. «Confiem que en 15 anys puguem parlar d’una població viable». «Els Ports és un emplaçament ideal perquè té cabana ramadera, poca gent i molts ungulats salvatges. Fins que comences no ho saps, però tot ens dona positiu», conclou el director de Grefa.