L’al·legat de Greta Thunberg sobre el capitalisme, Beyoncé i el futur del planeta

El llibre recull la veu de desenes de científics, activistes i escriptors de reconegut prestigi. Cada un dels cent capítols que componen aquest manual aborda, un per un, els acceleradors del canvi climàtic (els combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte hivernacle), el seu impacte sobre la salut del planeta (com l’escalfament global, el desglaç, les sequeres i la desforestació) i les solucions que necessitem aplicar per frenar aquesta crisi (des de la transició energètica fins al canvi de model econòmic i social). Thunberg encapçala les anàlisis dels experts amb un al·legat personal i, en certa manera, amb la contundència que sempre ha caracteritzat el seu discurs.

En el seu discurs, Greta defuig de les mitges tintes i llança un missatge clar per entendre la gravetat de la crisi climàtica i la necessitat de prendre mesures per salvar el futur del planeta: «No fa falta exagerar: la situació ja és bastant dolenta. Tampoc edulcorar les coses: hem de ser prou adults per enfrontar-nos a la veritat. I res de desesperació: mai és massa tard per començar a salvar tant com sigui possible», escriu l’activista. «Encara podem evitar la catàstrofe i comença a curar les ferides que ens hem infringit, però no si seguim com fins ara», destaca.

Un discurs més punyent

La imatge de la jove Greta Thunberg (Estocolm, 2003) va començar a fer la volta al món el 2018 quan, amb només 15 anys, es va plantar davant el parlament suec per protestar contra la crisi climàtica. Aquest gest va inspirar centenars de milers de joves de tot el món per afegir-se a la causa i, d’allà, va néixer el moviment global de vagues pel clima (també conegut com a ‘Fridays for future’). Thunberg, en aquest sentit, s’ha consagrat com la veu d’una generació que clama pel seu futur. «Com s’atreveixen a continuar parlant de diners quan estem davant una crisi ecològica d’aquesta magnitud», va clamar l’activista sueca en el seu històric discurs davant les Nacions Unides.

Només han passat quatre anys des de les primeres protestes de Thunberg pel clima i, segons reflecteixen els seus escrits en aquest últim llibre, el seu discurs s’ha tornat molt més punyent. L’activista, de fet, considera que el missatge de la comunitat científica sobre la gravetat de la crisi climàtica i la necessitat de prendre mesures urgents per frenar-ne l’avenç «entra en conflicte directe amb el nostre sistema econòmic actual i amb l’estil de vida que molta gent del nord global considera un dret». També critica de manera fèrria el «robatori immoral» dels països rics que «colonitzen l’atmosfera» i «continuen actuant com si fossin els amos del món».

«El nord global està robant tant el futur com el present, no només als seus propis fills, sinó sobretot a les persones que viuen a les zones més deprimides del món», escriu Greta. En aquest sentit, l’activista denuncia que la crisi climàtica es basa en la idea que «algunes persones valen més que d’altres i, per tant, tenen el dret de robar les terres, els recursos i les condicions de vida d’altres». «A tots ens afecta la mateixa tempesta, però sens dubte no som al mateix barco», destaca Thunberg.

La hipocresia dels «líders climàtics»

Notícies relacionades

Espanya és el país europeu amb més risc de mort per calor extrema

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

En vigílies de l’inici de la cimera de clima de Sharm al-Sheikh, les paraules d’aquesta jove activista contra la inacció climàtica ressonen amb encara més força. Thunberg critica que els països que es defineixen a si mateixos com a «líders climàtics» són, justament, els productors més grans de combustibles fòssils i els grans emissors de diòxid de carboni del planeta. «Es diuen a si mateixos ‘líders climàtics’ tot i que no implementin cap política creïble de mitigació», denuncia l’activista a l’assenyalar aquesta hipocresia.

Greta reconeix que, si bé no hi ha una única solució davant la crisi climàtica, la comunitat científica ja ha traçat el camí per esquivar la catàstrofe climàtica. Urgeix, per exemple, reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte hivernacle. «Pensar que s’aconseguirà sense transformacions sistèmiques substancials és ingenu», destaca Thunberg. «Quan els éssers humans ens unim per una causa comuna, som capaços de crear societats justes, sostenibles i igualitàries», reflexiona l’activista després de reconèixer, amb una mica de resignació, que no «ens queda més remei. Tampoc és que disposem del temps per debatre-ho amb calma».