Trobada internacional
La cimera de Sharm al-Sheikh afronta el repte d’aconseguir una reducció d’emissions més ambiciosa
L’ONU adverteix que per evitar l’escalfament global extrem la rebaixa ha de ser almenys d’un 55% abans del 2030, davant el 7,5% que han plantejat els països
Entre el 7 i el 18 de novembre, diplomàtics d’arreu del món es reuniran per abordar les polítiques climàtiques
Aquest ha sigut un any especialment crític per al planeta. D’una banda, el món ha presenciat en primera persona un auge dels extrems climàtics: des de les catastròfiques inundacions del Pakistan fins a l’estiu de calor extrema que ha assolat l’hemisferi nord i la violenta temporada d’huracans que arrenca aquesta tardor. Però d’altra banda, aquest també ha sigut un any marcat per la guerra d’Ucraïna, la tensió geopolítica amb Rússia, la crisi energètica i el fantasma de la inflació. En aquest complex panorama, la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh acollirà la pròxima cimera del clima i es convertirà en l’epicentre d’un debat que, segons apunten els experts, haurà de trobar un balanç entre la tensa situació geopolítica i el futur del planeta.
Entre el 7 i el 18 de novembre, diplomàtics de tot el món es reuniran en la també coneguda com a Convenció de les Nacions Unides sobre canvi climàtic (COP27) per debatre sobre tres grans eixos: com frenar l’avenç de la crisi climàtica, com adaptar-se davant l’augment dels extrems climàtics i com pal·liar les pèrdues i els danys causats per aquest fenomen global. Aquest any, ja que la cimera se celebra a l’Àfrica, tot apunta que gran part de les converses giraran entorn de l’impacte d’aquesta crisi als països més desfavorits.
Aquests són els tres debats clau sobre el futur del planeta que protagonitzaran la cimera de Sharm al-Sheikh.
Més ambició, menys emissions
La Cimera de Glasgow es va tancar amb l’acord unànime que, fins ara, els plans traçats per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle no eren suficients per esquivar un escalfament global extrem. Els països van acordar revisar les seves polítiques nacionals i presentar plans més ambiciosos a la cimera de Sharm al-Sheikh. També es va llançar un grup de treball per «augmentar l’ambició climàtica» tot i que, ara com ara, encara no queda clar en què es concretarà. En aquests moments, segons recull la plataforma Climate Action Tracker, només 20 països han fet aquesta tasca. I d’aquests, només un (Austràlia) planteja un pla més ambiciós.
El repte és el següent. En aquests moments, les polítiques sobre la taula plantegen reduir les emissions un 7,5% abans del 2030. Però segons apunta l’‘Emissions Gap Report’ de les Nacions Unides, per evitar un escalfament global extrem les emissions haurien de caure almenys un 55% durant aquesta dècada. És més, segons apunta l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), la corba de gasos amb efecte hivernacle hauria d’assolir el seu pic abans del 2025 i caure en picat abans d’arribar al 2030. Si continuem emetent com fins ara, els termòmetres del planeta pujaran prop de 3,2 graus de mitjana; un fet que a Espanya es podria traduir en un augment de les temperatures d’entre quatre i set graus.
Pèrdues i danys per la crisi climàtica
Tot apunta al fet que la cimera de Sharm al-Sheikh es convertirà en l’epicentre d’un debat històric que, ara més que mai, urgeix resoldre. Fa dècades que els països del sud global (els que menys han contribuït a l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i els que, paradoxalment, més estan patint els efectes catastròfics de la crisi climàtica) reivindiquen la creació d’uns fons per fer front a les «pèrdues i danys» dels extrems climàtics.
Una de les arestes d’aquest debat és el famós fons dels 100.000 dòlars anuals que els països més rics (i contaminants) del planeta van prometre entregar als seus homòlegs del sud global. L’any passat, una anàlisi de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va calcular que, ara com ara, aquesta promesa segueix lluny de complir-se. El balanç més optimista estima que s’arribarà a aquest objectiu a partir del 2023. Però, segons apunten diverses organitzacions, cada any que passa faran falta més fons per pal·liar els danys causats per la crisi climàtica. En aquest sentit, segons estima un informe de les Nacions Unides, per al 2030 es necessitaran entre 140.000 i 300.000 milions de dòlars per fer front a pèrdues i danys al sud global.
Adaptació i reptes de futur
Notícies relacionadesL’altre gran debat que estarà sobre la taula de Sharm al-Sheikh té a veure amb les polítiques d’adaptació davant el canvi climàtic. Sobretot les enfocades al sud global. A Glasgow, els països van acordar «doblar el finançament» per al 2025 per a plans d’adaptació davant l’avenç de la crisi climàtica (entre els que s’inclou, per exemple, crear cultius més resilients als extrems climàtics). El dilema que s’abordarà a les taules de debat té a veure, en primer lloc, amb com es financen aquestes polítiques i, en segon lloc, amb quin tipus d’indicadors s’han d’utilitzar per mesurar l’adaptació de ciutats i ecosistemes davant la crisi.
També s’espera que, en paral·lel a les negociacions oficials de la cimera, Sharm al-Sheikh podria forjar diversos acords sobre transició energètica justa al sud global. L’any passat, a Glasgow, països com els Estats Units i el Regne Unit van acordar entregar 8.500 milions de dòlars a Sud-àfrica per «accelerar la descarbonització» de la seva economia i impulsar el desenvolupament d’energies verdes. Aquest any, en la cimera d’Egipte, tot apunta que països com el Senegal, el Vietnam i Indonèsia també intentaran pactar un acord d’aquest tipus. L’objectiu: aconseguir fons per accelerar la transició energètica als països que encara depenen dels combustibles fòssils per sobreviure.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
