Trobada a Sharm al-Sheikh
Activistes a la cimera del clima: «Els combustibles fòssils fan negoci amb el caos climàtic»
Una desfilada de protestes denuncien les llacunes de les negociacions de Sharm al-Sheikh
L’ambient reivindicatiu de la cimera és més tènue de l’habitual, en part per les restriccions d’Egipte
Mentre les negociacions polítiques i diplomàtiques de la cimera del clima avancen a empentes i rodolons, amb pas incert i una lentitud més acusada de l’habitual, el crit dels activistes de Sharm al-Sheikh no podria ser més contundent. «La indústria dels combustibles fòssils està fent negoci amb el caos climàtic. Ja està bé de protegir els seus negocis. És el moment de protegir la gent», ha clamat un grup de manifestants a les portes del recinte que en aquests moments acull el debat polític sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica.
En la segona setmana de la cimera del clima, considerada com la recta final de les converses diplomàtiques sobre polítiques mediambientals, les protestes ecologistes de la cimera del clima s’intensifiquen. Aquest dimecres, a l’entrada del recinte s’ha vist una veritable desfilada de manifestants.
A primera hora, per exemple, una desena de científics mèdics s’han manifestat en bata blanca per denunciar que l’avenç de la crisi climàtica suposa un greu risc per a la salut de les persones. «Si l’objectiu dels 1,5 graus mor, els nostres pacients també», cridava una sanitària. «La contaminació ja està causant milers de morts anuals. L’escalfament global està augmentant la càrrega de malalties. I per culpa de les sequeres hi ha milions de persones en situació de desnutrició. ¿Què més necessitem per adonar-nos de la gravetat del problema?», sentenciava una altra persona davant els aplaudiments dels assistents.
Una mica més tard, un nombrós grup de manifestants desplegava un ‘gasoducte’ artificial a les portes de la cimera per cridar l’atenció sobre el perill que suposen les explotacions de petroli, el gas i el carbó per al planeta. Diversos activistes han pres la paraula per explicar què significa per a ells aquesta lluita. Un ha denunciat que les comunitats més vulnerables als estralls climàtics, com les de sud global, estan sent excloses de les negociacions. Un altre ha posat èmfasi en els desastres naturals que està causant la crisi climàtica a les regions més pobres del planeta. «Mantenir els termòmetres per sota dels 1,5 graus és una qüestió de supervivència per al meu poble», ha clamat un activista africà.
A la tarda, una manifestació liderada per pobles indígenes alçava la veu a favor de la justícia climàtica. «Estem farts de falses solucions. Necessitem mesures reals, justes i equitatives», cridava una de les manifestants. En aquest cas, els ecologistes van destacar que, en cas de continuar així, el planeta s’encamina cap a un augment global dels termòmetres de més de 2,5 graus de mitjana. «Ens encaminem cap a un caos climàtic. La ciència diu exactament què hem de fer per evitar-lo i encara així anem cap al camí contrari», exclamava una activista. «Necessitem un canvi de sistema, no un canvi climàtic», exposava un dels cartells exhibits durant la protesta.
«Necessitem un canvi de sistema, no un canvi climàtic»
Totes les manifestacions celebrades aquest dimecres han aprofitat per denunciar la lentitud de les negociacions i la falta de contundència dels acords tancats fins ara. Un dels punts més repetits pels ecologistes té a veure amb la crisi dels combustibles fòssils. Aquest any, segons apunten els primers esborranys dels pactes, no s’inclou cap menció explícita sobre la necessitat de limitar-ne l’ús. «Mantinguin-los en els textos per mantenir-los sota terra», cridava a plens pulmons una de les activistes que aquest dimecres s’ha manifestat des de Sharm al-Sheikh.
Protestes sota control
Aquest any, a diferència d’altres cimeres del clima, la presència d’activistes és més escassa. Les protestes són més moderades. I en general, l’ambient reivindicatiu és molt més tènue que l’habitual en aquest tipus de trobades. Això es deu en gran part a la idiosincràsia de l’esdeveniment per si mateix. El mer fet que la cimera sigui en un lloc com Sharm al-Sheikh ha suposat una trava per al desplaçament de molts activistes. En part pels visats. I en part pel cost del viatge. L’altre gran escull ha sigut la mateixa normativa de la trobada, que estableix que totes les manifestacions han de ser autoritzades amb temps per les autoritats egípcies.
L’any passat durant la cimera de Glasgow, la ciutat sencera estava empaperada amb cartells reivindicatius de diferents col·lectius ecologistes. Mentre tenien lloc les negociacions escoceses, als carrers hi havia desenes de manifestacions simultànies en protesta per la inacció climàtica. L’any anterior, la cimera xilena traslladada a Madrid es va celebrar amb el mateix ambient. Aquell any, de fet, es van veure algunes de les mobilitzacions ecologistes més nombroses fins ara. Tot aquest ambient reivindicatiu ha desaparegut a Sharm al-Sheikh.
Aquest any, l’única ‘gran’ manifestació de la cimera del clima ha tingut lloc dins de les parets que acullen l’esdeveniment. Es va celebrar dissabte passat, al tancament de la primera setmana de les negociacions. Des d’aleshores, no hi ha hagut cap altra gran manifestació ecologista a Sharm al-Sheikh. Les grans protestes per la cimera del clima estan tenint lloc, paradoxalment, molt lluny de la ciutat egípcia. A milers de quilòmetres del lloc on hi ha unes converses clau per al futur del planeta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.