La cimera del clima al desert es queda sense ampolles d’aigua

Els ‘veterans’ de les cimeres afirmen que l’organització d’aquest any ha sigut més caòtica del normal. Sobretot pel que fa a la logística. L’aigua és potser l’exemple més clar. A Sharm al-Sheikh l’aigua d’aixeta no és potable. Així que per hidratar-se hi ha bàsicament tres opcions: comprar ampolles de plàstic als supermercats, recollir els brics d’‘aigua alcalina’ que regala l’organització o recarregar la cantimplora en les (poques) fonts d’aigua que es poden trobar als passadissos. En més d’una ocasió, aquestes tres fonts d’aigua s’han esgotat. En alguns casos, l’organització ha aconseguit resoldre el problema en qüestió d’altres. En d’altres, ha instat els assistents a esperar l’endemà (amb tots els problemes que implica quedar-se sense aigua potable en un lloc tan càlid com Sharm al-Sheikh). 

#COP27
13:40 en Egipto. No hay agua para recargar botellas. No hay tampoco esos productos bebibles del sponsor

Esas son las condiciones en las que hemos estado trabajando estas dos semanas en el súper resort Sharm El-Sheikh del súper democrático Egipto pic.twitter.com/2RdMMY8LT1

— Tais Gadea Lara | at COP27 (@TaisGadeaLara) 17 de noviembre de 2022

Una cosa similar està passant amb el menjar. Al recinte que acull la cimera del clima les opcions per menjar es limiten a un grapat de casetes de menjar ràpid i un sol restaurant de ‘bufet lliure’ per alimentar les més de 35.000 persones que han passat per aquest esdeveniment. Al migdia, les cues per aconseguir menjar superen la mitja hora d’espera. Les casetes tenen poca selecció de productes i són, en general, molt cars. I per si no fos prou, la gran majoria d’opcions que s’ofereixen són només aptes per a carnívors (de fet, els vegans tenen molt poques opcions per menjar a la cimera).

Fred artificial

La cimera del clima al desert també suma crítiques per la potència del seu aire condicionat. Mentre a l’exterior del recinte es registren temperatures diürnes pròximes als 30 graus, a l’interior els termòmetres baixen de manera brusca. Els passadissos de Sharm al-Sheikh estan fets per anar amb americana, jaqueta o fins i tot amb un jersei d’hivern. Diversos assistents expliquen, amb mocador a la mà, que amb tants contrastos tèrmics s’han refredat. Imaginin que paradoxal resulta refredar-se per un fred artificial al desert.

Fins i tot els lavabos han causat polèmica. Aquest any, a l’immens recinte que acull la cimera del clima hi ha menys lavabos de l’esperable per a un esdeveniment tan gran. Per això mateix, l’entrada al lavabo sol estar presidida per una llarga cua. En algunes zones exteriors, els vàters són en casetes (molt similars a les dels festivals, per cert) i s’aguanten sobre un terra una mica inestable.

Problemes logístics

Notícies relacionades

El primer esborrany de la cimera del clima augura un acord dèbil

Els activistes prenen la cimera del clima: «Prou de ‘bla bla bla’, volem justícia»

Els problemes logístics van marcar l’arrencada de la primera setmana de l’esdeveniment, es repeteixen en el tancament de la segona i aixequen dubtes just en un moment en què les negociacions s’estan allargant més enllà de la data oficial de clausura. La cimera del clima de Sharm al-Sheikh havia de tancar aquest divendres però la falta de consens en alguns dels punts claus de la negociació estan allargant el debat. Tot apunta que les converses s’estendran al llarg del cap de setmana. 

Mentre el debat s’estén, les poques casetes de menjar i cafè de la cimera tanquen definitivament la persiana. A partir de demà, i fins qui sap quan, l’organització afirma que només hi haurà una petita selecció de locals oberts per als diplomàtics, negociadors i periodistes que vulguin assistir-hi fins a la clausura definitiva d’aquest esdeveniment. (Sobre)viure al tancament d’aquesta cimera del clima al desert té pinta de ser, com a mínim, entretingut.