Sharm al-Sheikh acorda crear un fons per ajudar els països més vulnerables a la crisi climàtica

El pacte de Sharm al-Sheikh recull, per primera vegada en la història, un compromís clar per crear un nou mecanisme econòmic per ajudar els països en vies de desenvolupament especialment vulnerables als extrems climàtics. La iniciativa s’inicia des de la cimera egípcia (amb la firma del pacte i la creació d’un comitè) però es dona un any per posar-se en marxa de forma definitiva. Els detalls d’aquest mecanisme econòmic es definiran en la cimera de Dubai de l’any que ve. Aleshores, el debat se centrarà sobretot a afinar qui seran els beneficiaris d’aquesta iniciativa i qui (i en quina proporció) haurà d’aportar diners a aquest fons. 

El compromís acabat de firmar fa una crida fins ara inèdita i demana «reformar el sistema financer» per aconseguir així la col·laboració dels grans bancs i entitats financeres. En aquest cas, es demana la col·laboració del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional en la creació d’aquests fons. Aquesta última petició apareix just al costat d’un paràgraf en què es repeteix, una vegada més, la preocupació i el retret per no haver arribat a la meta dels 100.000 milions de dòlars anuals que els països desenvolupats van prometre entregar al sud global per fer front als desastres climàtics. 

La polèmica de la cimera

El pacte de Sharm al-Sheikh s’ha segellat aquest diumenge de matinada. El compromís s’havia de tancar divendres a la nit. No ho va aconseguir. Arribats a dissabte, la publicació dels últims esborranys amb un missatge descafeïnat sobre la necessitat de reduir emissions va acabar provocant una crisi. La Unió Europea, després recolzada per una àmplia coalició de països, va amenaçar d’abandonar la taula de negociacions sense firmar l’acord si no s’aconseguia un compromís més ambiciós sobre aquesta qüestió. Sobretot perquè, segons van denunciar els Vint-i-set, l’últim redactat del pacte suposava un «pas enrere» respecte a l’aconseguit en la cimera de Glasgow. 

Després de l’enèsima nit de negociacions contra rellotge, el compromís final de Sharm al-Sheikh sembla haver arribat a un punt mitjà sobre aquesta qüestió. Manté una menció a l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) sobre la necessitat de retallar un 43% les emissions de gasos amb efecte hivernacle per al 2030, però no en detalla cap mesura addicional per aconseguir-ho. Recull, això sí, la petició que ja es va fer a Glasgow que els països puguin presentar anualment plans més ambiciosos. Aquest mecanisme deixaria la porta oberta al fet que els grans emissors del globus dilatin en el temps les seves polítiques climàtiques.

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

El text final de l’acord ha sortit a la llum just quan arrencava el plenari final de la cimera. La precipitada publicació ha provocat una aturada de mitja hora, sol·licitada per la delegació suïssa, perquè les parts poguessin estudiar-ne el redactat final. El document final continua reflectint alguna de les controvèrsies que havien marcat l’esprint final de les negociacions. S’hi esmenta, per exemple, la necessitat de «reduir gradualment» l’ús del carbó i deixar enrere els «subsidis ineficients» als combustibles fòssils. No s’hi inclou cap menció més directa sobre la necessitat d’eliminar (o reduir dràsticament) les explotacions de petroli, gas i carbó al món: una de les grans peticions recolzades tant per Europa com per diversos països del sud global.

Sense avanços des de Glasgow

Segons argumenta la presidència egípcia, presidida per Sameh Shoukry, l’acord de Sharm al-Sheikh reflecteix «de forma equilibrada» la visió de totes les parts i, sobretot, «manté viu» l’objectiu dels 1,5 graus. És a dir, la necessitat d’aplicar mesures per limitar l’augment global de les temperatures per sota dels 1,5 graus de mitjana. Però no tots subscriuen aquesta afirmació. La vicepresidenta espanyola, Teresa Ribera, explica, des de les portes del plenari de la cimera egípcia, que el pacte aconseguit no suposa grans avanços respecte al que es va pactar en la cimera de Glasgow però que, almenys, tampoc apunta a cap retrocés.