Espanya té cada vegada menys núvols a causa del canvi climàtic

Cada vegada hi ha menys núvols sobre Espanya. L’escalfament durant els estius a Europa ha sigut molt més ràpid que la mitjana mundial, i a bona part del continent l’escalfament ja supera els dos graus sobre l’era preindustrial. És el que passa, en concret, a la península Ibèrica, un dels territoris europeus que més acceleradament està patint el canvi climàtic, al retroalimentar-se les altes temperatures i els efectes derivats de la desertificació del terra. La reducció de l’evaporació causa també un descens en la nuvolositat.

Segons un nou estudi d’investigadors de la Universitat d’Estocolm, com a conseqüència de les emissions humanes de gasos amb efecte hivernacle, el clima a tot el continent també s’ha tornat més sec, particularment al sud d’Europa, fet que ha provocat pitjors onades de calor i un risc més elevat d’incendis.

Segons el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, l’escalfament a les àrees terrestres es produeix significativament més ràpid que als oceans, amb 1,6 graus i 0,9 graus de mitjana, respectivament. Significa que el pressupost global d’emissions de gasos amb efecte hivernacle per mantenir-se per sota d’un escalfament d’1,5 graus a la terra ja s’ha esgotat.

Ara, el nou estudi –que apareix a Journal of Geophysical Research Atmospheres– mostra que el pressupost (o marge disponible) d’emissions per evitar un escalfament de 2 graus a gran part d’Europa durant el semestre d’estiu (abril-setembre) també s’ha esgotat. De fet, els mesuraments revelen que l’escalfament durant els mesos d’estiu a gran part d’Europa durant les últimes quatre dècades ja ha superat els dos graus.

«El canvi climàtic és greu, ja que provoca, entre altres coses, onades de calor més freqüents a Europa. Aquestes, al seu torn, augmenten el risc d’incendis, com els devastadors incendis al sud d’Europa l’estiu del 2022», diu en un comunicat Paul Glantz, professor associat del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat d’Estocolm i autor principal de l’estudi.

Menys núvols a Espanya

Al sud d’Europa i a la península Ibèrica en especial és evident, a més, una clara retroalimentació positiva provocada per l’escalfament global: l’escalfament s’amplifica a causa del terra més sec i la disminució de l’evaporació. A més, hi ha hagut menys cobertura de núvols a gran part d’Europa, probablement com a resultat de la disminució de la quantitat de vapor d’aigua a l’aire.

Aquest fet, a més, està provocant una perceptible disminució de núvols a l’estiu, segons posen de manifest les dades obtingudes al llarg de la investigació.

«L’assecatge i l’esgotament de la humitat del terra escalfen encara més la superfície, perquè hi ha menys refredament per evaporació, fet que al seu torn augmenta la calor sensible que escalfa les capes d’aire més baixes. És probable que una disminució en l’evaporació provoqui una reducció en la nuvolositat», assenyala l’article, que es refereix expressament a Espanya.

«El que veiem al sud d’Europa està en línia amb el que ha predit l’IPCC, que és que un impacte humà més fort en l’efecte hivernacle faria que les àrees seques de la Terra es tornessin encara més seques», diu Paul Glantz.

L’estudi també inclou una secció sobre l’impacte estimat de les partícules d’aerosol (partícules generades per la crema d’hidrocarburs) en l’augment de la temperatura. Segons Paul Glantz, el ràpid escalfament, per exemple, a l’Europa Central i de l’Est, és abans que res una conseqüència de les emissions humanes de gasos amb efecte hivernacle de llarga durada, com el diòxid de carboni. Les emissions de partícules d’aerosol de curta durada, per exemple, de les centrals elèctriques de carbó, han disminuït considerablement les últimes quatre dècades, però l’efecte combinat ha comportat un augment extrem de la temperatura de més de dos graus.

«Les partícules d’aerosol a l’aire, abans que comencessin a disminuir a principis de la dècada del 1980 a Europa, han emmascarat l’escalfament causat pels gasos amb efecte hivernacle humans, que és d’una mica més d’un grau de mitjana durant el semestre d’estiu. A mesura que disminuïen els aerosols a l’atmosfera, la temperatura augmentava ràpidament. Les emissions humanes de diòxid de carboni continuen sent la principal amenaça, ja que afecten el clima durant centenars o milers d’anys», diu Paul Glantz.

Segons el seu parer, aquest efecte presagia un escalfament futur més fort a àrees on les emissions d’aerosols són altes, com l’Índia i la Xina.

Estudi de referència: https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1029/2021JD035889

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

........

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es