Així està transformant la crisi climàtica els hiverns a Espanya

És impossible dir del cert si aquesta predicció és fruit directe de la crisi climàtica. Però, segons expliquen els experts, aquests valors reflecteixen perfectament el canvi de tendència que ha desencadenat l’escalfament global i que en les pròximes dècades podria transformar el clima tal com el coneixem. Una anàlisi realitzada per l’equip de meteorologia d’Eltiempo.es, per exemple, explica que l’avenç de la crisi climàtica crearà hiverns cada vegada més càlids, amb més dies de temperatures més altes del que és normal per a l’estació i amb mínimes allunyades dels valors típics d’aquesta temporada. El 2050, esgrimeix l’anàlisi, els hiverns de Madrid i Barcelona podrien deixar al voltant de 10 dies càlids més de l’habitual respecte als valors habituals per a aquesta època de l’any.

En un món on la temperatura mitjana global ja ha augmentat un grau l’últim segle, i on els termòmetres podrien pujar dos graus més en tan sols unes dècades, Espanya es troba en un dels epicentres de l’escalfament global. I això no només implica que, a poc a poc, la calor anirà transformant totes les estacions de l’any (començant als estius, en què la calor extrema causa cada vegada més estralls). «El canvi climàtic també crea un escenari en què s’ajunten els ingrendientes perfectes perquè els fenòmens meteorològics extrems es donin amb més facilitat», comenta Mario Picazo, meteoròleg de l’equip d’Eltiempo.es i professor de meteorologia i canvi climàtic de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). 

¿Hi haurà un altre ‘Filomena’?

A principis d’any, el gener del 2021, Espanya va viure una borrasca que va encendre avisos vermells en gran part del país, va deixar nevades sense precedents a cotes baixes i va provocar una de les onades de fred més intenses dels últims anys. Ara que torna l’hivern, molts es pregunten si aquesta temporada es podria produir una altra borrasca d’aquestes característiques. «La probabilitat que es formi un Filomena el 2022 és, estadísticament parlant, poc probable. Però en cas de produir-se, l’única manera de saber quan ens afectaria és analitzant les dades meteorològiques dels dies anteriors», comenta Picazo. L’any passat, de fet, l’alerta per l’arribada d’aquesta borrasca es va produir tan sols una setmana abans del seu inici. Fins aleshores, el ‘Filomena’ no constava en cap predicció estacional. 

Tot apunta que l’avenç de la crisi climàtica crearà hiverns en què, d’una banda, l’augment global de les temperatures suavitzarà el fred de la temporada i, de l’altra, la calor que impregna l’atmosfera desencadenarà fenòmens meteorològics extrems cada més vegada intensos i freqüents.  Segons calcula un estudi del Centre Euromediterrani sobre Canvi Climàtic, el nombre de tempestes, temporals i inundacions extremes podria multiplicar-se per tres en les pròximes dècades. En zones com el Mediterrani, també preocupa que les pluges torrencials típiques de la tardor i l’hivern s’estenguin més enllà de les estacions habituals. A partir del 2050 s’estima que fenòmens meteorològics extrems que abans es donaven una vegada cada 100 anys començaran a passar cada 30 anys i tal com avanci el segle augmentaran de freqüència.

En aquest 2021, explica Picazo, el món ja ha viscut un auge sense precedents d’esdeveniments meteorològics extrems. Al febrer, Texas va registrar l’onada de fred més intensa de l’últim segle. Entre juny i juliol, el Canadà va patir una onada de calor extrema que va deixar temperatures per sobre dels 45 graus i va causar desenes de morts arreu del país. Aquell mateix estiu, la calor extrema també va sembrar rècords de temperatures a tot Europa, amb 47,9 graus a Còrdova i 48,8 graus al municipi italià de Floridia, a Sicília. L’augment dels termòmetres va ser tan dràstic que, segons van explicar llavors els ciutadans d’aquesta petita localitat, la calor va abrasar tots els cargols de la zona i va estar a punt de fondre els fruits de llimoners i tarongers.

¿Fa més calor del que és normal?

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

A falta de tan sols uns dies perquè la temporada hivernal quedi oficialment inaugurada, en diversos punts d’Espanya s’estan registrant temperatures atípiques per a aquesta època de l’any. A Barcelona ciutat, sense anar més lluny, la setmana passada es van registrar temperatures màximes pròximes als 18 graus i mínimes per sobre dels 13. Però abans de qualificar aquests valors com una anomalia tèrmica, i parlar d’un mes de desembre molt més càlid de l’habitual, «caldrà esperar que acabi el mes per poder avaluar totes les dades», explica la meteoròloga Mar Gómez, de l’equip d’Eltiempo.es. «És cert que estem davant una tendència general d’augment de les temperatures, però no es pot definir tot un mes per la percepció d’uns dies», matisa l’experta.

Segons el balanç oficial de l’Agència Estatal de Meteorologia, l’any passat vam viure el sisè hivern més càlid i més plujós de l’actual segle XXI. Entre el desembre del 2020 i el febrer del 2021 es va registrar una temperatura mitjana superior als set graus; unes set dècimes per sobre dels valors mitjans de referència. Aquest hivern arrenca, doncs, amb una predicció en la mateixa línia; un hivern més càlid i cada vegada més marcat per l’avenç de la crisi climàtica.