Els bacteris colonitzen els microplàstics abocats al Mediterrani

El Mediterrani està infestat de microplàstics. Aquests minúsculs fragments de residus són gairebé imperceptibles per a l’ull humà però, segons apunten diversos estudis, el seu impacte en la natura ja comença a ser més que notable. Una investigació publicada aquest dimecres a la revista científica ‘PLOS ONE’ apunta que les microfibres sintètiques abocades a les aigües mediterrànies s’han convertit en «llars flotants» per a colònies de bacteris. En cada microfibra hi ha una mitjana de 2.600 bacteris. En alguns casos, fins i tot s’han rastrejat microorganismes potencialment tòxics per a la salut humana.

Per entendre el perquè d’aquest fenomen hem de remuntar-nos als seus orígens. És a dir, a la pregunta d’on surten els microplàstics que envaeixen el Mediterrani. La resposta apunta a diverses causes. Hi ha una part dels microplàstics que es desprenen d’alguns productes (des dels cosmètics fins a les bosses de plàstic). D’altres venen de les xarxes de pesca. I una gran part ve de la indústria tèxtil. Segons apunten diversos estudis, la gran majoria de microplàstics trobats a les aigües oceàniques són microfibres. Més d’un 70% són fragments de polièster que es desprenen de la roba (més concretament, de les rentadores de casa).

Aquests minúsculs fragments de microplàstics, que poden ser tan petits com un gra de sorra o tan ‘grans’ com una petita fibra de roba, arriben al Mediterrani a través de les aigües residuals, la pluja i les riuades que arrosseguen escombraries al mar o directament a partir dels residus abocats a l’aigua. L’acumulació d’aquestes restes ha convertit el Mediterrani en una veritable «sopa de plàstic» en què, com apunten diverses anàlisis, es concentren entre un 21% i un 54% de totes les partícules de microplàstics del món.

Segons apunta l’estudi publicat aquest dimecres, la presència de microplàstics a les aigua, tot i que sembli imperceptible, es podria convertir en «una amenaça per als ecosistemes aquàtics i la salut humana». Segons apunta l’estudi publicat aquest dimecres, les microfibres abocades al Mediterrani acullen fins a 200 espècies diferents de bacteris. Entre els microorganismes identificats destaca la presència d’una espècie coneguda com a ‘Vibrio parahaemolyticus’: un bacteri potencialment perillós que es relaciona amb els casos d’intoxicació alimentària per marisc. És la primera vegada que s’identifica aquest microorganisme a les aigües mediterrànies.

Potencialment perillós

¿Però què suposa exactament la troballa de colònies de bacteris en les microfibres del Mediterrani? L’equip que ha liderat l’anàlisi apunta a almenys dos fenòmens potencialment preocupants. D’una banda, el fet que les microfibres es converteixin en «llars flotants» per a bacteris també implica que es converteixen en vehicles perquè aquests microorganismes es desplacin cada vegada a més distància. Aquest risc no s’havia observat ni amb les restes de fusta ni amb altres tipus de sediments, que es degraden de manera més ràpida.

D’altra banda, l’acumulació de bacteris provoca que els microplàstics «facin olor de menjar i, d’aquesta manera, augmenten les probabilitats que altres organismes marins els confonguin amb menjar i els acabin ingerint. En aquest sentit, els experts argumenten que això dona peu perquè «les microfibres s’acumulin en els organismes marins a mesura que avancen en la cadena alimentària». Això implica que mentre els animals més petits només ingereixen petites fibres de plàstic, els més grans (que s’alimenten dels primers) acaben acumulant més quantitat de residus.

Notícies relacionades

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Joaquim Rovira Solano, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili, assenyala les conclusions d’aquest estudi com una prova més de la «preocupació» que suscita la creixent presència de microplàstics en el medi ambient. «S’ha trobat un alt nombre de fibres sintètiques i microplàstics a l’aigua, en sediments de les profunditats i la sorra, així com en els animals que viuen al mar, des de peixos a mol·luscos com el musclo. Aquestes fibres poden generar problemes de salut a aquests animals i les persones que els consumeixen», destaca l’expert (independent de l’estudi publicat a ‘PLOS ONE’) en declaracions al Science Media Center Espanya. 

La troballa de colònies de bacteris en els microplàstics preocupa, sobretot, en el cas dels microorganismes potencialment perillosos per a la salut humana. En aquest cas, segons explica la investigadora Maria Luiza Pedrotti, aquest fenomen es podria intensificar a causa de l’avenç del canvi climàtic. «Diversos estudis apunten que les altes temperatures augmenten la difusió d’aquest tipus de microorganismes i l’aparició d’infeccions. En el moment que vam identificar les primeres colònies de ‘Vibrio’, les aigües mediterrànies oscil·laven entre els 25 i els 26 graus. Aquest any, als mateixos llocs, es van arribar als 29 graus», destaca la científica de la Universitat de la Sorbona de París i primera autora de l’estudi.