Científics, economistes i activistes exigeixen accelerar el desplegament de les renovables a Catalunya

El manifest assenyala que en aquests moments Catalunya consumeix a prop de mig milió de barrils de petroli diaris. La indústria dels combustibles fòssils, en la qual també s’inclouen el gas i el carbó, suposa gairebé el 70% de la producció energètica primària del territori. Aquest «ús abusiu» d’aquestes fonts d’energia exposa el planeta a un escalfament global extrem de 2,8 graus de mitjana i a un ampli ventall de catàstrofes climàtiques que, tal com vam poder «experimentar en primera persona aquest estiu», inclouen des d’onades de calor extremes fins a sequeres, pèrdues agrícoles, grans incendis i augment de la mortalitat.

«Ens trobem en l’etapa preliminar del que pot ser el repte evolutiu més gran de l’espècie humana i hem de fer molts preparatius», assenyala el manifest, en què es reclama tant «decréixer el consum d’energia» com «canviar radicalment la forma de generar-la». En aquest sentit, els signants denuncien que actualment només el 17% de l’energia que es genera a Catalunya és d’origen renovable, davant el 46,7% de la mitjana espanyola. «Som molt lluny de països com Bèlgica o Dinamarca, de dimensions similars a la nostra, que amb menys sol tenen 6.000 i 8.000 MW de capacitat de producció fotovoltaica instal·lats: aquí només en tenim 455», assenyala la declaració.

Transició ‘estancada’

Segons els plans presentats fins ara per la Generalitat, Catalunya aspira a aconseguir la ‘neutralitat climàtica’ el 2050. És a dir, en menys de 30 anys. Per aconseguir-ho es planteja, d’una banda, reduir el consum energètic a prop del 40% i, d’una altra, obtenir el 97,5% de la seva energia de fonts renovables. Aquesta declaració d’intencions, segons assenyalen els signants d’aquest manifest, xoca amb els projectes posats en marxa fins ara. «Per arribar als objectius fixats, serà necessari multiplicar per 33 la capacitat actual de producció solar i eòlica a Catalunya», destaca la carta publicada aquest dilluns.

En l’última dècada, Catalunya ha desestimat una sèrie de projectes que, si s’haguessin portat a terme, haurien produït almenys 1.369 MW i haurien permès estalviar més de 9.500 tones d’emissions de diòxid de carboni. En gran part, pels «impactes paisatgístics» i «ambientals» d’aquestes iniciatives. Els impulsors del manifest reconeixen que «és innegable que hi ha incerteses» però que, tot i així, «no poden convertir-se en el pretext per prorrogar encara més la transició energètica» ja que «les conseqüències de no fer res seran molt més greus».

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

La declaració aposta per integrar el desplegament de centrals fotovoltaiques i parcs eòlics tant terrestres com marins als diferents paisatges naturals. «Els parcs eòlics i solars poden conviure amb les activitats agrícoles i ramaderes; i els parcs eòlics al mar poden ser compatibles amb el turisme i la conservació de la biodiversitat marina i de la pesca», assenyala el manifest, que també destaca que aquest tipus de projectes generaran més llocs de treball, més tributs i uns ingressos d’uns 10.000 milions d’euros per als ajuntaments i propietaris que cedeixin part dels seus terrenys per a aquest tipus d’iniciatives.

«La magnitud de la crisi climàtica és massa gran com per restringir el desplegament de les energies renovables en teulades i terrenys marginals», assenyala la declaració publicada aquest dilluns, que debuta amb la firma de científics com Kike Ballesteros, Pep Canadell i Maria Carme Llasat, economistes com Mònica Roca i Aparici, Mar Reguant i Aniol Esteban, comunicadors com Pere Renom, Evelyn Segura i Jordi Vilardell i activistes com María Serra i Martí Pardo. «Tenim el deure d’accelerar la transició cap a una societat lliure de carboni i alimentar l’esperança cap a la capacitat col·lectiva de combatre la crisi climàtica», expliquen.