Estudi genètic

Com una sola vespa asiàtica va acabar desencadenant una plaga a Europa

Un estudi genètic demostra que tots els exemplars d’aquesta espècie invasora comparteixen un antecessor comú

Com una sola vespa asiàtica va acabar desencadenant una plaga a Europa
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Fa tan sols vint anys Europa mai havia vist una vespa asiàtica al seu territori, però ara, segons alerten científics i agricultors, aquesta espècie s’ha convertit en una veritable plaga. Els nius d’aquests insectes ja s’han detectat en una desena de països europeus. A Espanya, en els últims deu anys aquesta espècie invasora s’ha detectat a més de vint províncies (sobretot al nord de la Península Ibèrica). Els experts alerten que aquests animals són grans depredadors d’altres insectes, poden alterar els ecosistemes i suposar un perill per a les persones. ¿Però com va començar aquesta plaga?

Tot apunta que la plaga de la vespa asiàtica a Europa va començar a partir d’un sol exemplar: una reina fecundada que el 2004 va arribar al port de Bordeus, a França, en un barco mercantil procedent d’Àsia. Aquest exemplar de ‘Vespa velutina’, una vegada arribat a terra ferma, va començar a construir un niu, va dipositar els seus ous i, a partir d’allà, va desencadenar la seva descendència. L’espècie va passar de tenir un sol individu a territori europeu a multiplicar-se exponencialment en qüestió de dies. I segons apunta un nou estudi de la University College Cork d’Irlanda, totes les vespes asiàtiques detectades a partir de llavors a Europa tenen a veure amb aquesta primera reina emigrada a França.

Examen genètic

La investigació, publicada aquesta setmana a la revista especialitzada ‘Journal of Hymenoptera Research’, presenta un examen genètic detallat d’una vespa asiàtica trobada a Irlanda. Es tracta de l’únic exemplar identificat fins ara al país. La seva troballa, l’abril del 2021, va sorprendre la comunitat científica, ja que no era clar com aquest animal havia arribat fins a la capital irlandesa. Per això mateix, l’insecte es va traslladar al Museu Nacional d’Irlanda i es va sotmetre a un estudi genètic detallat per determinar el seu origen.

Després de seqüenciar l’ADN de l’insecte i comparar-lo amb el d’altres vespes asiàtiques identificades a Europa, els investigadors van arribar a la conclusió que tots els exemplars d’aquesta espècie localitzats a territori europeu comparteixen parentiu. Tots provenen del llinatge d’aquella primeríssima ‘V. velutina’ que va arribar a Bordeus fa 18 anys. Segons explica Simon Harrison, un dels científics que ha liderat aquest estudi, el cas de la vespa asiàtica demostra com una espècie invasora pot convertir-se en una plaga «malgrat una diversitat genètica extremadament baixa».

Mateix pedigrí

Notícies relacionades

No és la primera vegada que la comunitat científica assenyala aquesta ja famosa vespa asiàtica com l’origen de la plaga europea d’aquests insectes. De fet, ja són diversos els estudis genètics que demostren que, per ara, aquesta espècie invasora pertany a un mateix pedigrí. «Estudis anteriors havien rastrejat l’origen comú d’aquests insectes a partir de l’anàlisi d’un sol gen. Ara, gràcies a aquest nou estudi, hem rastrejat dos gens addicionals i hem pogut demostrar que les vespes asiàtiques a Europa aparentment compartien el mateix llinatge genètic», explica la investigadora Eileen Dillane, una de les expertes que ha liderat aquest treball.

Aquest fenomen, segons apunten els experts, és una bona i una mala notícia alhora. La mala notícia és que, vist això, l’erradicació d’aquesta plaga és especialment complicada perquè, tot i que es destrueixin els nius, només cal una sola reina fecunda perquè tornin a brotar centenars d’exemplars. La bona notícia, tal com apunten els autors d’aquest últim estudi, és que «l’estreta relació de tots els individus de la vespa asiàtica a Europa ofereix esperança per als mètodes d’erradicació basat en el control biològic». És a dir, en fórmules pensades específicament per aniquilar aquesta espècie invasora sense afectar les altres que pul·lulen per l’ecosistema.