La crisi de les papallones, les granotes i els esquirols: aquestes són les espècies en declivi a Catalunya

Un dels casos més preocupants que recull l’informe és el dels insectes. En els últims vint anys, Catalunya ha perdut una mitjana del 44% de les seves poblacions d’insectes autòctons. La presència de papallones, per exemple, ha disminuït gairebé a la meitat. En el cas d’algunes espècies emblemàtiques com el brocat variable (Euphydryas aurinia) s’ha reduït un 91,6% des de l’any 2002. La blanqueta perfumada (Pieris napi), una de les més típiques de les zones de prats, s’ha reduït fins a un 70%. Sobretot a territoris com el delta del Llobregat, on l’avenç de les sequeres està transformant radicalment els ecosistemes.

La crisi de la biodiversitat també arriba al món dels vertebrats. Els programes de seguiment d’aquests animals apunten que en els últims vint anys Catalunya ha perdut a prop del 6% dels seus mamífers, rèptils, amfibis, ocells i peixos. En alguns casos, les xifres del declivi són tràgiques. Les granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi), per exemple, s’han reduït un 63% en l’última dècada. La perdiu vermella (Alectoris rufa) s’ha reduït un 12,1%. Els dragons comuns (Tarentola maurtanica) han baixat un 78%, però, almenys en aquest cas, els experts expliquen que la tendència és encara incerta.

Declivi silenciós

Aquestes xifres només il·lustren l’estat de les espècies que s’han seguit de manera exhaustiva en les últimes dècades i que, segons argumenten els científics, només representen una mostra molt petita de tota la biodiversitat del territori. ¿Però què passa amb aquells animals que no s’han monitoritzat amb la mateixa atenció? «Hi ha espècies de les quals no tenim estadístiques concretes, però, tot i així, observem que també estan en declivi», explica Sergi Herrando, un dels autors de l’informe català de l’índex Planeta Viu.

Un exemple molt il·lustratiu és el dels esquirols. En aquests moments, no hi ha un programa de seguiment específic sobre aquesta espècie. De fet, gran part de les dades sobre aquests animals han sigut recopilades per ornitòlegs i aficionats a les aus que, durant la seva recerca d’ocells, de tant en tant entreveuen aquests mamífers de petita mida vagant entre els arbres. «No tenim una xifra clara sobre l’estat d’aquests animals, però sí que hem pogut observar una disminució d’aquesta espècie l’últim any, tot i que, en general, sembla que la població és estable», explica el científic en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Històries positives

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

La radiografia sobre l’estat de la fauna català també mostra històries d’animals que, contra tot pronòstic, han millorat la seva situació i que en aquests moments gaudeixen de bona salut. És el cas, per exemple, d’ocells com l’oriol (Oriolus oriolus) i el seu augment del 43,3% des del 2002. O el de mamífers com els cabirols (Capreolus capreolus), que han augmentat un 641% en els últims vint anys, en gran part, per l’augment dels programes de conservació enfocats a aquesta espècie i de les àrees protegides.

Els estudis sobre el terreny apunten que els espais naturals protegits catalans s’han convertit en l’última trinxera d’espècies que estan desapareixent del territori. És el cas, per exemple, de la Fageda d’en Jordà (Olot): un lloc que s’ha convertit en un ‘refugi climàtic’ per a animals que fugen de les altes temperatures, els extrems climàtics i, en general, l’amenaça de les activitats humanes. En altres regions, com el delta de l’Ebre o la zona dels Aiguamolls de l’Empordà (Girona), s’observa el fenomen contrari. L’avenç de la crisi climàtica i de l’empremta humana està, en el millor dels casos, foragitant els animals. I, en el pitjor, provocant el seu declivi.